Consumisme de l’intercanvi

No és la primera vegada que el #ddn penetra en el món de l’intercanvi i el consum col·laboratiu, inclosos bancs del temps i d’altres formats tradicionals que no han deixat de rutllar ni en temps de vaques fartes.

Aquest cop però l’apunt serà un xic mandrós i s’aprofitarà de la llicència col·laborativa, com no?, emprada per Juan Manuel Sánchez al seu imperdible Sindinero.org. Per tant, aquest apunt resta sota llicència Creative Commons Atribució No Comercial Compartir Igual 2.5 Genèrica.

I bàsicament es dedica a traduir l’enumeració de 15 webs d’intercanvi online que han anat traient el cap en l’esmentat bloc durant els darrers dos anys:

1) Kompartir : Trueque contra la crisis: Al portal hom i pot trobar veritables gangues i oportunitats, establint relacions de mútua ajuda. Només has d’anunciar-ho, proposar el teu intercanvi i fer click a “komparte” o “Kambia”.

2) Guitarramania : Mercadillo de trueque online: Doncs sí, en els fòrums de Guitarramania.com també es pot intercanviar trastos diversos sense ànim de lucre (és a dir, sense diners pel mig). Això si, tots han d’estar relacionats amb el món de la guitarra.

3) De persona a persona : Intercambios online: “En aquests temps de crisi, hem de recolzar-nos els uns als altres i oferir els nostres coneixements i aptituds als altres, és una manera d’aconseguir intercanviar coneixements, serveis o articles, tots sortim guanyant.”

4) Interpals : Encuentra pen pals y aprende idiomas: Interpals porta més de 10 anys essent el lloc gratuït de referència per a la correspondència online, l’intercanvi cultural i l’intercanvi d’idiomes. El nombre d’usuaris, ja bastant important, no para de crèixer.

5) Timerepublik : Ofrece tus talentos a cambio de tiempo: “TIMEREPUBLIK és una plataforma amb una comunitat global en línia que permet als usuaris intercanviar serveis , on la unitat de la moneda no són els diners , sinó el temps . Aquí , el temps de tot el món realment es crea igual.”

6) Iamvo : Comparte el cuidado de tu mascota: Iamvo és una xarxa social on els propietaris de mascotes comparteixen la cura de les mateixes (va des passejar el gos fins a fer-se càrrec d’ell durant unes vacances), estalviant-se un bon grapat de diners en residències . Sens dubte, les residències canines i els passejadors de gossos odiaran aquest lloc.

7) Alojamiento gratis por el mundo a cambio de enseñar español: “Preneu bona nota d’un grup de couchsurfing que és una autèntica joia: Language teaching for long term accomodation. Es tracta de perllongar el vostre allotjament en el temps (parlem de diverses setmanes … fins i tot mesos ) a canvi d’ensenyar idiomes a qui us allotgi.”

8) Trampolinn: Red social de trueque de vacaciones: Trampolinn és una nova i prometedora xarxa social especialitzada en l’intercanvi de cases. El sistema utilitzat és nou: Comences oferint la teva casa o habitació, de manera que vas acumulant punts, fins que sigui possible usar-los per a allotjar-te a l’habitatge o habitació d’un altre usuari.

9) Book to book: Intercanvi de llibres a la teva ciutat, sense necessitat de pesades cerques entre pàgines. Només cal oferir algun llibre i definir els teus gustos, el sistema s’encarregua d’oferir-te els possibles intercanvis i informar-te’n automàticament. Totalment gratuït i sense mostrar informació personal.

10) “Prepárate” : Banco de tiempo online de Infojobs.net: Infojobs.net promou el primer Banc del Temps per al desenvolupament professional i personal per a cercar feina, una comunitat col·laborativa de suport mutu.

11) Trueque e intercambio en redpermacultura.org: Des de la secció d’intercanvi de redpermacultura.org t’oferim la possibilitat d’intercanviar coses o serveis que necessitis o que ofereixis. També pot servir com a borsa de treball o banc del temps. En resum un espai d’intercanvi de coneixements, formació, treballs, objectes, temps, articles nous i de segona mà entre particulars.

12) Trueques en Milanuncios: Milanuncios s’ha convertit en un dels llocs web més visitats a Espanya. Els intercanvis no disposem de categoria pròpia, però són centenars els anuncis que ofereixen la possibilitat d’intercanviar articles de tota mena.

13) Intercambio de semillas: “En aquesta pàgina del bloc no pretenem fer una xarxa d’intercanvi de llavors d’alt nivell. Simplement volem crear un punt de trobada entre hortolans i jardiners aficionats, on es puguin compartir les llavors amb altres, evitant la compra innecessària a multinacionals.”

14) Intercambio de coches: El portal de bescanvi de vehícels líder a Espanya ofereix la possibilitat de canviar el teu cotxe sense fer un gran desemborsament econòmic, sempre que el valor econòmic dels vehicles sigui semblant.

15) Webs de trueque y compra-venta de libros de texto de segunda mano: Amb les economies familiars en estat ruïnós, la compra dels llibres de text es converteix en un autèntic via crucis financer per a major glòria del lobby editorial. En aquest post de Sindinero.org s’aniran compartint enllaços de webs d’intercanvi i compravenda de llibres de text de segona mà, amb el noble objectiu d’aconseguir bons estalvis per a les famílies i individus afectats.

I això és tot.

