Un any #desdelnuvol que cal celebrar amb @grera – La rateta que escombrava l’escaleta

Avui que estem a les vigílies de l’aniversari d’aquest bloc @ARAemprenem, rellegeixo aquell primer apunt i viatjo al 26 de gener de 2011.

En aquella data, parlava de tres xarxes socials per a emprendre des del núvol que acabaven de veure la llum. A saber, la renovellada Anella de la Generalitat de Catalunya; el BiznetBarcelona, sorgit de les forges de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb les xarxes d’emprenedoria de la ciutat; i, una tercera experiència de regust aranès, empenta manresana, tecnologia vigatana i cercador de capital barceloní.

Grèra.net, la iniciativa privada que va captar l’atenció d’aquell primer apunt, va néixer a les aules de la Universitat de Vic ja fa més d’un any i ha anat guanyant volum i nom, fins i tot fora de les estrictes fronteres del mercat català.

Grèra.net acaba de superar les 4.000 empreses i professionals adscrits al seu producte i, durant aquest mes de gener, han promogut una campanya de sol·licitud de pressupostos a la seva comunitat empresarial. Una manera d’accedir a un potencial de proveïdors força nombrós a través d’una de les eines que acompanyen aquesta àmplia plataforma social: L’aplicatiu de demandes, un veritable mercat d’interacció entre clients i proveïdors potencials sense moure’s del despatx.

Però no només de vendes viu l’empresa. L’estratègia i la capacitat de generar sinèrgies són bàsiques i, per això, la plataforma catalana presenta una altra funcionalitat molt interessant, la dels Grups de Treball, on les empreses poden compartir idees, dubtes, documents, vídeos, fotos, … en un entorn intuïtiu i molt similar al que es troba, per posar un altre dels casos d’aquell primer apunt, al BiznetBarcelona.

Com que una altra de les potes bàsiques que busquen les empreses és la internacionalització, en tafanejo els casos d’èxit en l’ús de Grèra i em troba amb Ribamatic, una empresa dedicada al disseny i la producció de màquines especialitzades en teixits tècnics que ha assolit un client a Mèxic a través de Grera.net. De fet, el posicionament en cercadors de la plataforma catalana, va facilitar la cerca d’una empresa mexicana que va anar a petar al perfil Ribamàtic de Grèra.net. La relació comercial establerta per Internet es va fer tangible amb la venda de dues màquines i amb la obertura del mercat mexicà a través de les sessions de demostració que fa l’empresa exepmlaritzada a través del seu primer client mexicà.

En definitiva, que – paral·lelament al bloc – els seus protagonistes van creixent #desdelnuvol al món del negocis reals.

Anuncis

Una altra #literatura és possible

Aquesta setmana, i no sé si serà pel fred propi de la Setmana dels Barbuts o per l’efemèride de l’Any Calders que tot just encetem, em veig empès a baixar un xic del núvol i a deixar-me arraulir vora l’escalforeta del foc de la proximitat. El mateix foc que, ara fa una setmaneta, em feia reflexionar sobre el rellotger de Gràcia per acabar empescant un sector econòmic que aprofita un nínxol de mercat força interessant: el del barri, poble o entorn més proper de qui pren la ploma per escriure. Pocs exemplars a la venda, focalització absoluta del producte en l’entorn que descriu, i un ús intensiu d’Internet per abastar d’altres mercats són tres de les característiques principals de la literatura de proximitat.

En el cas del llibre d’en Joan Lafarga tot succeeix al barri de Gràcia, apareixen com a protagonistes del llibre, persones parides pel moviment associatiu de la vila, tot ell respira gracianisme i, si hom està interessat en adquirir la novel·la, ho pot fer a les llibreries i papereries del barri, primordialment, però també a través de la xarxa.

El llibre no és un best-seller ni a comptat amb una campanya de promoció a l’ús de la literatura de les grans editorials, ans al contrari, ha jugat amb una altra de les característiques de la literatura de proximitat, les presentacions en el territori que protagonitza la novel·la.

Darrera del rellotger però no hi ha una editorial gracienca. L’obra és publicada per l’editorial Gregal, una de les tres potes del projecte cultural TerraCel, amb seu a Maçanet de la Selva i un fort accent per oferir “productes de qualitat i propers alhora”.

Projectes com aquest abanderen la literatura de proximitat, però no pas en exclusiva, ja que, en aquest món, Internet hi juga un paper cabdal a través de l’autopublicació. Aquest és el cas de la Editorial Círculo Rojo, una empresa d’Almeria que, per exemple, ha publicat la versió martinenca del rellotger de Gràcia. Parlem de les Penúrias exquisitas  d’en César Blasco, una novel·la que volta per les realitats del districte barceloní de Sant Martí de Provençals, que hom troba en les llibreries d’aquest districte, i que reforça la seva comunicació a través de punts de llibre – confesso que el vaig conèixer per aquesta via en adquirir l’últim llibre d’en Jaume Cabré -, presentacions més o menys tradicionals, i un bloc que destil·la el corrosiu humor que el lector es pot trobar en llegir la novel·la.

