¿Consumes marrones o alternativas?

Aquesta setmana, se’m fa avinent destacar una campanya iniciada el passat divendres 14 de novembre des del portal konsumoresponsable.coop, un agregador d’alternatives de consum responsable enginyat per la Asociación de Redes del Mercado Social, nascuda al febrer d’enguany.

La campanya es composa de tres elements:

1/ L’etiqueta de facenook i twitter #marronxalternativa

2/  Un concurs participatiu a facebook i twitter que, iniciat el passat dilluns 17 de novembre, s’allargarà fins al 19 de desmebre a les 14:00 hores, via facebook www.fb.com/ElMercadoSocial i twitter @ElMercado-Social, consistent en què la gent envii videos, fotos i comentaris sobre alternatives de consum.I, el premi del qual, és una cistella de productes i serveis gratuïts valorada en 300 euros.

3/ Un espot de campanya que parodia els anuncis de detergents més repetitius de la història de la televisió moderna:

[yframe url=’https://www.youtube.com/watch?v=-V_1jNICneI’%5D

Una bona manera de mostrar alternatives reals als problemes quotidians del consum sotmès al benefici econòmic, utilitzant l’instrumental propi de l’economia mercantilista.

L’associacionisme valent: teixint complicitats

associar 1 1 v. tr. Unir com a company,
participant, soci, confederat

La idea per l’escrit d’aquesta setmana, Santa per alguns i Primaveral per tothom, me la dóna l’Aleix Solà des de les pàgines virtuals de Taradell.com, el web d’informació local de la vila que ens enamora mútuament.

En el seu imperdible apunt aprofita una acció política local per a reflexionar sobre l’associacionisme i el voluntariat amb una idea molt potent de fons:

“Un poble —el català, el taradellenc—necessita una ferma voluntat associativa i col•laborativa per perviure i per créixer cap a on desitgem. Un associacionisme valent.”

M’agafo doncs a la seva reflexió i, emparat en la potència del Fòrum Social català 2014, celebrat el passat cap de setmana, i en les iniciatives cooperatives que estan reconstruint un teixit de suport mutu tradicional als Països Catalans, faig un brindis de primavera pels seus fautors i les iniciatives que, tunejant la idea de l’Aleix, enforteixen la voluntat associativa i col·laborativa d’ un poble —el català, el taradellenc—que perviu i creix des de la proximitat cap a la humanitat.

Xarxes de suport mutu o com emprendre col·laborativament a Barcelona

Som just entre dues jornades que parlen diferent: Les jornades barris cooperatius, ciutat comuna del passat cap de setmana a Can Batlló i el Fòrum Social Català que el proper cap de setmana ocuparà l’Edifici central de la Universitat de Barcelona i clourà, com no?, al Passeig Lluís Companys.

Jo que no vaig ser a Can Batlló, en segueixo el rastre #desdelnúvol i és, doncs, des de la distància que intento posar fesomia a un fenomen creixent a la ciutat de Barcelona i, crec que, arreu del país i part de l’estranger.

Estic parlant dels barris cooperatius que generen una ciutat comuna des de la base o, per a dir-ho en llenguatge de carrer, de les xarxes d’ajuda mútua que els veïns dels barris de Barcelona estan construint més enllà de les migrades accions públiques, de la deixadesa del sistema econòmic dominant i en paral·lel a les manifestacions que omplen carrers i places de les ciutats occidentals. De fet, quan em pregunten que n’ha quedat del #15m, només penso en la ceguesa del qüestionant.

Però deixem-nos de rebequeries i posem llenguatge políticament correcte a aquest món: ¿estem parlant d’emprenedors que actuen de manera col·laborativa per a crear i fer créixer l’empresa veïnal?

Jo crec que si. I penso que, entitats com Cooperasec, La Base -ateneu cooperatiu-, Can Batlló, La Ciutat Invisible, la Xarxa d’Economia Solidària, LaCol, l’Observatori Metropolità de Barcelona, Raons Públiques, el Banc Expropiat de Gràcia, el Banc del Temps de Gràcia o la poblenovina Flor de Maig arrenquen un somriure en llegir la pregunta tot just formulada.

Però més enllà dels protagonistes i dels debats existents, les propostes que es van teixint als barris de les ciutats suposen una potent alternativa de gestió veïnal que, si només parem esment en el darrer balanç social de la XES (document . pdf), factura 48,11 milions d’euros, ocupa a 1.232 treballadors i treballadores, i aglutina més de 58.000 persones amb diferents graus d’implicació.

