Castells i empresa: Un matrimoni col·laboratiu

“La glòria més gran no consisteix a no haver caigut mai, sinó en haver-se aixecat després de cada caiguda” (Confuci)

Ahir fou la Diada de la Mercè, una de les cites més tradicionals del panorama casteller, i aquest fet em serveix d’excusa per aplegar en un apunt, unes quantes iniciatives que mariden l’activitat castellera amb el món de l’emprenedoria i la gestió empresarial.

Deixant de banda la presència castellera en congressos i activitats empresarials, una de les fonts d’ingressos més rellevant d’algunes de les colles castelleres actuals, les relacions entre el món de l’empresa i l’activitat castellera, si més no fins allà on els meus coneixements arriben, es remunten a les facècies de dos emprenedors amb solera: L’incansable Àlvaro Solache i l’imparable Fèlix Miret, els pares fundadors de TeamTowers, una petita empresa que s’autodefineix com a “equip d’experts en torres humanes i gestió de recursos humans amb més de 20 anys d’experiència en el desenvolupament d’equips de treball a través de la pràctica castellera”.

Al gener del 2011, un executiu bregat en el món de les multinacionals, en Jordi López Daltell publicava Fer Pinya, “una història de descoberta i superació personal i col•lectiva que ens mostra el camí perquè gent normal i corrent aconsegueixi resultats extraordinaris” o, per a dir-ho en paraules planeres, com utilitzar la pràctica castellera en el món de la gestió d’equips humans.

Ara, que en López Daltell és gerent de TeamTowers, s’anuncia l’aparició de la primera colla castellera dins d’una empresa: La Colla FM, de FM logistics, a Valls.

I, mentrestant en locals i places, persones diverses, disperses i corrents s’agermanen per a fer proeses efímeres que embadaleixen el món sencer.

Com es va popularitzar el Quixot, o la importància del merxandatge

No fa pas gaire que em va arribar a les mans un d’aquells llibres que mai arribaran a la fama d’altres, però que justament parla de la manera com un llibre, o qualsevol altre empresa, pot arribar a fer-se conegut.

Parlo del Quixot dels ignorants d’en Joan Amades, reconegut folclorista i etnògraf que, com tot el passat, resta en la cara oculta del coneixement que arriba al nostre jovent.

El llibre fa un repàs al merxandatge que donà fama i fortuna a En Quixot i en Sanxo Panxo, com se’l va conèixer popularment. Val a dir que el merxandatge repassat és força diferent de les peces més o menys peribles que hom rep en regal, o compra per a decorar la casa o fins i tot vestir-se i calçar-se, i que ara fan fortuna en basars xinesos i d’altres negocis d’aital magnitud i fortuna.

En resum, el Quixot es feu famós per la imatge i no pas per la lletra o el contingut de l’obra. I aquesta és una lliçó fonamental per a qualsevol persona emprenedora que vulgui fer negoci en les societats de la ignorància sorgides de l’evolució econòmica vers el consum i la velocitat.

O sia que, si vols emprendre o ja ets en plena tasca emprenedora, converteix el teu pla d’empresa en un relat, el teu relat en imatges i, a través d’aquestes, cerca aquells mitjans addients per atraure i captar l’atenció dels teus potencials clients i consumidors.

NOTA:
Aquesta recomanació també val per associacions, assamblees i col·lectius de base que volen significar-se per a canviar-ho tot, tal i com ens demostra continuament l’Assemblea Nacional Catalana.

La #VilaDelsLlibres s’ubica més enllà de la #ViaCatalana

Avui és un mal dia per parlar d’emprenedoria i defugir una Diada que, ja de bon matí, es presenta històrica.

Resultaria senzill parlar de l’esperit emprenedor de les catalanes, prenent com a model l’esdevenir de l’ANC i les mobilitzacions socials que, emparats sota aquestes històriques sigles, està vivint la societat catalana.

Però, l’esperit rebel i emprenedor sempre cerca una eixida del ramat principal i, com un boc negre, em concentro en una nova que, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, ha transcendit a la xarxa i en alguns mitjans més tradicionals.

I és que la setmana passada, si no vaig errat d’osques, es va presentar La Vila dels Llibres, una iniciativa que aplega i coordinar tota la oferta bibliogràfica de la Vila de Gràcia.

Una oferta tan diversa com rica en matisos que inclou des dels amics de l’aviació fins a anarquistes, passant per llibreries jurídiques, especialitzades en relats o en llibres juvenils i infantils, per posar-ne alguns exemples.

Ara com ara, en tenim la noticia, la suma de voluntats i una pàgina web amb la relació de les 30 llibreries actives d’aquest tros de món dinàmic i actiu del Pla de Barcelona: http://llibretersdegracia.com/

Enxarxades doncs, les diverses i plurals llibreries aprofiten la “confederació”, per a fer força i obrir-se com un gran clúster per a lletraferits d’arreu.

Una nova paraulota a tenir en compte: crowdlending

Tot i que fent una cerca, els primers articles que parlen de crowdlending són de maig i juny d’enguany, la producció principal d’informacions s’ha produït durant aquest mes d’agost.

Podríem dir que el crowdlending és una spin-off del croowdfunding, la diferència principal del qual és que, en el crowdlending, el que otorguen els inversors participants són préstecs a retornar, no aportacions al capital de l’empresa, com en el crowdfunding, ja sia en regim de mecenatge o a canvi d’accions o participacions en l’empresa o projecte invertit.

Com la majoria d’innovacions financeres que ens arriben, els orígens cal cercar-los al Regne Unit, pàtria del llibertarisme econòmic i, en conseqüència, amb obertura a noves propostes que engreixin l’economia productiva amb nous models especulatius.

En aquest cas, la proposta permet saltar-se un sistema financer que, segons diuen emprenedors, autònoms i directius de micropimes, ha tancat l’aixeta prestatària en aquests col•lectius.

Tot i que, ara com ara, només han transcendit dues plataformes d’àmbit estatal (Sociosinversores.es i Arboribus), el crowdlending arriba al nostre país amb ganes de quedar-s’hi, de quedar-s’hi per manca d’alternatives tan per als inversors com per a les empreses que cerquen finançament.