Una altra economia és possible, en vols formar part?

Aquest cap de setmana, Barcelona ha viscut alguns brots verds d’aquells que, en paraules d’un ex-president de club de futbol, ens permeten dir allò de “no estamos tan mal”.

Parlo d’una inauguració, d’una fira i d’una festa d’aniversari.

De la inauguració de Nollegiu, un espai al Poblenou on s’ensumarà cultura i que, inaugurat aquest cap de setmana, va començar a caminar ahir mateix amb un tarannà col•laboratiu que cada cop és més necessari.

De la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, un esdeveniment que es va consolidant a Barcelona i que, tal i com indiquen en el web de l’esdeveniment, ha comptat amb 184 empreses i entitats inscrites, 12.000 visitants, 124 conferenciants i talleristes en 70 xerrades, 123 voluntàries, 15 activitats lúdiques, 2.000 menjars i entrepans servits, 50.000 piulades, 15 mitjans de comunicació i 32.000 ecosols circulant. Afegint-hi jo, amb un molt bon seguiment per part de LaTele.cat.

I, finalment, del primer aniversari de la renascuda Flor de Maig que, utilitzant el llenguatge econòmicament correcte, esdevé un hub que acull un cluster de l’economia social barcelonina.

Les tres iniciatives s’ubiquen, al meu modest parer, dins la definició d’economia solidària que difon la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. A saber:

“Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.”

Si tu ets emprenedor o tens una empresa atrapada en la idea del benefici pel benefici, potser trobes l’espurna per ser una empresa de futur en una de les tres activitats que, des del Convent de sant Agustí, posen al teu abast. A saber:

Com ser una empresa verda?
Ecoproductes i ecoserveis.
Com ser una empresa socialment responsable?

Anuncis

L’origen del dialecte emprenedor i les seves derivades

Feia temps que volia endinsar-me en aquest terreny del llenguatge emprenedor. Oi més ara que, vulgues no vulgues, la moda s’allarga i esdevé la única sortida laboral per un bon grapat de persones.

Aquesta setmana m’he vist amb cor d’endinsar-me en el relliscós terreny de les paraules per mostrar que emprenedors i anarquistes, liberals i llibertaris no estem tan lluny els uns dels altres com podria semblar.

El capitalisme, oi més la societat de consum que se’n deriva, s’ha imposat com a model econòmic per la seva capacitat fagocitadora. Qualsevol resposta anticapitalista ha derivat en merxandatge i ha acabat formant part d’aquest sistema econòmic.

El Che Guevara és samarreta i xapa, el punk és tendència en pentinats i roba, les conquestes laborals van perdent força sense necessitat de canvis legislatius o normatius i tothom accepta la jornada de vuit hores com a utopia, … En definitiva, l’estètica dels moviments alternatius s’ha acabat menjant la seva ètica. I això, en temes de llenguatge, ens permet fer l’exercici que motiva aquest apunt.

Avui per avui, el suport mutu és cooperació, l’activista és emprenedor, l’acció directa és emprenedoria, la solidaritat ha esdevingut responsabilitat social corporativa, els concerts s’anomenen rondes de finançament i les caixes de resistència han esdevingut micromecenatge o, per dir-ho en llenguatge econòmicament correcte, crowdfunding.

I és que, com deia, tot és un exercici que, deixem passa el temps, pot acabar considerant Bonaventura Durruti com a model d’emprenedor i la Columna Durruti com a model de negoci d’èxit. Si més no, això ja ha passat amb els socialistes utòpics que han esdevingut model a seguir.

Anònims a reacció: El cas del boig de l’Hispano

Avui farem volar coloms i ho farem de la mà d’un inventor que ha acabat fent fortuna lluny de casa.

Parlo del boig de l’Hispano, un enginyer català amb exposició permanent al Museu de l’Agència Espacial Nord-americana, la NASA, i que, molt recentment, està sent objecte de recuperació memorística a casa nostra.