Però el què és tan o més rellevant:

1. En els espais de presa de decisions, homes i dones estan en paritat: 49,48% homes i 50,52% dones.

2. S’ha dipositat un total de 5 milions d’euros en entitats de finances ètiques.

3. El 21,01% de les compres i el 13,76% de les vendes han estat a empreses i entitats de l’ESS. Això ens indica que entre un 15% i un 20% del circulant econòmic es queda a dins del sector.

4. Un 90% de les organitzacions compra productes ecològics i/o reciclats, i al mateix temps un 85% fa recollida selectiva de fins a 7 fraccions.

5. Els treballadors declaren un grau de satisfacció en la feina del 8,2 sobre 10. Puntuen també en un 8,2 sobre 10 el grau de coherència de l’organització on treballen pel que fa a qüestions de democràcia interna (8,27), igualtat (8,35) i respecte al medi ambient (8,04)

Ja és tot dit!

El cau de l'economia social i solidària

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer dos projectes solidaris diferents. L’un, més incipient, serà objecte de tractament en el proper #desdelnúvol; l’altre, ja rodadet, em va portar al carrer Casp, 43 de Barcelona aquest passat dilluns.

El carrer Casp, 43 és el cau col·laboratiu d’un bon grapat d’organitzacions que es mouen en aquesta alternativa que va prenent el nom d’economia solidària i que s’agrupen, ja sia associant-s’hi o utilitzant l’espai comú, en ECOS grup cooperatiu.

Aquest grup va néixer a la Comissió d’Intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (la XES) i es va formalitzar com a cooperativa de segon grau l’any 2011.

Actualment agrupa una quinzena d’organitzacions, entre cooperatives, associacions i empreses d’altra format jurídic, que donen feina a un centenar de persones i serveixen a més de 7.000 sòcies de consum d’arreu de Catalunya.

El seu volum de negoci ronda els 7 milions d’euros i, entre d’altres projectes, són darrera de la Fira d’Economia Solidària, un esdeveniment nascut al 2012 i que el 2013 va aconseguir un notable creixement.

Des de la visió d’un “emprenedorista” com jo, un dels projectes més engrescadors d’aquest col·lectiu és LabCoop, una promotora d’emprenedoria social cooperativa que desplega quatre línies de treball complementàries: la gestió d’un espai de treball obert a projectes d’emprenedoria social, l’acompanyament i orientació d’aquests projectes, l’impuls de l’aprenentatge cooperatiu i, finalment, la promoció de l’economia social i solidària de base local.

En definitiva, una ferma aposta per un món que, amb valors ben alçats, toca de peus a terra per a generar sinèrgies i compartir recursos per a construir un present més solidari i col·laboratiu.

Reemprenent amb ànima a Gràcia

Aquesta setmana no diré res que no hagi estat publicat ja, si més no en els mitjans de la Vila de Gràcia. I és que, sense ànim d’aprofundir en la cosa, focalitzo l’atenció en una inauguració que, com no podia ser d’altra manera, es farà plenament visible la Nit de Sant Joan.

I no podia ser d’altra manera, perquè els col·lectius implicats en aquest projecte possiblement tinguin, en la màgia d’aquesta nit, bona part de l’ànima que els mou i belluga en llurs projectes emprenedors (o activitstes, que, en això del llenguatge, cadascú hi posa la paraula que més li agrada).

El cas és que l’històric Resolís del Matao esdevé La Barraqueta de la Unitat Popular i, aquest canvi, suposa una continuïtat entre dos col·lectius que, si no ho fan ja, estan obligats a entendre’s i compartir un espai que passa d’ateneu informal dels gitanos de Gràcia a ateneu formal de l’esquerra independentista de la Vila.

Hores d’ara desconec, però no ho crec, si han fet servir els serveis del Programa Reempresa, promogut pel CECOT i gestionat, a la ciutat de Barcelona, per Barcelona Activa. Però, ho hagin fet o no, potser fóra bo que el programa es fixés en el llarg maridatge entre els antics i els nous prosumidors d’aquest espai i els tinguin com a model i exemple  d’un projecte reemprenedor que canvia de mans sense perdre l’ànima santjuanesca:

20 anys d’una asolellada experiència

No sé si és l’esperit obrer que recorre el barri des de temps immemorials o el punt de càlida humanitat que, com a Gràcia o Sants, és difícil de doblegar i reviu constantment als seus il•lusos enterradors. Però el cas és que, al costat de la nova ciutat digital, la imaginació, la cooperació i la fraternitat s’hi fan un forat i consoliden experiències comunitàries que, en alguns casos, ja porten 20 anys de vida. D’algunes d’elles (negocis amb accent local com el Cau del Poblenou, ja n’hem parlat #desdelnuvol. D’altres, com el que ens ocupa i presento avui, m’ha vingut ha trobar a través del Setmanari Directa, i, tot i viure al Sol de la Barceloneta, il·lumina el veí Poblenou amb els seus projectes comunitaris.

