Què ens cagarà el tió? Què ens portaran els Reis?

Tanquem l’any amb un apunt que, a diferència del què és habitual en el gremi, ni resumeix l’any emprenedor ni fa futurologia tot endintsant-se en les tendències del 2014. Ans al contrari, afonda en les tradicions i demana desitjos pel tió i pels Reis.

Bé, més que desitjos és una proposta de ruta lletraferida i emprenedora que comença amb un clàssic gironí, fa parada en un raconet de Poblenou i acaba esmaperdut entre els sinuosos i menuts carrers que conformen la llibreria més gran de Barcelona.

Si senyor! Acabem l’any #desdelnúvol parlant de llibreters emprenedors, de llibreters amb bones estrategies per arribar a aquells que, com un servidor, encara ensumen el paper quan baixen del núvol al carrer.

La llibreria 22 de Girona tanca enguany el seu 35è aniversari. Un any per celebrar la perseverança i la tossuderia d’una adaptació constant a l’entorn que ha portat al seu llibreter, entre més, a formar part del jurat del Primer Concurs de Microrrelats Castellers organitzat pels Marrecs de Salt, la colla blau Ter de les comarques gironines. Un flashmob de dues setmanetes a twitter. Tot un repte de velocitat per una llibreria que, obrint portes en temps de la Constitució espanyola, és un bon indret per a què els els Reis i el Tió connectin amb les essències de la bona literatura.

Si volen també poden fer un tats de l’arriscat projecte d’un llibreter amb estudis que ha fet parada al Poblenou més tradicional per a obrir un negoci de nom tan recriminatori com descriptiu: Nollegiu. I és que, Nollegiu supera el concepte de llibreria per esdevenir un veritable transmissor de cultura literària.

I del 22 i el Nollegiu a les 35 llibreries de Gràcia! Un tou de taulells diversos i independents que conformen un veritable cluster de les lletres, un il·lusionat territori per tots aquells enamorats de la descoberta i la sorpresa amagada entre les lletres de qualsevol llibre o publicació.

I és que la literatura, com l’esperit pujolsià, reneix ara i sempre als seus il·lusos enterradors.

Fins passat Reis i moltes gràcies.

Anuncis

Els Ateneus de Fabricació: Convertint la informació en matèria

“La crisi es produeix quan lo vell no acaba de morir i quan lo nou no acaba de néixer” – Bertolt Brecht (via @ateneu_roig)

Recuperem una temàtica que ja va ser objecte de tractament #desdelnúvol al febrer del 2012. El #fabbing o la nova revolució dels mitjans de producció.

En aquella ocasió el detonant de la noticia fou el llançament del physibles de The Pirate Bay i aquest cop l’origen de tot plegat és la visita al primer dels Ateneus de Fabricació que, sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, estan naixent a la ciutat comtal.

L’Ateneu de Fabricació de les Corts ocupa una part d’una antiga nau industrial ubicada al cor d’aquest barri barceloní i, en un parell llarg d’anys, estarà integrat a la nova i flamant biblioteca central d’aquest districte.

Ara com ara, l’Ateneu comença a obrir-se a la ciutat a través de les escoles i va fent xarxa per a obrir-se al major nombre d’agents socials i ciutadans possible.

Les impressores 3D, les fresadores, els talladors làser, els escàners 3D i la filosofia col·laborativa que impregna aquests centres, poden materialitzar qualsevol idea que una persona amb esperit emprenedor es pugui enginyar.

D’aquí el seu potencial per a democratitzar la producció, per apropar el què es necessita al conjunt de la ciutadania. Sobretot quan la filosofia del fes-t’ho tu impregna l’aposta municipal per aquests espais de producció on, ara les escoles, i després tothom, podrà fer-se allò que pensa i necessita.

Podrà fer-s’ho i, si és prou espavilat, fer-s’ho a mida. En la reunió d’avui han sortit joguines per a les escoles bressol, peces per armaris, elements de merchadising i, fins i tot, una cadira.

Som als inicis, però com LaTele en el panorama audiovisual o l’Ateneu Roig en l’associatiu, els Ateneus de Fabricació són part d’aquest nou món que va naixent, mentre el vell món agonitza.

Davant del risc d’impagament, actúa!

Entrem aquesta setmana en un d’aquells magmes ocults que tot emprenedor viu algun cop en llur esdevenir professional. La morositat és un virus que penetra en l’empresa i que, si s’actua correctament, pot tenir un impacte menor.

Pere J. Brachfield porta tota una vida dedicada a l’anàlisi i l’estudi de la morositat i les maneres de combatre-la. I això és el que trasllada als seus alumnes de l’EAE Business School, als membre de la PIMEC, als assistents a les sessions que imparteix a Barcelona Activa i en els seus llibre.

I aquest mes de desembre és un mes altament productiu pel professor Brachfield, ja que el proper 16 de desembre presenta nou llibre a la seu de PIMEC i, uns dies abans, l’11 de desembre, té previst d’impartir dues sessions a Barcelona Activa.

En la primera, Com evitar impagaments i reduir riscos de morositat comercial, explica la profilaxi de la morositat, és a dir, aquelles accions que es poden prendre per evitar la morositat comercial, tot establint sistemes de control de risc en les operacions a crèdit, donant a conèixer els procediments preventius per a reduir el risc de crèdit de clients quan es concedeixen ajornaments de pagament, mostrant les tècniques de gestió del crèdit més efectives, mostrant com controlar l’evolució dels saldos de comptes per cobrar, rebaixant els costos de finançament de l’actiu circulant i optimitzant el període mitjà de cobraments.

En la segona, Recobrament d’impagats i gestió de la morositat, el professor Brachfiled s’endinsa en la gestió d’impagats, mostra tècniques aplicables per a aconseguir el canvi d’actitud en els deutors, tot permeten reclamar els pagaments i cobrar-los sense perdre clients, tot identificant els tipus de deutors existents i quines són les millors estratègies per assegurar el cobrament d’aquests deutors, incloent nocions de negociació o, si cal, per aplicar la nova Llei de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials per reclamar interessos de mora.

Ambdues activitats són ofertades de manera gratuïta a les empreses i disposen de places disponibles.