Ho ha estat amb una exposició que, passada pel Palau Robert, ha aterrat a la seva vila nadiu.

I és que, el boig de l’Hispano, va inventar el motor a reacció l’any 1917, però no va rebre suport per a desenvolupar-lo ni a una Catalunya que començava a despuntar en automoció i aviació, ni a Tolosa de Llenguadoc on, sembla ser , es va desplaçar cercant aquell nord enllà on la gent era més culta i civilitzada.

La història dels seus papers podria ser objecte d’una novel·la de lladres i serenos, ja que el motor de reacció que ell enginyà és molt semblant al que va utilitzar l’Alemanya nazi en les malastrugues bombes volants V1 i V2 que van assolar Londres. Aquesta coincidència ha alçat els rumors sobre els papers d’en Ramon.

I és que, hores d’ara, resta sense aclarir si els papers de l’inventor de Campdevànol foren aconseguits pels alemanys en conquerir França, essent el desllorigador de la seva mortifera arma. Com sinó s’explica que arribessin als Estats Units just en aterrar-hi els científics alemanys? Com sinó s’entèn la manera de sortir d’Europa?

Ara, que s’han fet exposicions a casa nostra i que té un espai permanent al Museu de la NASA, a Hansville, potser seria hora de reconèixer aquest pioner de l’aviació donant el seu nom a la nova incubadora aeronàutica que, a l’empara de l’Agència Espacial Europea, s’està creant al Parc de la Mediterrània de Castelldefels.

A mi m’agrada l’ESA-BIC Ramon Casanovas i Danès. I a tu?

Emprenent alternatives educatives: S'aprèn, no s'ensenya

Aquesta setmana, que #desdelnúvol tanquem avui, ha estat farcideta d’informacions sobre emprenedoria.

Des de l’emprenedoria integrada del capitalisme clàssic, aquesta mena de supernova que segueix fent llum tot i trobar-se en un atzucac de dimensions socialment dramàtiques, fins a l’emprenedoria alternativa, per posar un nom al món que es va generant mentre d’altres es barallen i pateixen en el primer dels móns esmentats.

Ara que col·lectius diversos i dispersos s’enfronten i s’oposen amb fermesa a les noves lleis educatives que, des de les elits estatals o regionals, volen imposar, és l’hora de girar la mirada vers aquells models educatius que enfoquen la formació en l’aprenentatge i no tant en l’ensenyament.

Aquest és el cas del Centre de Recursos Pedagògics Josefa Martin Luengo i els cursos que proposen per aquesta tardor.
I és que més enllà de TILs, Werts i companyia, hi ha un magma social que empren i creix per a crear la ciutadania conscient i creativa de demà.

Tossudament persistent

El passat cap de setmana, Granollers va acollir una nova edició dels Premis Blocs Catalunya. Uns guardons que, amb sis edicions a l’esquena, malden per donar veu i notorietat a la nodrida blogosfera catalana.

Despistat com sóc, vaig saber que era finalista d’aquest guardo per una piulada rebuda el mateix dia de la Gala del lliurament dels premis.

De bon principi, vaig quedar un xic desconcertat. Oi més en saber que era un dels 10 blocs de l’ARA que havien arribat en aquest estadi.

Seguidament però, em va fer il•lusió repetir l’experiència de l’any passat, tot sabent que em quedava altra cop a les portes del premi. És així com em vaig sentir un xic com aquell emprenedor que, fent la seva feina, la veu reconeguda socialment, però no encalça el lideratge del seu mercat.

I és que, si l’any passat, el vencedor, analitzava el món des de les dades obertes que les administracions ofereixen, enguany – a política, economia i societat – l’esclat sobiranista donava força a un bloc sobre Estats… o més ben dit, sobre aquells que en volen un.

Eus aquí doncs com l’emprenedoria col•laborativa i autogestionada quedava novament a les portes d’un reconeixement que, qui sap si, l’any vinent tornarà a repetir-se.

Tossut com un emprenedor amb el seu projecte, maldarem perquè així sia.