Parlo de la Fundació Desenvolupament Comunitari (la FDC) que, en el seu web, es defineix com a

“entitat d’economia social i solidària creada l’any 1993 que treballa en la recerca i experimentació d’eines de transformació social a través del diàleg.

Amb un equip transdiciplinar, acompanyem a professionals de l’àmbit públic i privat, polítics, organitzacions de base, ciutadania no organitzada i altres agents socials al territori, en el treball comú, en la gestió del conflicte i en el foment de la convivència.”

Tot un referent que avui mateix s’aplega al Luz de Gas i, de la mà d’un soci de renom internacional, el jazzista Ignasi Terraza, aprofita per fer allò que sap fer: fer de l’aniversari, economia solidaria i social.

Per molts anys!

+ responsables que ningú: Una associació de menuts amb responsabilitat social corporativa

Dilluns vaig tornar a la feina després d’un mes i escaig de baixa de paternitat. Una baixa no gaire comuna per aquestes terres, però que demostra que encara hi ha un xic d’humanitat dins del competitiu món de les empreses i les administracions públiques de la pell de brau.

Per recuperar un xic el to i prendre la mesura de les noves obligacions que han coincidit amb el canvi personal, tenia programades algunes trobades amb proveïdors de formació empresarial i, aquest apunt beu directament d’una de les informacions rebudes i que m’han semblat prou interessants per a fer-ne esment: l’associació +responsables.

L’Associació +Responsables és una iniciativa d’ Ingenieria Social, una empresa de l’economia social que s’ha fixat el modest objectiu de canviar el món de bo i de veres, tot portant la Responsabilitat Social Corporativa a qualsevol empresa.

No sé ben bé per què, però m’ensumo que algunes de les seves iniciatives, tindran un espai en aquesta visió de la realitat emprenedora #desdelnúvol @ARAemprenem.

Una altra economia fou possible… o encara ho és

Arran de la recuperació d’un dels espais més emblemàtics del barri del Poblenou, em capbusso digitalment en els pioners del cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra.

I és que, la Flor de Maig (document .pdf), fou això: una gran cooperativa que va néixer al servei de la comunitat local, però que va esdevenir un veritable gegant de serveis per a la ciutat de Barcelona. Del seu extrem creixement però en vingueren les desavinences i, tot i l’ “expropiació” del concepte cooperatiu i dels seus bens per part del nou Estat nascut de la Guerra Civil, la cooperativa ja era ferida de mort en plena República. Podríem assegurar que va morir d’èxit extrem en un temps il·lusionants per a les classes populars.

Aquest passat cap de setmana es va escenificar la obertura de l’espai de La Flor de Maig al barri. Jo no hi vaig poder anar i vaig seguir-la #desdelnuvol, però el fet fa la cosa: El Poblenou està recuperant un espai comunitari i social arrelat en les fondalades del segle XIX, però amb la capçada al segle XXI i més enllà.

Les cooperatives – de producció, de crèdit o de consum, que en són les principals – són una digna alternativa per a organitzar, ordenar i humanitzar un sistema de producció i consum, tot millorant-ne els principis i utilitzant l’intercanvi i l’ajuda mútua com a manera d’aprofitar els recursos disponibles sense perdre qualitat de vida.

Iniciatives com la que ha obert aquest apunt –l’Ateneu Flor de Maig-, la de les Mamas graciosas, un sistema autogestionat de compartició de talents de mames i papes al barri de Gràcia, o la de l’Ateneu Popular de Vallcarca, un espai que acull un bon grapat d’iniciatives cooperatives i solidàries, ajuden a veure que, més enllà dels principis macroeconòmics dominants, hi ha un món de petites accions quotidianes que rutllen amb pocs diners i molta humanitat.

Et crida el sector de l’ajuda mútua?
En coneixes algun altre cas?
Les aportacions, a risc de no rebre resposta, són benvingudes.

