Un fantasma recorre el planeta: el fantasma del datacentrisme

El títol semblaria agosarat o apocalíptic, si més no per algú que no hagi tingut la oportunitat de visitar la magnífica exposició que el CCCB ens ofereix a la seva seu de Montalegre, 5.

Però si hom té el valor d’apropar-s’hi, patirà una sotragada interior amb efectes similars als del títol de la mateixa. I és que Big Bang Data esventra la xarxa, els seus usos i abusos i ens ensenya tot allò que l’smartphone, el portàtil o el semàfor de la cantonada no ens ensenya directament.

Surts de l’exposició amb el convenciment que ens vigilen, que som en la distòpia de George Orwell, però que, justament les mateixes eines que actualment conformen aquesta distòpia poden ser emprades per a construir utopies o, si s’és més proper, per a encertar-la del tot a l’hora d’ubicar un punt de venda a Barcelona o preveure els imprevisibles embats de la natura.

Si us fa por escapolir-los sota el llençol del fantasma, podeu fer un tast força complert del datacentrisme des del seu projecte on-line. Endinseu-vos a bigbangdata.cccb.org i conegueu les oportunitats i les amenaces d’un món que ja ha emmagatzemat 700 terabytes en un gram d’ADN, el nostre codi genètic.

En paral·lel a l’exposició el llibre Opportunity Valley d’en Hugo Pardo aprofundeix en aquest món i intenta mostrar com aprofitar tot aquest valor per a posar-lo al servei de l’economia col•laborativa i el bé comú.

Abran juego señores!… que Matrix ja és entre nosaltres i la teva entitat finacera hi té accés.

Anuncis

El Govern espanyol s’enfronta a la Comissió Europea pel consum col·laboratiu

Dimecres passat parlàvem de la por que el consum col·laboratiu desperta en l’economia tradicional i com, aquesta darrera, s’acarnissa sobre una manera de fer que ha arribat per quedar-se i que, si no se la regula, acabarà fent forat al marge del “sistema”.

Aquesta setmana, l’hem començada amb un nou capítol d’aquesta disputa i, com ja va essent habitual, tornem a dedicar l’apunt #desdelnúvol a en Sergi Rubia.

Som-hi! Va per tu!

Dilluns, el Ministeri de Foment emetia nota de premsa sobre els serveis de consum col·laboratiu que, en l’entorn del transport, estan començant a aterrar a Espanya.

L’esclat ha arribat a tots els mitjans, sobre tot digitals, que centren la polèmica en BlaBlaCar, una plataforma on els usuaris manifesten els seus trajectes per tal de compartir despeses i, per tant, sense finalitat lucrativa. Però sembla que, aquest no és el cas, com molt bé indica @earcos en la seva informació.

La nota de premsa té un destinatari molt clar, es tracta d’Uber, l’aplicació de transport entre particulars, que ha aixecat protestes de taxistes d’arreu d’Europa, però que compta amb el suport explícit de la Comissió Europea.

Com acabarà tot plegat?
Si la Comissió fa una directiva regulant el consum col·laboratiu, què farà el Ministeri de Foment?
Allargar-ne la obligada introducció en la legislació espanyola?

Els temps estan canviant i la resistència mai afavoreix a qui s’enroca en el passat.

Som!

Qui em coneix sap que sóc soci i consumidor dels serveis de Som Energia, tot i que encara sóc pendent de rebre la primera factura; i soci, però encara no consumidor, de Som Connexió.

Podríem dir doncs que, en el meu esdevenir emprenedor, sóc soci de consum de Som Energia i soci capitalista de Som Connexió.
I justament de la més jove d’aquestes cooperatives és de la que vull parlar avui.

Som Connexió és una spin-off de Som Energia que malda per a posar ètica en el mercat de les telecomunicacions i, per això, està treballant per a oferir el millor servei de mobilitat i Internet possible als socis de la cooperativa. Socis que, segons comunicació recent als associats, ja som més de 300 amb una aportació que supera els 30.000 euros. I això que l’associació pont porta tres mesos de vida i la cooperativa que en dóna empara legal acaba de constituir-se.

Ara, Som Connexió ofereix als seus socis els serveis d’una menuda empresa basca de telecomunicacions i comença a moure’s amb acords amb projectes que porten més vida a les esquenes: Amb Guifi.net volen arribar allà on les grans companyies no hi veuen rendibilitat i amb FairPhone, oferir un telèfon el més net possible de la sang dels nens del Congo i d’altres barbaritats que fan competitius als taurons del sector.
Per postres, l’ètica mana, els seus diners (els nostres, si en som socis) són gestionats per Fiare, l’agent exclusiu de Banca Popolare Etica, una cooperativa de crèdit que opera a Itàlia com a banc a tots els efectes.

Enxarxant projectes socials, solidaris i cooperatius es va teixint una altra món existent.

Avui parlem de llibreters i llibreters

Aquest Sant Jordi que rep el meu escrit ben d’hora ben d’hora, viurà la vaga de treballadores i escriptores al centre mateix de Barcelona, certificant així l’errada política que va portar al gegant francés de la cultura a Barcelona. Aquesta reflexió que, així, de bones a primeres, pot sonar gruixuda, bé a tomb de la precarització de les persones que hi treballen i que fan d’un espai d’oci una nova presó per qui ofereix el seu temps i els seus coneixements a l’empresa francesa.

Per sort vivim en un país lletraferit i això fa que, mentre l’FNAC és en guerra laboral, esforçats i valents llibreters omplin Barcelona de projectes ‘literaris’ engrescadors.

