¿Consumes marrones o alternativas?

Aquesta setmana, se’m fa avinent destacar una campanya iniciada el passat divendres 14 de novembre des del portal konsumoresponsable.coop, un agregador d’alternatives de consum responsable enginyat per la Asociación de Redes del Mercado Social, nascuda al febrer d’enguany.

La campanya es composa de tres elements:

1/ L’etiqueta de facenook i twitter #marronxalternativa

2/  Un concurs participatiu a facebook i twitter que, iniciat el passat dilluns 17 de novembre, s’allargarà fins al 19 de desmebre a les 14:00 hores, via facebook www.fb.com/ElMercadoSocial i twitter @ElMercado-Social, consistent en què la gent envii videos, fotos i comentaris sobre alternatives de consum.I, el premi del qual, és una cistella de productes i serveis gratuïts valorada en 300 euros.

3/ Un espot de campanya que parodia els anuncis de detergents més repetitius de la història de la televisió moderna:

[yframe url=’https://www.youtube.com/watch?v=-V_1jNICneI’%5D

Una bona manera de mostrar alternatives reals als problemes quotidians del consum sotmès al benefici econòmic, utilitzant l’instrumental propi de l’economia mercantilista.

Anuncis

L’associacionisme valent: teixint complicitats

associar 1 1 v. tr. Unir com a company,
participant, soci, confederat

La idea per l’escrit d’aquesta setmana, Santa per alguns i Primaveral per tothom, me la dóna l’Aleix Solà des de les pàgines virtuals de Taradell.com, el web d’informació local de la vila que ens enamora mútuament.

En el seu imperdible apunt aprofita una acció política local per a reflexionar sobre l’associacionisme i el voluntariat amb una idea molt potent de fons:

“Un poble —el català, el taradellenc—necessita una ferma voluntat associativa i col•laborativa per perviure i per créixer cap a on desitgem. Un associacionisme valent.”

M’agafo doncs a la seva reflexió i, emparat en la potència del Fòrum Social català 2014, celebrat el passat cap de setmana, i en les iniciatives cooperatives que estan reconstruint un teixit de suport mutu tradicional als Països Catalans, faig un brindis de primavera pels seus fautors i les iniciatives que, tunejant la idea de l’Aleix, enforteixen la voluntat associativa i col·laborativa d’ un poble —el català, el taradellenc—que perviu i creix des de la proximitat cap a la humanitat.

El cau de l'economia social i solidària

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer dos projectes solidaris diferents. L’un, més incipient, serà objecte de tractament en el proper #desdelnúvol; l’altre, ja rodadet, em va portar al carrer Casp, 43 de Barcelona aquest passat dilluns.

El carrer Casp, 43 és el cau col·laboratiu d’un bon grapat d’organitzacions que es mouen en aquesta alternativa que va prenent el nom d’economia solidària i que s’agrupen, ja sia associant-s’hi o utilitzant l’espai comú, en ECOS grup cooperatiu.

Aquest grup va néixer a la Comissió d’Intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (la XES) i es va formalitzar com a cooperativa de segon grau l’any 2011.

Actualment agrupa una quinzena d’organitzacions, entre cooperatives, associacions i empreses d’altra format jurídic, que donen feina a un centenar de persones i serveixen a més de 7.000 sòcies de consum d’arreu de Catalunya.

El seu volum de negoci ronda els 7 milions d’euros i, entre d’altres projectes, són darrera de la Fira d’Economia Solidària, un esdeveniment nascut al 2012 i que el 2013 va aconseguir un notable creixement.

Des de la visió d’un “emprenedorista” com jo, un dels projectes més engrescadors d’aquest col·lectiu és LabCoop, una promotora d’emprenedoria social cooperativa que desplega quatre línies de treball complementàries: la gestió d’un espai de treball obert a projectes d’emprenedoria social, l’acompanyament i orientació d’aquests projectes, l’impuls de l’aprenentatge cooperatiu i, finalment, la promoció de l’economia social i solidària de base local.

En definitiva, una ferma aposta per un món que, amb valors ben alçats, toca de peus a terra per a generar sinèrgies i compartir recursos per a construir un present més solidari i col·laboratiu.

