Ara que som la Capital Mundial dels Mòbils – #MWC12 #GSMA

Barcelona acull una nova edició del Mobile World Congress i, si voleu que us sigui sincer, no em desagrada l’aplec de professionals d’un sector, el de la telefonia mòbil, que té molta empenta i que forma part d’aquest núvol que tan m’agrada. I,  per això, aquesta setmana, el #desdelnuvol parlarà de mòbils.

Però no pas d’aplicacions o models de negoci, sinó de quelcom que hauria de tenir un espai propi a la Fira, però que mai hi treu el cap i resta en l’anonimat d’uns quants ciutadans que aprofiten aquest esdeveniment per a parlar-ne off the congress.

Parlo del coltan, una barreja de minerals que s’utilitza per a fer més menuts els aparells electrònics i que, no cal ser gaire intel·ligent, per reconèixer que és en el cor d’aquest món que s’aplega a la nostra ciutat. De fet, la seva funció principal és la de substituir els condensadors electrolítics tradicionals per tal de guanyar capacitat elèctrica i reduir la mida dels dispositius més extravagants. Els condensadors electrolítics fabricats amb coltan permeten que els aparells més moderns siguin cada cop més petits sense perdre prestacions, ans al contrari, augmentant-les. Fins aquí, tot correcte.

Però, anem al moll de l’os i descobrim les raons que em fan pensar que, un congrés com el de Barcelona, és el lloc ideal per a prendre acords per millorar allò que s’amaga al cor mateix del sector de la mobilitat.

Tot i que el principal exportador mundial de coltan és Austràlia, la zona on hi ha més reserves d’aquest mineral és al centre de l’Àfrica, allà on el Congo, Ruanda i, en menor mesura, Uganda han establert les seves fronteres. Curiosament, el mateix territori on malden per sobreviure els últims goril·les del planeta és on, gràcies a aquest aliatge que tots portem a la butxaca, les successives guerres s’han guanyat el trist sobrenom de Tercera Guerra Mundial.

M’ensumo que, enguany, també perdrem la oportunitat d’acordar, si més no, unes bones pràctiques per acabar amb els senyors de la guerra que dominen les mines d’aquest tan preuat com cruel mineral.

Anuncis

Això pot ser una #Womba!

L’altre dia, fent el repàs de piulades del meu TimeLine em va cridar l’atenció un apunt que enviava un dels meus coneguts digitals. L’autora del mateix era la @GemmaMasferrer, una de les dues inquietes ànimes que estan darrere del Projecte Womba.

Interessat com estic en nous models de negoci que facin el món una mica més digne, vaig començar a rascar la xarxa a veure si feia bon so i, el què em vaig trobar em va animar a fer una nota sobre l’empresa de la Gemma Masferrer i la @Iris_Salvat, dues llicències en Educació que un bon dia van pensar en la manera de guanyar-se la vida tot ajudant als altres de manera creativa.

El projecte Womba, paraula del bakwiri de les muntanyes del Camerún que es refereix al lleu somriure beatífic que se’ns dibuixa quan dormim, és una modesta arqueta amb una entrada i una sortida.

L’entrada és el Centre Cultural Benefik, un espai on mostrar qualsevol proposta cultural que resulti positiva per a millorar les relacions humanes de la ciutat de Barcelona. Els diners recollits en quotes de socis – i, penso jo, possibles entrades als espectacles – seran destinats a la sortida de la susdita arqueta.

I, quina és aquesta sortida?

Doncs la Fundació Songo, una entitat sense ànim de lucre que també pot rebre associats i donacions, però que es fixa l’objectiu de “fer realitat els somnis quotidians d’aquelles persones que necessitin un brot d’esperança.” I, per fer-ho, no els donen els peixos, sinó que volen posar-los en condicions de pujar a la seva barca i sortir ells mateixos a pescar. I, com a exemple, plantegen el cas d’un aturat de llarga durada:

“la nostra tasca consistiria a ajudar-la a trobar una feina mitjançant acords i convenis amb empreses, donant-li l’oportunitat de realitzar cursos gratuïts de formació, deixant-li roba per les entrevistes formals i assessorant-la sobre com les ha d’afrontar, enllaçant-la amb organitzacions o persones que puguin ajudar-la” en aquestes tasques.

