Vols viure un somni o un malson?

La setmana passada trobava una aplicació de crowdfunding internacional força interessant, i vaig decidir de dedicar-li quatre ratlles des del núvol.

Ahir mateix em trobava amb la presentació videogràfica del nou MBA de la UOC: un programa destinat a persones emprenedores que, a més a més de fer diners, vulguin participar en la refundació global per una economia més humana.

Ahir mateix també, els mitjans de comunicació bullien amb una opinió que, no per coneguda, resulta insultant: No només ho fan, sinó que encara se’ns en riuen. La millor versió que n’he trobat és aquesta:

I tot i que l’individu és un pela-canyes amb afany de protagonisme, no difereix gaire de les opinions que d’altres reconeguts homes de negocis han presentant en els seus escrits. I, ara com ara, penso en George Soros.

I la resposta que en dono a tot plegat és que, si tens estalvis en una entitat financera, assegura’t de conservar-los, tot desviant-los cap a organitzacions o projectes –amb o- sense ànim de lucre que connectin a persones a través de préstecs que actuïn sobre la pobresa. Un dels casos, que m’han arribat per diverses fonts, aprofita Internet i una xarxa mundial d’institucions de microfinances, per a permetre, als individus amb estalvis, prestar 25 dòlars (uns 20 euros) a oportunitats de negoci d’arreu del món. Casos com el dels californians Kiva, permeten invertir en la millora de les condicions de vida del planeta, tot deixant diners que, un cop destinats al negoci, poden retornar-nos i, d’aquesta manera, fer un estalvi real i allunyat de l’economia especulativa on, els ciutadans del carrer, sempre tenim les de perdre.

Des del núvol es somia. Es somia amb l’economia dels petits projectes i els beneficis humans.

Anuncis

Comprometeu-vos!

Aquesta setmana, Barcelona Activa, l’empresa on passo la jornada laboral i concentro una part important dels meus esforços vitals, ha acollit una jornada d’emprenedoria social. Al mateix temps, la UOC presenta un parell de programes formatius per a crear nous quadres en aquest sector on, el benefici i la fraternitat, es donen la mà. No fa pas massa dies que Stéphane Hessel presentava la continuació del Indigneu-vos amb un llibre que ha tingut molt menys ressò, car sempre és més fàcil indignar-se que comprometre’s. Jo, aprofitant l’avinentesa d’aquesta successió de notícies, m’endinso al cor d’Àfrica, amb la idea de presentar dos projectes que basculen entre la solidaritat occidental i l’emprenedoria social.

Ambdós projectes em van venir a buscar, com no podia ser d’altra manera, des del núvol i, després de la pertinent pluja de correus electrònics i contactes, van esdevenir una realitat fèrtil i suficientment ferma, com per acabar esdevenint apunt d’un bloc sobre emprenedoria des del núvol.

Així, a principis d’agost d’aquest any, creuàvem les portes de la seu de inMovement a la Ggaba Road de Kampala, i visitàvem la primera de les experiències:

Entre els compromisos realment valuosos que pot adoptar la nova generació , destaca el d’actuar a favor del desenvolupament, però aquesta vegada en cooperació amb les joventuts dels països pobres” Stéphane Hessel (2011) Comprometeu-vos!

L’espai és ampli, però silenciós. Ens rep la Bernice Busabo, i ens ensenya les instal·lacions, tot just quan entren els nanos a la carrera. Cares rialleres, jocs de quitxalla feliç, cames nafrades i poc pèl al cap.

InMovement és un projecte transnacional que complementa l’educació general de la quitxalla dels barris desafavorits de Kampala, amb un programa formatiu que té en l’art, l’eina de canvi social i de millora de les condicions vitals dels seus alumnes.

Feta la primera volta, i mentre la quitxalla es canvia de roba, la Bernice ens presenta als dos mestres que es repartiran la feina de la jornada: En Johnmary Mukiza – cap d’estudis, músic i artista visual – es dedicarà a ensenyar valors a través de la música; mentre en un altre espai, en Mark Owori – un tot-terreny en l’ajuda a la gent més desafavorida- reforçarà l’autoestima de la canalla, a través d’espectaculars exercicis de contorsionisme.