El valor de la innocència

“Els nens havien personalitzat completament l’escriptori, de manera que la tauleta de cada nen es veia diferent. Havíem instal·lat programari per evitar que ho fessin. I el fet de què trobessin una manera d’evitar aquesta restricció és clarament el tipus de creativitat, el tipus de curiositat i descobriment que creiem que és essencial per a l’aprenentatge”

Ed McNierney, cap de tecnologia de la OLPC.

 

Darrerament, m’han arribat un bon grapat d’inputs d’allò que ja vaig viure per partida doble a Mauritàni i Uganda. I és que l’Àfrica és un gegant adormit. Un gegant adormit i de potencial minoritzat sota l’esclop d’una globalització que els ha reservat, si més no fins ara, el paper més galdós de leconomia mundial.

Però l’Àfrica és farcida de gent preparada per desenvolupar tot l’enginy que, els occidentals – massa tecnologitzats i allunyats de les nostres arrels humanes –, hem perdut en poc més de 200 anys d’industrialització.

Els mercats de Kampala o Nouakchott són espais de comerç informal, de negociació constant, mercats de productes que no tenen res a envejar als nostres mercats financers en quan a dinamisme. Però, la informalitat que si respira, ens transporta a un estadi paral·lel de l’evolució dels intercanvis comercials. La mateixa que fa que qualsevol nòmada del Sàhara disposi de telèfon mòbil o que en una haima del Sahel ens trobem un carregador solar de bateries.

Justament, una de les informacions que m’han animat a escriure aquest apunt parla de l’economia informal que es viu en aquests paratges i que, segons aquesta noticia, està fent de Kenya un referent en innovació i mobilitat.

L’altra informació que m’ha portat a donar un tomb pel continent minoritzat m’ha recordat la curiositat i l’esperit juganer dels nens ugandeses. La  noticia però ens parla de xiquets etíops que, sense coneixements teòrics suficients, són capaços de customitzar-se, tot trencant les barreres per a fer-ho possible, unes tauletes que els havien cedit per a educar-se.

Quan parlem d’aprenentatge, sobretot en entorns emprenedors i empresarials, ràpidament pensem en hores de formació, en aules, en experts, en… i això ens està fent perdre la espontaneïtat de la descoberta, d’una descoberta que, com ens mostren els veïns del sud, és molt més rellevant i enriquidora que la nostra por a equivocar-nos.

Fem doncs l’africà? Ens llevem d’una vegada les pors? Ens atrevim a tafanejar, descobrir, errar-la, desaprendre i aprendre des de la innocència que encara tenim en els replecs més ocults del nostre benvolgut passat?

Avui trenquem una llança pels intremprenedors públics, la @XarxaIP !

I és que demà s’acompleix el primer aniversari de la Xarxa d’Innovació Pública, la XIP. Una iniciativa d’un grup de professionals de l’Administració Pública que s’han entestat en apropar l’Administració als ciutadans, tot aprofitant-se dels beneficis de la Internet per a fer-ho possible.

La XIP, que ahir presentava el seu ideari a Girona i demà ho fa a Barcelona, es va iniciar amb un manifest on, entre d’altres qüestions, incloïa els deu principis següents:

1. Les persones són un actiu cabdal per a l’Administració, aporten talent i creativitat.
2. Cal un nou lideratge que promogui una organització on professionals i ciutadania se sentin satisfets.
3. El coneixement és clau. Cal fomentar el diàleg en xarxa multidireccional.
4. Alinear la cultura corporativa amb la innovació, l’assumpció de riscos, la productivitat i els resultats.
5. Dissenyar procediments simples i eficients comptant amb el coneixement i la participació de la gent.
6. Aprendre al lloc de feina, de manera col·laborativa, també a partir dels errors.
7. Impulsar una nova gestió de la propietat intel·lectual, com un intangible que afegeix valor al que fem.
8. Personalitzar els serveis que gestiona i presta l’Administració.
9. Usar tecnologia emergent (virtualització, cloud computing i web 2.0).
10. Articular formes de participació ciutadana per incidir en les polítiques públiques.

La XIP, aquest emprenedor projecte sorgit de les forges de l’administració pública catalana, s’articula en sis gran grups de treball, amb noms tan explicatius com GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG, esdevenint una interessant proposta per a retornar l’Administració Pública als seus veritables amos: els ciutadans.

Als ciutadans més inquiets, els moviments de la XIP poden semblar lents, però des de l’encarcarada administració pública, la iniciativa és un alè fresc i necessari de millora continua i apropament al ciutadà.

Dónes una ullada a la  http://www.xarxaip.cat/ XIP?