Un mosaic emprenedor que desprèn bones aromes i que caldrà anar seguint, ja sigui #desdelnúvol o amb el plugim quotidià del Centre Cultural i la Fundació dels somnis més humans i entranyables.

El #Fabbing es consolida – El futur de la #logística passa pel núvol?

Amb un xic de retard sobre la informació, però surfejant la noticia, el #desdelnuvol d’aquesta setmana cata el #fabbing, una revolució de la logística que comença a fer bullir l’olla.

I és que el 23 de gener, ThePirateBay anunciava el llançament de Physibles, la nova àrea de la seva botiga digital, des d’on qualsevol persona pot imprimir-se objectes en tres dimensions.

La veritat és que arribo un xic tard en comentar-ho. Ja ho han fet, caça noticies del nivell d’Enrique Dans, Gerladine Juárez o Luke Hopewell, entre d’altres. Però la rellevància del fet, unida al incipient mercat d’impressores 3D existent, m’anima a repassar un xic la història del fabbing, els Fab_labs i un bon home que es diu Neil Gershenfeld i que sembla ser una mica el pare, o si més no el compilador intel·lectual de tot plegat, des de la seva caverna del Center for Bits and Atoms del prestigiós MIT.

En Neil va presentar cinc anys de recerca constant sobre la interacció entre bits i àtoms a FAB: The Coming Revolution on Your Desktop– From Personal Computers to Personal Fabrication o, per dir-ho en paraules més nostrades, FAB: La revolució que arriba al nostre escriptori – dels ordinadors personals a la fabricació personal. Un llibre amb voluntat pedagògica, però que va tenir poca repercussió més enllà de l’entorn més nerd del núvol.

En qualsevol cas, l’any següent naixia Fab@home, un projecte de “fabricació casolana” a la que, al 2008, se li sumava  Thingiverse, una xarxa social de dissenys 3D, amb propostes tan dolces com aquesta parella de nuvis:

Un any abans, al 2007, s’inaugurava el FabLab Barcelona que treballa des de la seva seu del carrer Pujades i que està especialitzat en els sectors de l’arquitectura i el disseny industrials.

El Physibles de ThePirateBay d’enguany és un nou pas en un sector que encara és lluny de les butxaques del comú dels mortals, però que, si traspassa la porta oberta pels pirates suecs, pot suposar una revolució en la logística #desdelnúvol. T’atreveixes a imprimir-te la corbata?

Canvia el vol #desdelnuvol amb @ChangeUrFlight

No sé si és perquè he tornat de viatge, perquè treballo a Barcelona Activa o per l’efecte de l’affair de SpanAir en la meva turmentada consciència emprenedora, però el cas és que, quan em vaig trobar amb aquesta noticia, em va semblar prou interessant per a parlar-ne #desdelnúvol.

I és que ChangeYourFlight, assentada en un dels entorns d’innovació de Barcelona Activa, acaba d’aconseguir guanyar un dels Flightglobal Webbies de l’any 2011 – els prestigiosos guardons que atorga FlightGlobal, el mitjà de referència mundial en la indústria de l’aviació -.

Comencem però per conèixer una mica més aquesta empresa:
ChangeYourFlight.com és un servei des del núvol que permet recuperar una part dels diners gastats en un bitllet d’avió, a aquells viatgers que no els faran servir.

Procés Change Your Flight
El procés és senzill

Un usuari no pot agafar un vol, la companyia no li retorna els diners, però utilitza els serveis independents de ChangeYourFlight, qui, agrupant totes les demandes rebudes en relació als vols d’una companyia, negocia un retorn parcial dels diners gastats en el bitllet. Això sí, no en efectiu, sinó en un val que es pot utilitzar en un proper vol.