Xalem com nens petits veient-los treballar, oi més quan, en acabar la classe, s’expliquen les activitats realitzades i ens permeten gaudir de la seva vitalitat i d’una imperdible classe de luganda – la llengua de Kampala – que els diverteix en el seu paper d’improvisats professors.

InMovement és una ONG que estreny els llaços de cooperació entre Espanya i Uganda i que es nodreix de donatius – solidaritat occidental – i del lloguer de les seves instal·lacions de Kansanga – emprenedoria social -.

A finals d’agost, i amb el viatge a Uganda, tocant a la seva fi, visitem la casa de Madame Kim, com en diuen els veïns de la zona. La Kim és holandesa de naixement i ugandesa d’adopció. Regenta un remenut orfanat en una àrea rural al sud de Masaka. Entestada en millorar la nutrició de la gent de la zona, visita cases, allotja persones i acaba d’aconseguir un espai del dispensari municipal per atendre casos de desnutrició al seu voltant.

La Kim, tot i rebre ajudes d’associacions com Acció Solidària o de les seves amistats europees – solidaritat occidental – disposa d’una granja de gallines i d’un hort, gestionats per alguns dels ganguilasos del orfenat, que cobreix part de l’alimentació de la llar i ajuda a desenvolupar la seva tasca solidària – emprenedoria social -.

Models mixtes al cor d’una Àfrica que, malgrat la imatge que es pugui extreure d’aquests dos casos, és molt més rica, pacífica i emprenedora del que ens mostren habitualment els mitjans de comunicació.

Amazon contra els emprenedors?

No era pas aquest el tema que volia tractar aquesta setmana. I és que, qui em coneix, ja deu saber que la meva obsessió actual són les oportunitats emprenedores al cor de l’Àfrica negre. Aquestes i la manera com, els africans que m’he trobat, encaren la vida amb empenta i il·lusió. Una imatge ben allunyada de la que ens ensenyen per aquestes terres. Però, dilluns d’aquesta mateixa setmana, un article del @CiberPaís em treia un xic de polleguera.

I és que, una cosa és que una multinacional obri negoci a Espanya, i una altre de molt diferent, és fer d’aquest esdeveniment, un Fukushima cultural de dimensions extraordinàries. I, certament, avui Amazon.es ha obert les seves portes digitals amb llibres físics i convencionals.

L’article esmentat parla de terratrèmol en el comerç electrònic i aquí, crec, és on l’erra de totes, totes. Possiblement, Amazon, millori la visibilitat dels llibres de les editorials amb les que arribi a acords de distribució (caldrà veure la seva permeabilitat amb projectes d’autoedició, com fa en d’altres mercats). Però, a risc d’equivocar-me, crec que actuarà com una gran llibreria convencional. És a dir, vendrà llibres de mercat, a preu de mercat. Ja que cal tenir en compte que no es pot jugar a la reducció de costos que Internet ofereix, perquè el preu del llibre, a Espanya, és taxat i, per tant, el gegant de la cultura, haurà de guanyar a les llibreries tradicionals, per la banda dels serveis. I això, crec jo, l’inhabilita en les obres de més actualitat, aquelles que són als prestatges de les llibreries i que, anant a la botiga, hom compra al moment: Vas a la botiga, pagues i t’emportes el llibre. Per la resta, la seva competència seran les botigues electròniques dels comerços tradicionals, que es dediquen a la literatura de mercat.

¿Com afectarà, l’aterratge d’Amazon a les botigues especialitzades, a les llibreries de vell, a les editorials “alternatives”, a… ? El terratrèmol en el comerç electrònic restarà en l’aristocràcia cultural, tot just esmentada en el paràgraf anterior, però no sortirà de la cleda de les societats de drets d’autor i les grans fortunes culturals del país. I, aquí, hi ha camp per córrer a plaer i fer negoci: Els mercats culturals alternatius, el llibre professional, les necessitats dels “pirates” espanyols – que tot ho copien per manca d’una oferta digna i a preus competitius – són prou atractius per aquell que estimi la cultura.