Mentalitats confrontades

Treballar en formació per a persones emprenedores i empeses fa suar força. Oi més quan un és de lletres, però s’ha d’enfrontar a graelles de contractació, pressupostos i comptabilitat en general.

Treballar en formació per a persones emprenedores i empreses però, et permet està a l’aguait de l’esdevenir de l’economia i de les propostes que pareixen els humans per a fer negocis i diners. Diners, vull creure jo, per viure el més feliç possible.

Una de les tasques, intel·lectualment més belles, tot i que sentimentalment més complexes, és la de destriar propostes de formació útils pels ciutadans de Barcelona que volen fer-se el món a mida.

Dilluns vaig tenir el plaer de reunir-me amb un d’aquests cervells privilegiats. En Cèsar Llorente és pare, emprenedor i tot-terreny. Afincat a Ses Illes, té en Barcelona un mercat que no desaprofita. D’aquí que em vinguès a veure, després d’una sessió de l’Entrena’t per emprendre, de la qual n’és formador.

En la conversa va sorgir el tema que, per aquests verals, la mentalitat és força negativa. Tenyida de moral cristiano-catòlica, la feina esdevé treball, dolorosa ocupació que hem de patir per viure. I, el sistema efucatiu, està dissenyat en aquesta direcció: càstic i obligacions per a què l’alumne sigui normal.

En contraposició parlem d’altres models educatius on la iniciativa es deixa en mans d’una criatura que, jugant, es coneix i desenvolupa el què l’Alvaro Solache, entre més, en diu superpoder i que podriem definir com el tret diferencial, l’aptitud intrinseca de l’infant, l’aportació principal que pot fer al col·lectiu social.

El treball, amb el temps, esdevé feina, feina volguda, joc d’adults que saben allò que poden aportar a la societat.

Com a colofó de la conversa, una dada: el què a casa nostra és un DAFO (debilitats  amenaces, fortaleses i oportunitats) en d’altres cultures és un SWOT (fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces).

I aquí si que l’ordre dels factors altera el producte. Per nosaltres el primer són els perills. Per ells, l’autoconeixement.

Retorn de vacances

Els que treballem a l’antiga, fem vacances a l’agost. És el què té viure encara en l’Estat del Benestar construit sobre els sacrificis dels nostres avantpassats.

Tenir horari laboral és un luxe en els temps que corren. Un luxe no exempt de maldecaps, però un luxe que, si no som curiosos, ens aïlla de la resta de realitats que ens envolten.

Però, fins i tot entre els privilegiats, el dia a dia ens entotsola en la feina i ens aïlla dels companys.

Ahir vam tenir sessió de treball del departament on treballo. Una dotzena de persones que es belluguen en dos espais de treball diferents i que, tot i formar part del mateix equip, desenvolupen tasques que poden semblar iguals, però són molt diferents.

Uns serveixen a persones en situació d’atur i alt risc d’exclusió social, si no hi són ja. D’altres a persones emprenedores que malden per fer-se la vida al seu aire. D’altres al teixit empresarial i, en especial, a autònoms i micropimes de la ciutat. D’altres, fins i tot, a les persones que, tot hi tenir feina, volen canviar o millorar la seva empleabilitat. I tots oferint i complementat la resta d’accions que, per aquests col·lectius, fan la resta de direccions de l’empresa pública on som tots ficats.

En la sessió d’ahir vam poder captar la diversitat de públics, programes i batalles – oh! europeu paperam! – en les que estem tots ficats. I, sobretot, vam aprendre, de bell nou, que malgrat els embats privatitzadors, l’empresa pública arriba allà on la privada no hi troba negoci, tot i que hi hagi patiment individual i necessitat social.

Localitza'm, si us plau

Arrel d’un apunt a la publicació per a gent digital TechCrunch va fer-se públic el sistema de seguiment de Google a través d’aparells mòbils Location History (https://maps.google.com/locationhistory).

La notícia, publicada al desembre de 2013, ha tingut una segona onada de publicitat en xarxes socials durant aquest estiu, iniciant, per aquests verals, un debat sobre l’ús del sistema en qüestió.

Aquesta segona onada és en la què, mogut per l’exposició Big Bang Data del CCCB, he crestejat jo. I és que, el datacentrisme avança, però pot tenir un bon ús, si inclou transparència i accés per part de l’usuari.

I justament el sistema de seguiment de Google pot tenir un ús que empodera autònoms i pimes, entre més, per tenir oportunitats que, fins fa quatre dies, només eren a l’abast de multinacionals que, com les operadores de telecomunicacions, en feien ús intern, mancat de transparència i, qui sap si, comercial.

Per exemple: Una petita empresa de logística només ha d’obrir comptes de google dels seus transportites i proporcionar-los telèfons mòbils per a fer seguiment de les rutes i, si cal, optimitzar recorreguts.

En elcas d’un pare treballador i despistat com jo, em serveix per quan m’oblido de fitxar a la feina i em toquen el crustó des de Recursos Humans. Cerco el dia sense rastre als registres de l’empresa i puc saber si realment vaig anar a treballar i en quines hores, aproximadament, vaig entrar o sortir de la feina.

Altra cosa és l’ús que el gegant de les comunicacions pot fer de les dades, individuals i agregades, que disposa i si els governs ja estan afilant els seus ganivets per a treure’n suc de control als dissidents. Tot i que, en aquest cas, només cal desactivar les opcions de geolocalització del mòbil i, tal i com em va passar aquest estiu a França, ja no et poden seguir la traça.