Reemprenent amb ànima a Gràcia

Aquesta setmana no diré res que no hagi estat publicat ja, si més no en els mitjans de la Vila de Gràcia. I és que, sense ànim d’aprofundir en la cosa, focalitzo l’atenció en una inauguració que, com no podia ser d’altra manera, es farà plenament visible la Nit de Sant Joan.

I no podia ser d’altra manera, perquè els col·lectius implicats en aquest projecte possiblement tinguin, en la màgia d’aquesta nit, bona part de l’ànima que els mou i belluga en llurs projectes emprenedors (o activitstes, que, en això del llenguatge, cadascú hi posa la paraula que més li agrada).

El cas és que l’històric Resolís del Matao esdevé La Barraqueta de la Unitat Popular i, aquest canvi, suposa una continuïtat entre dos col·lectius que, si no ho fan ja, estan obligats a entendre’s i compartir un espai que passa d’ateneu informal dels gitanos de Gràcia a ateneu formal de l’esquerra independentista de la Vila.

Hores d’ara desconec, però no ho crec, si han fet servir els serveis del Programa Reempresa, promogut pel CECOT i gestionat, a la ciutat de Barcelona, per Barcelona Activa. Però, ho hagin fet o no, potser fóra bo que el programa es fixés en el llarg maridatge entre els antics i els nous prosumidors d’aquest espai i els tinguin com a model i exemple  d’un projecte reemprenedor que canvia de mans sense perdre l’ànima santjuanesca:

20 anys d’una asolellada experiència

No sé si és l’esperit obrer que recorre el barri des de temps immemorials o el punt de càlida humanitat que, com a Gràcia o Sants, és difícil de doblegar i reviu constantment als seus il•lusos enterradors. Però el cas és que, al costat de la nova ciutat digital, la imaginació, la cooperació i la fraternitat s’hi fan un forat i consoliden experiències comunitàries que, en alguns casos, ja porten 20 anys de vida. D’algunes d’elles (negocis amb accent local com el Cau del Poblenou, ja n’hem parlat #desdelnuvol. D’altres, com el que ens ocupa i presento avui, m’ha vingut ha trobar a través del Setmanari Directa, i, tot i viure al Sol de la Barceloneta, il·lumina el veí Poblenou amb els seus projectes comunitaris.

Parlo de la Fundació Desenvolupament Comunitari (la FDC) que, en el seu web, es defineix com a

“entitat d’economia social i solidària creada l’any 1993 que treballa en la recerca i experimentació d’eines de transformació social a través del diàleg.

Amb un equip transdiciplinar, acompanyem a professionals de l’àmbit públic i privat, polítics, organitzacions de base, ciutadania no organitzada i altres agents socials al territori, en el treball comú, en la gestió del conflicte i en el foment de la convivència.”

Tot un referent que avui mateix s’aplega al Luz de Gas i, de la mà d’un soci de renom internacional, el jazzista Ignasi Terraza, aprofita per fer allò que sap fer: fer de l’aniversari, economia solidaria i social.

Per molts anys!

+ responsables que ningú: Una associació de menuts amb responsabilitat social corporativa

Dilluns vaig tornar a la feina després d’un mes i escaig de baixa de paternitat. Una baixa no gaire comuna per aquestes terres, però que demostra que encara hi ha un xic d’humanitat dins del competitiu món de les empreses i les administracions públiques de la pell de brau.

Per recuperar un xic el to i prendre la mesura de les noves obligacions que han coincidit amb el canvi personal, tenia programades algunes trobades amb proveïdors de formació empresarial i, aquest apunt beu directament d’una de les informacions rebudes i que m’han semblat prou interessants per a fer-ne esment: l’associació +responsables.

L’Associació +Responsables és una iniciativa d’ Ingenieria Social, una empresa de l’economia social que s’ha fixat el modest objectiu de canviar el món de bo i de veres, tot portant la Responsabilitat Social Corporativa a qualsevol empresa.

No sé ben bé per què, però m’ensumo que algunes de les seves iniciatives, tindran un espai en aquesta visió de la realitat emprenedora #desdelnúvol @ARAemprenem.