@creamebooks – La crème de la crème dels innovadors literaris?

Coincidint amb el BizBarcelona, el meu compte de twitter es va omplir de missatges amb l’etiqueta #RI2012. Una d’elles, enviada per l’imperdible @media140cat feia així:

creamebooks.com una nueva plataforma para editores y escritores con la que crear libros multimedia #RI2012

— media140 (@media140cat) junio 15, 2012

Lletraferit com sóc, me’l vaig guardar als favorits i l’he recuperat aquesta setmana per tal de furgar un xic més en una proposta que em va semblar prou interessant, tot i ser presentada en un dels espais, el Red Innova 2012 de Madrid, més cool i encorbatat del món digital. Només cal veure els socis de l’esdeveniment de Madrid per a comprovar-ho.

Creame eBooks és la nova proposta parida per en @fabianaco, un emprenedor de La Mancha; en @davidlillo, un dels organitzadors de l’Iniciador i inquiet emprenedor en sèrie; i en @pacotole, el tecnòleg de la cosa.

Amb seus a Madrid i San Francisco, la factoria Cream està rodant la seva primera obra: una plataforma d’autopublicació digital que permet col·locar un mateix llibre electrònic a les principals botigues online existents (Apple iBook Store, Amazon, Barnes & Noble, 24Symbols, etc,).

Una iniciativa que ens demostra altra vegada que la literatura no està morta, però potser els actors tradicionals estan de parranda i d’altres han de portar la innovació al sector editorial.

Post-Apunt Primer:
Hem demanat invitació per a testejar-la des de la meva vessant de preescriptor postintel·lectual i m’ha agradat la resposta: Com més prescriguis el projecte, més oportunitats d’accedir a la plataforma. Tot i que, al cap de dos dies, i sense fer cap prescripció, et donen l’accés a una plataforma d’ús senzill i altament recomanable on, només amb el texte i la caràtula, pots maquetar el teu llibre, informar-ne les característiques i distribuir-la a les principals llibreries digitals existents.

Post-apunt segon:
Tot just publicat l’apunt, llegeixo que dues de les editorials més innovadores del panorama català, han decidit prendre cos amb un 9 Grup Editorial, Els pares de la cosa – Angle Editorial i Cossetània Edicions – ja van ser punters a casa nostra quan, la’ny 2008, van crear la primera plataforma de llibres digitals en català, Edi.cat, juntament amb Bromera, de la qual esperem tenir-ne noves d’una prompta estabilització.

Anuncis

Els emprenedors d’en Pere Calders i una ubicació pels negocis a Barcelona

Aquesta setmana ha estat molt fructífera… emprenedorament parlant. Al BizBarcelona, del qual vaig tenir el plaer de sentir-ne el batec i captar-ne els anhels des de la barraca de Barcelona Activa, s’hi va sumar un inesperat regal que, com no podia ser d’altra manera, em va arribar envoltat del subtil misteri que traspuen els relats que el formen.

Fou un dissabte a la nit, al Via Fora! de Gràcia. Jo hi havia anat per celebrar l’aniversari de dos amics i, ves per on, en acabar el pastís, un dels homenatjats apareix amb un sobre que, aparentment, s’havia trobat en un dels carrers d’aquesta barriada. El paquet postal anava al meu nom i, en obrir-lo, contenia un d’aquells llibres introbables: el tercer volum de les Obres Completes d’en Pere Calders que els cinquantins d’edicions 62 van publicar en la dècada dels 80 del segle passat.

Ara et preguntaràs, I què té a veure aquesta anècdota amb els emprenedors? 

I jo et contestaré que donis un cop d’ull als dos primers relats del primer dels reculls aplegats en aquest volum:

1.- El primer, demà, a les tres de la matinada ens parla de l’Octavi, un llunàtic emprenedor que ha de veure com la seva família, a excepció del seu pare que l’ajuda, no veu gens clar el destí d’aquell artefacte que construeix al jardí de casa seva i que l’ha de portar a la lluna. Quants emprenedors es troben en aquesta situació de neguit familiar davant del repte d’assolir la seva lluna particular?

2.- El segon, el sistema Robert Hein ens parla del pobre Lluís Ordal que, pensant i pensant, perd la oportunitat de fer-se ric amb les ensenyances del Mètode per a fer-se ric, un llibre que retiren de circulació perquè l’empresa que l’edita es queda sense treballadors –tots es fan rics després d’aplicar el mètode del llibre –, i que s’ha de conformar, això si ben feliç, amb un altre dels llibres del mateix autor: Mètode per a trobar la felicitat en la pobresa. Quants emprenedors han perdut la oportunitat de mercat i han hagut de reubicar-se o abandonar el seu projecte perquè se’ls han avançat?

I posada la mel als llavis, et poso un repte, inquiet lector:

Ets capaç de llegir Pere Calders i trobar-ne els emprenedors i les lliçons que ofereix en els seus contes?

N’hi ha un bon grapat de ben espigolats per les seves pàgines. T’ho ben asseguro!