Es tracta doncs d’un altre mercat on la innovació i la creativitat es mariden amb l’experiència dels seus protagonistes i l’existència d’un volum de lectors suficient com per permetre el rendiment dels productes sorgits de la proximitat més terràqüia.

Coneixes algun altre cas de literatura de proximitat? Si és així, no ho dubtis, i comenta’l a volta de bloc.

#AFAcción – Comprem, comprem que el món s’acaba!

Els Reis ens han deixat més o menys regals. Les festes ens han omplert més o menys les panxes. Ara que comença allò que en diuen la cuesta de enero i que la gent es llança a la caça i captura de la peça més preuada dels taulells de les rebaixes, m’ha semblat avinent de presentar una iniciativa que baixa del núvol al terra per tal d’ajudar-nos a escatir quan ens volen prendre el pèl i quan la cosa val la pena de ser adquirida.

AlgoFalta.com és un bloc que s’ha fixat l’objectiu d’esdevenir un espai de conversa, intercanvi, reflexió i debat transparent i constructiu obert a tothom que tingui inquietuds. O sia, qualsevol persona d’aquest món nostre.

Darrere d’AlgoFalta hi ha la Maria Inés, una emprenedora que es mou pel núvol com els peixos per l’aigua. Fou així, a través de les xarxes socials, com em va arribar una proposta d’acció sorgida sota el paraigua del seu bloc, però –pel que sembla- amb un seguit de persones emprenedores que en donaven el seu recolzament.

Algofalta-Acción.com proposa la unió de persones consumidores per crear una empresa que permeti identificar, a través d’un segell posat en els productes de consum, les marques transparents i sostenibles en el moment precís de realitzar la compra. Un segell que actuí de complement decisori al costat dels tradicionals preu i qualitat del producte.

Ara com ara, a la pàgina de la iniciativa, hom pot trobar diferents materials de promoció, alhora que s’explica el procés pensat per a implementar la iniciativa des del núvol. A saber,

1r. votar pel NOM del segell – ells en proposen uns quants -.
2n. votar pel DISSENY del segell.
3r. Els ACCIONISTES de l’empresa, marquen els REQUISITS.

Fet això, la pluja tocarà terra, per colpejar la dura pedra de les Corporacions i els Fabricants que hauran de segellar els seus productes, tot passant per l’acurada anàlisi del nou negoci, per a guanyar atractivitat en el mercat.

ACTUALITZACIÓ 22 de març de 2012:
La iniciativa Algo Falta obra la opció d’esdevenir #Actionista del projecte per només 1 euro. Més informació al web del projecte.

 

Ja saps quin és el teu superpoder?

“un superheroi és aquell que sent una crida per una nova aventura, deixa el conegut pel desconegut, supera proves que li permeten crèixer i tornar a la llar, si més no metafòricament, amb noves riqueses (de saviesa).”- Tom i Matt Morris (2010) Los superhéroes y la filosofia. Ed. Blackie Books

Demà passat és el dia de Reis, un bon dia per creure en superherois tan poderosos com per recórrer el món sencer en una sola nit per omplir-lo de regals. I això, només ho poden fer els súperherois. Però, ja saps que tu també pots ser un superheroi? I que hi ha gent que t’ensenya a treure el superheroi que portes dintre?

Encara que no ho sembli, parlo d’emprenedors, d’una comunitat d’emprenedors que està arribant a Barcelona pel barri de Gràcia, a través dels Talleres de superhéroes, una iniciativa que van presentar a finals del 2011 a Barcelona i que proposa la realització de tallers en casals, centres cívics i qualsevol indret de la ciutat on es vulgui capacitar als ciutadans en llurs sorprenents habilitats. Paral·lelament, a les muntanyes de Lleó tenen la seva seu els membres del  Komando Molekulon.

La idea original, i la gent que ho ha importat a Barcelona -amb independència de la facció del Bierzo – provenen de Lima, la capital del Perú, un lloc on la Escuela Peruana de Superhéroes ja porta un temps desenvolupant tallers i casals d’estiu per a una quitxalla que aprèn a fer-se gran amb el gaudi d’estar jugant, alhora que, al seu voltant, van generant una Comunidad Mundial de Superhéroes amb dos pols d’actuació principals, la suara esmentada Lima i la ciutat de Buenos Aires.

La Comunidad es defineix com “un grup dedicat a fer tasques socials a través de l’art i la pedagogia. Sota pseudònims de superherois creats originalment des de l’experiència individual de cada participant, generem projectes que aporten imaginació, diversió i, sobre tot, una consciència crítica davant del món on vivim”.

Els Tallers de Barcelona potser són un xic més modestos, ja que el seu objectiu rau únicament en fer passar una bona estona als participants, mentre aprenen d’ells mateixos i de les seves pròpies capacitats i discapacitats.

O sia que, sino saps encara quin superheori ets, en un d’aquests tallers t’ajudena  descobrir les teves armes d’atac i defensa i a descobrir-te aquella part superheròica que tots portem de sèrie perquè …

ACTUALITZACIÓ A 26 DE GENER DE 2012:
Hazlo Tú Mism@ by Piñata Punyeta és l’enllaç per apuntar-te als cursos de Gràcia.