Com deia un xic més amunt, doncs, qualsevol emprenedor que vulgui entrar al mercat de bens culturals, té molt de camp per córrer més enllà dels grans projectes empresarials. I, si d’alguna cosa li serveix l’arribada d’aquest gegant, és per tenir un player suficientment potent com per enviar-li tots aquells clients que, errats en la seva cerca, busquin cultura de masses en negocis especialitzats.

Eps! I aquí si que falta oferta, que jo ja porto més d’un més cercant “El rodaje de La reina de África. Cómo fui a África con Bogart, Bacall y Huston y casi pierdo la razón” de la Katherine Hepmburn, i no hi ha manera de trobar-lo!

Algú s’anima a muntar una bona botiga de cinema, amb descatalogats com aquest, o hauré de piratajer l’exemplar d’una biblioteca a risc d’esdevenir un perillós delinqüent?

Què es millor: una web o internet?

Torno de vacances amb la pregunta que em feia un emprenedor, mentre la llum més bonica de l’albada acoloria els arbres, les cabanes i la sorra vermella de la pista que ens conduïa a les Murchison Falls, un dels indrets més bonics i sorprenents del cor de l’Àfrica més africana.

Quan hom viatja per Uganda, se li desfan tots els tòpics que pot haver conservat de l’Àfrica que es veu des d’Europa. Es troba amb un país multicultural, però sobretot, amb una terra de veritables emprenedors. I no em refereixo a la munió de venedors de carrer que, el govern de Kampala, vol expulsar de la capital, empès pel potent lobby dels botiguers locals. Aquesta batalla, tan propera i tan llunyana a la vegada, és ben oberta hores d’ara, però no és l’objectiu d’aquest apunt. Si la vols seguir ho pots fer a través del Daily Monitor, el diari que, em va semblar, més imparcial dels que s’escriuen per aquells paratges.

L’innocent emprenedor que protagonitza aquestes ratlles encara no té 30 anys, però té dona i filla. Dona , filla i una visió empresarial que l’ha fet veure el potencial del turisme a les vores del Parc Nacional esmentat en el primer paràgraf.

La innocència no és enemiga de l’esperit emprenedor i, aquest treballador d’una de les empreses d’autobusos que comuniquen Masindi amb el món, havia sentit a parlar d’una eina misteriosa que comunica amb possibles clients. Què hi fa que, un cop demanat el correu electrònic, l’Aquilis – aquest és el seu nom -, et doni el correu postal! Què hi fa que no sàpiga ben bé què és internet! Què hi fa, si sap per a què li pot ser útil!

A Masindi, l’antiga capital de Bunyoro, els turistes hi han arribat, tradicionalment, amb els serveis adquirits a Kampala – la capital d’Uganda -, o caient en les xarxes d’una mena de divinitat que, amb oficina pròpia a la ciutat, t’ofereix el producte que ell té, sense cap voluntat d’adaptar-lo a les teves necessitats. Ara, però, l’Aquilis et permet negociar els serveis que tu vols, te’ls empaqueta, i et fa un pressupost ajustat i a l’abast de qualsevol butxaca.

Després d’un dia memorable al seu costat, em vaig comprometre a portar-lo a Internet  i, aquestes quatre ratlles, són una primera aproximació a un model d’emprenedor que, al cor de l’Àfrica, ha trobat un forat de mercat on guanyar-se millor la vida i oferir, com dic, una experiència inolvidable.

Targeta de visita:
Nom: Aquilis
Lloc: Masindi – Murchison Falls
Idiomes: Anglès, runyoro, luganda i swahili
Telèfon: 0772541877
Serveis: Game drives i acompanyament dins del Parc Nacional de les Murchison Falls.