Unes vacances #desdelnuvol han de ser emprenedores

Aquesta setmana volia fer el meu darrer apunt dedicat a les habilitats i coneixements que haurem de tenir les persones que volguem treball al 2020. I aquest era el tema, perquè aquestes setmanes han sortit alguns estudis que parlen d’aquest tema i ha tingut un cert ressò en el rerefons de les xarxes socials on porjecto la meva imatge digital.

Però, el fet és que no he pogut avançar-hi gaire. I no he pogut treballar-ho,perquè estic preparant el meu descens cap al cor de l’Àfrica de les grans exploracions. I, aquest fet, m’ha fet gastar el meu temps en la recerca de la comunitat emprenedora del país on passaré part d’aquest estiu. I crec que la prospecció em pot permetre de, a la tornada, portar casos d’emprenedoria amb rerefons social i solidari extrets del pou mateix de l’Àfrica subsahariana.

Ara com ara, faig un apunt de pocs paràgrafs sobre una aposta personal que respon a la crida de Stéphane Hessel, l’autor del famós Indigneu-vos, però en una obra un xic més compromesa: la menys llegida, però molt més emprenedora Comprometeu-vos.

En aquest llibre, el savi transnacional ens diu que, “entre els compromisos realment valuosos que pot adoptar la nova generació, destaca el d’actuar a favor del desenvolupament, però aquest cop en cooperació amb les joventuts dels països pobres” i que, per fer-ho, el que cal és protegir-los “de l’economia mundial” i establir “progressivament les bases de tota evolució: l’escolarització, l’alfabetització, la salut, la producció més propera al sol, és a dir, l’agricultura i l’autosubsistència i, en conseqüència, la protecció dels recursos propis.”

Nosaltres, a través del líquid núvol de les xarxes de comunicacions, hem teixit la nostra malla per actuar en projectes mixtes en el camp de l’educació i la salut. A la tornada, potser en postejo els resultats i parlo de la gent emprenedora que està construint oportunitats de futur a la capçalera del mil·lenari Nil.

Tots tenim el mateix cost per moure'ns per Internet?

Les carreteres de la informació van per barris i, quan un mira les analítiques de les seves pàgines web, se n’adona. Quantes vegades t’han sorprès visites des d’indrets insospitats? Ja saps que darrere d’aquestes visites hi pot haver el teu veí del costat de casa?

Ahir es va acabar el termini per presentar esmenes a la Llei General de Telecomunicacions i la paradoxa que he presentat a l’inici de l’escrit ve a tomb d’aquesta normativa, i d’un dels temes que s’hi poden regular: el de la neutralitat a  la xarxa o el fet que “tot el trànsit d’Internet sigui tractat de la mateixa manera, sense restriccions de cap classe”.

I és que els operadors d’accés a Internet, utilitzen les possibilitats de la xarxa per a desviar allò que rebem i enviem. I ho fan, pel que sembla, segons el què paguem o, molt sovint, segons les necessitats de la mateixa operadora.

Ara, la neutralitat pren volada a Espanya, perquè està en vies de tràmit l’esmentada reforma de la llei general de telecomunicacions i, donat el caràcter tècnic de la discussió parlamentària, el lobby de les operadores pot tenir més capacitat que el comú dels usuaris d’Internet a l’hora d’accedir als parlamentaris i aixecar la seva veu.

Deixo l’apunt en aquest moment, tot recomanant la lectura de l’escrit d’en Ramon Roca i expressant la certesa que, sense neutralitat, no hi ha igualtat d’oportunitats per arribar, amb garanties, al receptor del nostre missatge. I sense igualtat d’oportunitats, el joc de l’emprenedor i la creació d’empreses, resta pervertit per la mà de les operadores i els seus interessos oligopòlics.

L' #emprenedor, el darrer reducte de la Utopia

“Utopia (evoca) dues paraules gregues: eutopia, és a dir bon lloc; i outopia, que significa enlloc” Zygmunt Bauman (2007) Temps líquids. Viure en una època d’incertesa

Des d’un temps ençà, m’he aficionat a la lectura d’un d’aquests sociòlegs de referència i prestigi mundial. El seu nom és Zygmunt Bauman i la font de la seva fama, més enllà d’una vida més pròpia de la ficció que no pas del món real, li ha proporcionat la conceptualització del terme modernitat líquida i d’un tou de derivats que ajuden a explicar-nos el món on som allotjats. La idea de fons, resumida en la seva essència nuclear, ve a dir que, avui en dia, tothom corre i les relacions – econòmiques, socials, polítiques, … – són tan efímeres i modulables com l’aigua de la mar.

