Taxi!!!

Potser no amb la regularitat setmanal prèvia a les vacances, però amb periodicitat més o menys estable, reprenem els apunts #desdelnúvol amb un apunt dedicat al col•lectiu de taxistes d’arreu, això si, centrant-nos a la ciutat de Barcelona.

Som voltant la mitja nit d’un dissabte d’agost i la menuda de casa s’acaba de dormir, enganxada al pit de sa mare, mentre l’avió aterra a l’aeroport de Barcelona – El Prat.

El viatge des de les costes de Cadis ha estat llarg i feixuc, però finalment la son ha vençut la curiositat i, amb voluntat de mantenir-la en el món dels somnis, me la carrego al pit i sortim de la terminal vella amb la parsimònia de qui sap que el transport l’espera a la porta.

Els taxistes són un d’aquells col•lectius emprenedors més mal valorats. De fet, massa gent ni els considera dins d’aquest col•lectiu. I potser per aquest motiu val la pena explicar l’experiència d’un viatge reposat i tranquil amb un autònom que fa el taxi 15 hores al dia i que, enlloc de la ràdio habitual, té connectada una emissora on es comuniquen diversos taxistes.

Seguir la vida de Barcelona i el tarannà dels taxistes per aquest mitjà és una experiència comparable al trajecte que fem dins d’un taxi de motor híbrid i, per tant, de baix consum.

Primera innovació aplicada en un vehicle que roda i roda i cal amortitzar.

El taxi, diferentment de com el veiem els humans de peu pla, és tot un negoci carregat de trucs per a rendibilitzar-lo. Des d’aplicacions mòbils per a cridar taxis fins al suara esmentat sistema que permet optimitzar recorreguts i conèixer de primera mà a quins punts neuràlgics de la ciutat cal acudir per a no esmerçar esforços i, per tant pèrdues, inútilment.

On es fan esdeveniments per a col•lectius que poden preferir aquest transport a qualsevol altre? A quina hora cal fer el desplaçament per a ser més eficients i escurçar l’espera del potencial client?

El món del taxi és plural i divers, però, de l’experiència d’aquesta nit d’agost amb pubilla en braços, en detecto una capacitat innovadora i emprenedora que m’era del tot desconeguda.