L'empresa privada funciona millor que la pública

Acabo el mes d’abril amb un escrit d’aquells que sorgeixen de la més fonda de les impotències personals per un fet que, si em passes de vell, no sabria com reaccionar-hi.

I és que, ara fa quinze dies, en arribar al pis de lloguer on vivim, no teniem llum. Veient que no funcionava el comptador, vam trucar a la immobiliaria que ens havia llogat el pis i ens van dir que, en ser cosa elèctrica, l’amo de l’estatge no era competent per a gestionar-ho.

Oit això, vam trucar a la companyia que gestiona la llum de casa, Iberdrola, on ens van dir que ens enviaven un tècnic. Va arribar el tècnic, de l’empresa Multimap per cert, va veure que tot era correcte dins la llar i ens va dir que la distribuïdora havia tallat el llum de la vivenda i que, en conseqüència, Iberdrola es desentenia de l’assumpte i que truquèssim a Endesa Distribución.

Obtingut un telèfon, l’únic mitjà de contacte disponible amb Endesa Distribución, vam trucar-hi i ens van comunicar que s’havien equivocat de pis, que havien de tallar la llum del pis del costat per baixa de contracte i no pas la nostra. Però que no podien fer res sense una reclamació presentada per Iberdrola.

I aquí va començar el pitjor dels malsons possibles, aquell en què et van passant com una pilota d’uns als altres sense solucionar res de res i així hem estat més d’una setmana! Exactament fins el 25 d’abril de 2014.

Com deia en el títol d’aquest apunt “L’empresa privada funciona millor que la pública”, però si us plau que tornin la xarxa bàsica de distribució al sector públic, encara que sigui al solidari i cooperatiu.

Perquè nosaltres som encara joves i tenim la possibilitat de gestionar-nos a les fosques. Però,

I si això els passa als vellets del segon pis que aguanten pacientment dins l’ascensor quan s’espatlla?
I si passa a qualsevol persona o família amb problemes de mobilitat?
I si passa a algú, l’avisador del qual, depèn de la xarxa elèctrica?

Crec que no cal que digui quina ha estat la meva resposta a la pregunta que la Xarxa per a la Sobirania Energètica proposa al multireferendum:

Voleu que la ciutadania de Catalunya estableixi un control democràtic directe sobre el sector energètic?

Doncs això!

Avui parlem de llibreters i llibreters

Aquest Sant Jordi que rep el meu escrit ben d’hora ben d’hora, viurà la vaga de treballadores i escriptores al centre mateix de Barcelona, certificant així l’errada política que va portar al gegant francés de la cultura a Barcelona. Aquesta reflexió que, així, de bones a primeres, pot sonar gruixuda, bé a tomb de la precarització de les persones que hi treballen i que fan d’un espai d’oci una nova presó per qui ofereix el seu temps i els seus coneixements a l’empresa francesa.

Per sort vivim en un país lletraferit i això fa que, mentre l’FNAC és en guerra laboral, esforçats i valents llibreters omplin Barcelona de projectes ‘literaris’ engrescadors.

En les pàgines d’aquest bloc ja hem fet esment, manta vegades, del cas de la ‘Vila de llibres’, l’associació de llibreries de Gràcia, però n’hi ha d’altres que viuen i creixen en d’altres barris tocats pels aires de la bona literatura: Al Poblenou d’en Xavier Benguerel, la ja tradicional Etcètera viu ben a prop de Nollegiu, un espai literari que juga fort en les xarxes socials; al Sant Antoni d’en Pere Calders, el tradicional mercat de vell es mira cofoia la nova veïna que li ha nascut dins d’una fàbrica de botons. La Calders també sap posicionar-se #desdelnúvol al carrer.

Aprofito doncs aquestes ratlles per felicitar als llibreters d’ahir, d’avui i de demà, i per demanar als lectors que sien savis a l’hora de triar on adquirir els llibres que honorin Shakespeare, Cervantes, Tisner i, al més desconegut de tots, en Vinyes d’Olot i Barranquilla, sabio catalán que en Gabo feu immortal.

L’associacionisme valent: teixint complicitats

associar 1 1 v. tr. Unir com a company,
participant, soci, confederat

La idea per l’escrit d’aquesta setmana, Santa per alguns i Primaveral per tothom, me la dóna l’Aleix Solà des de les pàgines virtuals de Taradell.com, el web d’informació local de la vila que ens enamora mútuament.

