Ara que som la Capital Mundial dels Mòbils – #MWC12 #GSMA

Barcelona acull una nova edició del Mobile World Congress i, si voleu que us sigui sincer, no em desagrada l’aplec de professionals d’un sector, el de la telefonia mòbil, que té molta empenta i que forma part d’aquest núvol que tan m’agrada. I,  per això, aquesta setmana, el #desdelnuvol parlarà de mòbils.

Però no pas d’aplicacions o models de negoci, sinó de quelcom que hauria de tenir un espai propi a la Fira, però que mai hi treu el cap i resta en l’anonimat d’uns quants ciutadans que aprofiten aquest esdeveniment per a parlar-ne off the congress.

Parlo del coltan, una barreja de minerals que s’utilitza per a fer més menuts els aparells electrònics i que, no cal ser gaire intel·ligent, per reconèixer que és en el cor d’aquest món que s’aplega a la nostra ciutat. De fet, la seva funció principal és la de substituir els condensadors electrolítics tradicionals per tal de guanyar capacitat elèctrica i reduir la mida dels dispositius més extravagants. Els condensadors electrolítics fabricats amb coltan permeten que els aparells més moderns siguin cada cop més petits sense perdre prestacions, ans al contrari, augmentant-les. Fins aquí, tot correcte.

Però, anem al moll de l’os i descobrim les raons que em fan pensar que, un congrés com el de Barcelona, és el lloc ideal per a prendre acords per millorar allò que s’amaga al cor mateix del sector de la mobilitat.

Tot i que el principal exportador mundial de coltan és Austràlia, la zona on hi ha més reserves d’aquest mineral és al centre de l’Àfrica, allà on el Congo, Ruanda i, en menor mesura, Uganda han establert les seves fronteres. Curiosament, el mateix territori on malden per sobreviure els últims goril·les del planeta és on, gràcies a aquest aliatge que tots portem a la butxaca, les successives guerres s’han guanyat el trist sobrenom de Tercera Guerra Mundial.

M’ensumo que, enguany, també perdrem la oportunitat d’acordar, si més no, unes bones pràctiques per acabar amb els senyors de la guerra que dominen les mines d’aquest tan preuat com cruel mineral.

Anuncis

De Kloudicats i Kloudicants!

Aquesta setmana les xarxes socials basculen entre la frivolitat habitual de les tendències, els corrons temàtics i les eleccions del 20 de novembre. En aquest darrer cas, amb dues vessants bastant definides: la més tradicional i sòlida dels partits i candidats, i la més líquida i fluctuant, de ciber-activistes i tecno-electors.

Però aquest apunt no té la voluntat de ser un passeig pel núvol, sinó de posar l’accent en una qüestió que, arran d’un canvi de concepte, ha sacsejat el núvol en les darreres setmanes, amb la consegüent pluja de piulades, apunts i noticies.

Qui va engegar la llebre o, si més no, qui em va piular que alguna cosa es movia al núvol va ser en Francesc Grau, un consultor de diplomàcia online que, en el seu imperdible bloc, publicava l’apunt “Klout: cuando tu identidad se reduce a un número” on presentava els mesuradors numèrics d’identitat digital i la rellevància que aquests poden tenir a l’hora de mesurar l’impacte real d’una Marca en aquests entorns. En el seu escrit, acabava qüestionant-ne la validesa a l’hora de prendre decisions. Si més no,fins al moment d’afinar els algoritmes de fons d’aquestes eines.

I quina sorpresa quan, quinze dies després d’aquest apunt, la premsa parlava del canvi d’algoritme de Klout –el més popular d’aquests mesuradors- i del fet que, alguns dels seus mesurats, perdessin punts en la seva influència mesurada.

Digues-li coincidència o revenja, però quatre dies després del canvi d’algoritme, en Miguel del Fresno, consultor i investigador en temes socials, publicava un divertit apunt titulat “Klout como fake (o el caso de la ardilla influyente)” on tornava a qüestionar-ho tot plegat amb alguns exemples força curiosos.

I és que, al núvol, com a la vida real, n’hi ha que qüestionen les estadístiques, els rànquings i les intencions, mentre uns altres treballen en la simplificació dels models i les xifres per a facilitar la tasca dels gestors de reputació al núvol de Marques personals i empresarials.

Per si ets tafaner, et diré que el meu klout actual ronda els 44 punts i que, segons aquest mesurador, sóc influent en Barcelona, Política i núvols. I, com a curiositat, em sembla un bon instrument.