I ja que parlem de cercar, anem al BizBarcelona i a una de les eines que s’hi van presentar:

L’Ubica’t és l’aplicació més jove de la factoria Barcelona Activa. Una eina que, com defineix el mateix web de Barcelona Activa és

un innovador geolocalitzador que ofereix a les empreses informació rellevant per a la realització d’estudis de mercat.

A partir de referències de bases de dades, els empresaris i emprenedors poden identificar la millor ubicació de la ciutat per al seu negoci,l’activitat més adequada per a un local concret o la situació dels clients potencials.

O veus com ha estat una setman fructifera, on volar i tocar de peus a terra!

Em segueixies i ubiques els emprenedors d’en Pere Calders en temps d’oci, i el teu negoci a Barcelona en hores de feina?

Avui trenquem una llança pels intremprenedors públics, la @XarxaIP !

I és que demà s’acompleix el primer aniversari de la Xarxa d’Innovació Pública, la XIP. Una iniciativa d’un grup de professionals de l’Administració Pública que s’han entestat en apropar l’Administració als ciutadans, tot aprofitant-se dels beneficis de la Internet per a fer-ho possible.

La XIP, que ahir presentava el seu ideari a Girona i demà ho fa a Barcelona, es va iniciar amb un manifest on, entre d’altres qüestions, incloïa els deu principis següents:

  1. Les persones són un actiu cabdal per a l’Administració, aporten talent i creativitat.
  2. Cal un nou lideratge que promogui una organització on professionals i ciutadania se sentin satisfets.
  3. El coneixement és clau. Cal fomentar el diàleg en xarxa multidireccional.
  4. Alinear la cultura corporativa amb la innovació, l’assumpció de riscos, la productivitat i els resultats.
  5. Dissenyar procediments simples i eficients comptant amb el coneixement i la participació de la gent.
  6. Aprendre al lloc de feina, de manera col·laborativa, també a partir dels errors.
  7. Impulsar una nova gestió de la propietat intel·lectual, com un intangible que afegeix valor al que fem.
  8. Personalitzar els serveis que gestiona i presta l’Administració.
  9. Usar tecnologia emergent (virtualització, cloud computing i web 2.0).
  10. Articular formes de participació ciutadana per incidir en les polítiques públiques.

La XIP, aquest emprenedor projecte sorgit de les forges de l’administració pública catalana, s’articula en sis gran grups de treball, amb noms tan explicatius com GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG, esdevenint una interessant proposta per a retornar l’Administració Pública als seus veritables amos: els ciutadans.

Als ciutadans més inquiets, els moviments de la XIP poden semblar lents, però des de l’encarcarada administració pública, la iniciativa és un alè fresc i necessari de millora continua i apropament al ciutadà.

Dónes una ullada a la  http://www.xarxaip.cat/ XIP?

El tio Ché, un exemple de superació de successives crisis?

Parla dels sentiments que et provoca el teu poble i el faràs universal

Seguint les paraules d’un reconegut cineasta japonès, m’endinso en el sabor de les orxates que em prenia a la Rambla del Poblenou quan era petit. I ho faig per parlar d’un negoci que aquest mes de juny arriba als 100 anys, tot i haver tingut uns orígens que, avui per avui, serien la riota de qualsevol inversor i, fins i tot, d’algun que altre banc.

M’hi acompanyes?

Som a la primavera del 1912, al Port de Barcelona. El vaixell que havia de portar la família Iborra Llorens, recent arribats de La Núcia, cap a l’Argentina no sortirà tampoc aquell dia. Segons com ens ho mirem, podríem estar vivint en els decorats d’aquella sèrie de TV3 que començava un parell d’anys més tard, però, en aquest cas, la cosa és ben real i el vaixell es va retardar tant que les xufles que portaven d’Alacant van començar a perdre consistència i a esdevenir l’orxata que, per guanyar-se la vida, van començar a vendre pels carrers que envoltaven el Port de Barcelona.

Els inicis doncs són tan incerts com emprenedors, però és que els 100 anys dels Iborra estan farcits de renaixements. I per mostra, un botó que reproduïm íntegrament del web de la família poblenovina:

Al carrer WadRas, just davant de l’Aliança Vella, una bomba va destruir dos blocs d’edificis. En un dels baixos es trobava el Tío Ché. La bomba va trobar la família a l’hora de dinar, van perdre botiga i casa.

Qualsevol hagués deixat el negoci, però ells van refer-lo en la seva ubicació actual, en plena Rambla del Poblenou, on segueixen servint orxates amb xufla de l’Albaida i els nous poblenovins han substituït la vella clientela obrera i menestral d’aquell Poblenou industrial que ara és net i polit i de fibra òptica!

Dos anècdotes d’un enfilall de trompades de les quals, l’orxateria ha renascut amb empenta i molta feina. Qui parla de crisi amb exemples tan notables?

Això sí, aquells primers immigrants podrien avui en dia vendre la seva orxata pels carrers del Born o serien perseguits per la policia com tants d’altres que avui fan el mateix per les nostres places i carrers?