Doncs bé, en una de les seves obres més encertades – Temps líquids. Viure en una època d’incertesa – mostra com el concepte d’utopia ha estat substituït pel concepte de fugida endavant. Ara, si una situació no ens agrada, si no ens hi sentim segurs, no ens plantegem de millorar-la – en el sentit de fer-la més agraïda per a nosaltres -, sinó que en fugim, i en cerquem un substitutiu que, massa sovint, és un fòtil adquirit a les rebaixes i que tampoc ens acaba de solucionar la necessitat.

Hores d’ara ja et deus estar preguntant on carai vull anar a parar. I la resposta vindrà després de dir-te que la següent obra que va escriure aquest pensador porta per nom Vida de consum, i parla d’un canvi social que, segons paraules del mateix Zygmunt, està fent que, davant d’una necessitat, la gent no generi, no creï, no produeixi, sinó que consumeixi … o, per dir-ho en la bella metàfora final dels Temps líquids, no faci d’acurat jardiner, sinó que retorni al cavernícola estatge de caçador compulsiu.

I a qui és on volia arribar: Un emprenedor no és un individu que segueix la moda de crear el seu negoci. Si aquest és el cas, l’emprenedor està seguint, ja de sortida, el camí del fracàs, el camí del caçador que consumeix espai i recursos, sense pensar més enllà del consum immediat. Ser emprenedor demana un xic d’utopia, demana d’una voluntat ferma d’aplicar un canvi real en una necessitat social. Tenir el dibuix de l’Itaca personal, o col·lectiva, dins del cap, convertir-la en una breu visió, i començar, tot seguit, a navegar per les esbravades mars de la modernitat líquida, amb la finalitat de portar la utopia a la realitat, una realitat que, per la força de la idea, l’emprenedor haurà modificat. Però que, per influència de la realitat sobre la idea, sempre serà imperfecte i caldrà millorar.

L’any de les xarxes socials i l’empenta de Google+

Si la setmana passada parlàvem de l’arribada dels neofeudals, grans empreses TIC amb voracitat econòmica, als inexplorats territoris del núvol; avui tornarem al primer apunt d’aquest bloc per certificar una de les guerres virtuals que més batalles prometen: Estem parlant, com no, de l’any de les xarxes socials i del tercer intent de Google per a fer-s’hi un lloc amb suficiència i garanties.

Google+ sembla ser l’aposta definitiva de la innovadora multinacional americana per desbancar Facebook en el reialme de les xarxes socials. Ni Google Wave ni Google Buzz van comptar amb el favor dels navegants socials, tot i la seva integració amb la diversitat de productes que l’empresa de Larry Page posa a disposició dels internautes. Però ara que, com diu l’imperdible Polígon arroba d’en Jordi Sabaté (@jsmuns), Facebook va perdent mercat al centre neuràlgic del present digital, potser tenen el moment de fer-s’hi un bon lloc.

Més quan, l’aplicació de Google sembla apropar-se, i molt, a les necessitats dels enxarxats socials. Si més no, poques crítiques negatives s’han llegut en blocs i tuits dels early adopters de l’eina. Pocs dels tuitaires l’han comparat amb la seva eina fonamental – tot i que la campanya pel domini del sector ha donat a llum algunes informacions sobre les restrictives polítiques de Twitter amb plataformes afins, com ara TwitDesk -, però molts han mostrat la seva predisposició a deixar Facebook per adoptar una eina que els sembla més fàcil i útil, alhora de gestionar els seus contactes. Per postres, justament ahir llegia una enraonada argumentació sobre els avantatges que la nova plataforma té per a publicadors de continguts (líders d’opinió) sobre Twitter i una piulada força interessant de @fgrau:

“#google saca su #googleplus la semana pasada y ayer no renovó su contrato de indexación de tweets con #twitter… :- #piensamalyacertarás”

La batalla està servida, I, de moment, qui sembla viure’n al marge és LinkedIn, el caràcter més professional de la qual, sembla que l’aparta un xic del camp de batalla principal. I el mateix succeeix amb les tres xarxes més nostrades: Grera.net, Biznetbarcelona i comunitats.org. Tres xarxes que, focalitzades, en el negoci de les pimes, l’ecosistema emprenedor de Barcelona, i la gestió i l’intercanvi de coneixements, passen desapercebudes pels gegants d’una guerra digital on malden per dominar un dels territoris més sucosos del núvol digital.

Això sí, d’aquestes guerres, i d’aquestes xarxes, les persones emprenedores – inclosos els gestors de les xarxes més nostrades –  en poden treure algun negoci, alguna bona idea. Només cal fer rutllar la closca.