D’aquesta manera, les companyies alliberen places que quedarien buides en el vol i fidelitzen viatgers –que si no volen perdre el descompte, utilitzaran la companyia en un proper viatge -, mentre que, aquests darrers, reben una compensació sobre un bitllet que ja no tenia cap valor.

I com se’ls va ocorrer aquesta idea?
Doncs, fent un cafè a Paris, tal i com diuen a El Giroscopi:

“Iñaki Úriz (Pamplona, 34 anys) i José Luis Vilar (Barcelona, 30 anys) són dos amics que estaven l’hivern de l’any 2009 gaudint d’un cafè a la ciutat de París. A la reunió al café hi estaven citats cinc amics però van quedar-se ells dos sols degut a que els altres tres, provinents d’Anglaterra i Noruega, havien hagut de cancel·lar els plans a darrera hora per qüestions de feina. Donada la situació, l’Iñaki i en José Luis es posaren a discutir sobre si hi havia alguna manera de recuperar l’import del bitllet que no havien pogut utilitzar els seus amics.”

I, amb aquesta idea al cap, l’any 2010 s’apropaven a Barcelona Activa.

Què ha guanyat aquesta empresa?
Doncs, ChangeYourFlight ha guanyat el premi al millor lloc web d’aviació del món sencer. Posem-li un xic més de valor, tot mostrant qui ha ocupat el segon lloc en aquests guardons: Boeing. Et sona, no, aquest gegant que construeix avions?

Els jutges d’aquesta categoria, Michael Targett, editor en cap de FlightGlobal, i Ludo Van Voren, cap executiu d’Aerospace eBusiness, han valorat la innovació del projecte – “l’últim crit en projectes win to win” – i la seva execució, així com la facilitat en l’ús de la pàgina i el seu disseny acurat.

En declaracions de Michael Targett al bloc de FlightGlobal, “si ChangeYourFlight té èxit en l’associació amb més companyies aèries, el seu servei té potencial suficient per esdevenir l’eBay dels bitllets d’avió.”

Eps! I tot això amb un any de vida i des de Barcelona, eh!

El #recommerce serà tendència al 2012?

Bernardo Gutiérrez (@bernardosampa), un dels emprenedors que s’està fent un nom dins de l’empreneduria amb futur,, fa uns dies va piular una de les tendències del 2012: el recommerce.

Però, com ell mateix es preguntava, què caram és això del “recommerce”?

El seu enllaç ens portava a un d’aquests indrets de la Internet que et parlen del futur amb la suficiència pròpia dels inconscients.  TrendWatching és un escàner de tendències i, si heu clissat l’enllaç, haureu vist que el recommerce és la manera més cool per a referir-se al fet de donar una segona vida a allò que ja no ens és necessari, però que si que ho pot ser per un altre.

Pels puristes del recommerce no es tracta tant de vendre objectes usats – segur que ja tens el nom d’algun web, revista o botiga que ho fa, oi? -, com d’intercanviar-los per d’altres que ens puguin ser útils. I aquí és on podem posar alguns exemples que m’han arribat en aquests darrers dies.

Començarem un diumenge al matí al Passeig de Sant Joan. Parelles joves, famílies amb nens, algun avi de somriure sincer. Sí, sí, aquest era el perfil de la gent que, atenent a la crida de la Xarxa de Suport Mutu de la Dreta de l’Eixample, posaven els seus llençols i taules en el mercat del intercanvi posat al mateix passeig. I, si rasques un xic la web, en trobaràs gairebé a cada barri de Barcelona. Imagina’t tu si piquen fort que ja han cridat l’atenció de la mateixa administració.

Però, si volem posar-li el necessari toc innovador, podem donar un vol pels carrers de Nova York. Allà, si ens hi fixem tant bé com ho va fer en Carlos Guardian, hi trobarem una màquina d’aquestes que hi ha en les oficines per a comprar cafès, begudes o refrigeris, però amb un toc un xic especial: els clients en són proveïdors i, si no volen intercanviar res, reben crèdits per a futures compres.

Cal que aprofundim en d’altres experiències d’aquesta pluja de Cloud Living a viles i ciutats?