En les pàgines d’aquest bloc ja hem fet esment, manta vegades, del cas de la ‘Vila de llibres’, l’associació de llibreries de Gràcia, però n’hi ha d’altres que viuen i creixen en d’altres barris tocats pels aires de la bona literatura: Al Poblenou d’en Xavier Benguerel, la ja tradicional Etcètera viu ben a prop de Nollegiu, un espai literari que juga fort en les xarxes socials; al Sant Antoni d’en Pere Calders, el tradicional mercat de vell es mira cofoia la nova veïna que li ha nascut dins d’una fàbrica de botons. La Calders també sap posicionar-se #desdelnúvol al carrer.

Aprofito doncs aquestes ratlles per felicitar als llibreters d’ahir, d’avui i de demà, i per demanar als lectors que sien savis a l’hora de triar on adquirir els llibres que honorin Shakespeare, Cervantes, Tisner i, al més desconegut de tots, en Vinyes d’Olot i Barranquilla, sabio catalán que en Gabo feu immortal.

L’alternativa cooperativa per a la ràdio

Com anunciava la setmana passada, aquesta setmana ens afegim al carro de la roda de presentacions d’un projecte que, per a ser incipient i en construcció, va prou avançat.

Em refereixo al projecte cooperatiu de LaRàdio.cat o, si fem cas del compte de twitter dels pares de la cosa, Ràdio Terra.

Ràdio Terra és un projecte d’emissora digital que, com sol ser habitual dins de l’economia col·laborativa, compta ja amb un nodrit grup de professionals en dansa i amb un bon gruix d’entitats col·laboradores del nivell del Setmanari La Directa, Ràdio Matarranya, Ona Mediterrània o Ràdio Arrels per esmentar-ne només quatre.

Ara fa quinze dies que es van presentar en la seva ciutat nadiua, Reus, tot iniciant la primera fase pública del projecte, una fase on cerquen socis  a través del seu propi web.

Quins són els principis d’aquesta nova entitat cooperativa en formació?

Doncs ben senzill, construir un projecte de comunicació popular, d’àmbit nacional, però d’origen local, amb una programació variada i plural, que vetlli per la transformació social, que sigui autogestionada, professional i de periodisme social i amb criteri.

Principis, aparentment retòrics, però que reben concreció en la presentació de LaRàdio.cat i el seu document de treball en construcció (document en .pdf)

#desdelnúvol desitgem llarga vida a un projecte que neix ben envoltat de protagonistes del nou món que es construeix pels carrers de casa.

El cau de l'economia social i solidària

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer dos projectes solidaris diferents. L’un, més incipient, serà objecte de tractament en el proper #desdelnúvol; l’altre, ja rodadet, em va portar al carrer Casp, 43 de Barcelona aquest passat dilluns.

El carrer Casp, 43 és el cau col·laboratiu d’un bon grapat d’organitzacions que es mouen en aquesta alternativa que va prenent el nom d’economia solidària i que s’agrupen, ja sia associant-s’hi o utilitzant l’espai comú, en ECOS grup cooperatiu.

Aquest grup va néixer a la Comissió d’Intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (la XES) i es va formalitzar com a cooperativa de segon grau l’any 2011.

Actualment agrupa una quinzena d’organitzacions, entre cooperatives, associacions i empreses d’altra format jurídic, que donen feina a un centenar de persones i serveixen a més de 7.000 sòcies de consum d’arreu de Catalunya.

El seu volum de negoci ronda els 7 milions d’euros i, entre d’altres projectes, són darrera de la Fira d’Economia Solidària, un esdeveniment nascut al 2012 i que el 2013 va aconseguir un notable creixement.

Des de la visió d’un “emprenedorista” com jo, un dels projectes més engrescadors d’aquest col·lectiu és LabCoop, una promotora d’emprenedoria social cooperativa que desplega quatre línies de treball complementàries: la gestió d’un espai de treball obert a projectes d’emprenedoria social, l’acompanyament i orientació d’aquests projectes, l’impuls de l’aprenentatge cooperatiu i, finalment, la promoció de l’economia social i solidària de base local.

En definitiva, una ferma aposta per un món que, amb valors ben alçats, toca de peus a terra per a generar sinèrgies i compartir recursos per a construir un present més solidari i col·laboratiu.

La #VilaDelsLlibres s’ubica més enllà de la #ViaCatalana

Avui és un mal dia per parlar d’emprenedoria i defugir una Diada que, ja de bon matí, es presenta històrica.

Resultaria senzill parlar de l’esperit emprenedor de les catalanes, prenent com a model l’esdevenir de l’ANC i les mobilitzacions socials que, emparats sota aquestes històriques sigles, està vivint la societat catalana.

Però, l’esperit rebel i emprenedor sempre cerca una eixida del ramat principal i, com un boc negre, em concentro en una nova que, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, ha transcendit a la xarxa i en alguns mitjans més tradicionals.

I és que la setmana passada, si no vaig errat d’osques, es va presentar La Vila dels Llibres, una iniciativa que aplega i coordinar tota la oferta bibliogràfica de la Vila de Gràcia.

Una oferta tan diversa com rica en matisos que inclou des dels amics de l’aviació fins a anarquistes, passant per llibreries jurídiques, especialitzades en relats o en llibres juvenils i infantils, per posar-ne alguns exemples.

Ara com ara, en tenim la noticia, la suma de voluntats i una pàgina web amb la relació de les 30 llibreries actives d’aquest tros de món dinàmic i actiu del Pla de Barcelona: http://llibretersdegracia.com/

Enxarxades doncs, les diverses i plurals llibreries aprofiten la “confederació”, per a fer força i obrir-se com un gran clúster per a lletraferits d’arreu.