Del sublim i el macabre, de l'impuls i la por

Aquesta setmana ha estat força dura per qui escriu aquest bloc. Una grip encadenada i la varicela de la menuda m’han fet dubtar força de les meves capacitats de reacció personal i professional.

La lògica de la por s’ha imposat a l’impuls creatiu i emprnedor i he estat ben apunt de no atendre el meu compromís amb l’escrit setmanal #desdelnúvol.

Finalment però, i mancat d’informació pràctica, l’experiència d’aquests dies em mou a penetrar en la psicologia de l’emprenedor. No et pensis, no m’hi endinsaré gaire, car no sóc científic d’aquestes matèries sinó un mer objete d’estudi que, per coses de la vida, s’observa a ell mateix.

L’ésser humà, com deia l’enyorat Joan Sales en la seva magna obra Incerta Glòria, viu tenallat pel sublim i el macabre o, més ben dit, per l’impuls al sublim i la por al macabre. Un sublim i un macabre que no tenen perquè ser només el naixement i la mort, sinó també l’èxit i el fracàs o les dues forces que batallen en qualsevol procés de decisió en què ens trobem.

L’emprenedor ha de tenir sempre present el macabre, però no li ha de tenir por. L’ha de tenir present com una amenaça que, si és té la correcta visió, pot esdevenir oportunitat de futur i, per tant, impuls vers el sublim.

Hi ha molts exemples, sobretot en l’economia social i col·laborativa d’aquestes reflexions. Davant d’un món injust i on el benefici pel benefici és la norma – visió del macabre – els emprenedors socials i col·laboratius hi posen el contrapunt de les seves cooperatives, les seves banques ètiques i els seus projectes d’energies renovables – visió del sublim -.

I això, que surt d’una cosa tan íntima i personal com una grip, que passa pel sedàs de la literatura més filosòfica per esdevenir emprenedoria, és aplicable a totes les facetes de la vida i l’esdevenir dels humans. Uns éssers que, visió extesa a través dels mitjans de comunicació, tendim a observar el macabre, teir-li por i restar atenallats sota aquells que han fet del món el seu particular i privat sublim.

Anuncis

Cada cop més a prop… o no?

Escric l’apunt de la setmana encara horroritzat per una evidència d’aquelles que no poden deixar indiferent a cap persona humana: “Veinte españoles tienen la misma riqueza que los 9 millones más pobres”.

Es fa difícil centrar-se en una temàtica emprenedora quan hom apropa un xic a casa allò que globalment és conegut. I és ara quan, #desdelnúvol, em pregunto si Internet i les seves eines ens apropen o ens allunyen als uns dels altres.

Si atenem a les informacions que ens arriben des dels integrats, Internet facilita el treball en equip i la coordinació entre persones que són a molts quilòmetres de distància.

Aplicacions que, com es veu en aquest article, són a l’abast de tothom que tingui un ordinador a l’abast i la ment desperta.

Aplicacions que, com es veu en aquest altre, poden arribar a facilitar molt les tasques més rutinàries i minimitzar al màxim les incidències més humanes.

Ara bé, aquesta visió emprenedora, com es marida amb els 9 milions de pobres que afloren de nou en un Informe com el d’Intermón?

De la resposta a aquesta pregunta, en surten projectes emprenedors de debò, d’aquells que fan un món millor.

Emprenedors del ritme

El segon #desdelnúvol del 2014 arriba amb bon ritme. El bon ritme de dues formacions emprenedores i creatives que, si hom hi para esment, trobarà relacionades a través de la sensualitat i els bons sentiments.

Els primers protagonistes de l’apunt d’avui, porten quatre anyets rodant pels escenaris i movent al personal amb el seu ritme clotenc.

La jove aposta barcelonina està batallant per parir el seu primer CD i, per fer-ho, ha iniciat campanya de micromecenatge a través dels mataronins Verkami. La recompensa és suculenta i, en tres dies a l’aparador, jz havien reunit un terç llarg del propòsit fixat.

Les històries que comencen en els concerts de The Bombins poden acabar bressolats per la Lali Rondalla al CD player del cotxe. I és que la Laia ha parit el seu nou treball amb la panxolina alegre i plena, un estat que il•lumina les cançons del primer CD amb realitat augmentada.

De ben segur que els més xics de casa gaudeixen de la màgia d’una caràtula que es dimensiona i es posa a ballar a través del mòbil.

Dues propostes emprenedors per un sol fil vital, aquell que s’inicia amb el bon rotllet del ritme clotenc i clou amb la magnífica veu de la Laia.

Els Reis més cooperatius i emprenedors

Comencem l’any i reprenem el bloc amb la dèria de l’empenta emprenedora que l’ha caracteritzat des dels seus inicis. Aquella que s’allunya un xic de la moda mediàtica i que s’endinsa en el moll de l’os de l’emprenedoria de debò.

Aquella que, més enllà de la creació d’empreses (start-up) o del lideratge de nous projectes en una empresa existent (intraemprenedoria), construeix alternatives i esdeve llavor d’un món més cooperatiu i solidari.
I això és el que faig a través de Verdures Roges, la cooperativa de consum ecològic que, des de l’Ateneu Roig de Gràcia , col•labora amb un pagés d’Alella i llur mode de vida. Una cooperativa que el proper 16 de gener arribarà albseu tercer any de vida.

I, gràcies a Ses Majestats els Reis d’Orient, amb SomEnergia, la cooperativa d’energies renovables nascuda a Girona i que aprofundeix en un model energètic més just i sostenible per a nosaltres i per a les genercions que vindran.

Dos projectes cooperatius que em fan emprenedor i, si es vol, empresari o, si més ni, soci de dues empreses que malden per assolir la dolça utopia d’un món feliç, divers i lliure com l’aire que respirem al cim de qualsevol muntanya.

I és que l’emprenedoria va més enllà de l’ampolusitat dels grans projectes i les empreses gasela per ser també un cumul d’alliberadores i assenyades engrunes que construint l’avui ens fan més agraït el demà.