En el seu imperdible apunt aprofita una acció política local per a reflexionar sobre l’associacionisme i el voluntariat amb una idea molt potent de fons:

“Un poble —el català, el taradellenc—necessita una ferma voluntat associativa i col•laborativa per perviure i per créixer cap a on desitgem. Un associacionisme valent.”

M’agafo doncs a la seva reflexió i, emparat en la potència del Fòrum Social català 2014, celebrat el passat cap de setmana, i en les iniciatives cooperatives que estan reconstruint un teixit de suport mutu tradicional als Països Catalans, faig un brindis de primavera pels seus fautors i les iniciatives que, tunejant la idea de l’Aleix, enforteixen la voluntat associativa i col·laborativa d’ un poble —el català, el taradellenc—que perviu i creix des de la proximitat cap a la humanitat.

Xarxes de suport mutu o com emprendre col·laborativament a Barcelona

Som just entre dues jornades que parlen diferent: Les jornades barris cooperatius, ciutat comuna del passat cap de setmana a Can Batlló i el Fòrum Social Català que el proper cap de setmana ocuparà l’Edifici central de la Universitat de Barcelona i clourà, com no?, al Passeig Lluís Companys.

Jo que no vaig ser a Can Batlló, en segueixo el rastre #desdelnúvol i és, doncs, des de la distància que intento posar fesomia a un fenomen creixent a la ciutat de Barcelona i, crec que, arreu del país i part de l’estranger.

Estic parlant dels barris cooperatius que generen una ciutat comuna des de la base o, per a dir-ho en llenguatge de carrer, de les xarxes d’ajuda mútua que els veïns dels barris de Barcelona estan construint més enllà de les migrades accions públiques, de la deixadesa del sistema econòmic dominant i en paral·lel a les manifestacions que omplen carrers i places de les ciutats occidentals. De fet, quan em pregunten que n’ha quedat del #15m, només penso en la ceguesa del qüestionant.

Però deixem-nos de rebequeries i posem llenguatge políticament correcte a aquest món: ¿estem parlant d’emprenedors que actuen de manera col·laborativa per a crear i fer créixer l’empresa veïnal?

Jo crec que si. I penso que, entitats com Cooperasec, La Base -ateneu cooperatiu-, Can Batlló, La Ciutat Invisible, la Xarxa d’Economia Solidària, LaCol, l’Observatori Metropolità de Barcelona, Raons Públiques, el Banc Expropiat de Gràcia, el Banc del Temps de Gràcia o la poblenovina Flor de Maig arrenquen un somriure en llegir la pregunta tot just formulada.

Però més enllà dels protagonistes i dels debats existents, les propostes que es van teixint als barris de les ciutats suposen una potent alternativa de gestió veïnal que, si només parem esment en el darrer balanç social de la XES (document . pdf), factura 48,11 milions d’euros, ocupa a 1.232 treballadors i treballadores, i aglutina més de 58.000 persones amb diferents graus d’implicació.

Però el què és tan o més rellevant:

1. En els espais de presa de decisions, homes i dones estan en paritat: 49,48% homes i 50,52% dones.

2. S’ha dipositat un total de 5 milions d’euros en entitats de finances ètiques.

3. El 21,01% de les compres i el 13,76% de les vendes han estat a empreses i entitats de l’ESS. Això ens indica que entre un 15% i un 20% del circulant econòmic es queda a dins del sector.

4. Un 90% de les organitzacions compra productes ecològics i/o reciclats, i al mateix temps un 85% fa recollida selectiva de fins a 7 fraccions.

5. Els treballadors declaren un grau de satisfacció en la feina del 8,2 sobre 10. Puntuen també en un 8,2 sobre 10 el grau de coherència de l’organització on treballen pel que fa a qüestions de democràcia interna (8,27), igualtat (8,35) i respecte al medi ambient (8,04)

Ja és tot dit!

@eyeos – Una trapelleria que acaba en mans gegants

Ahir al matí, en un moment de descans entre tasques laborals, vaig entrar al twitter per trobar-me amb la següent informació:

Telefónica compra EyeOS http://t.co/UP3vJghuno via @xataka

— Cristina Ribas (@cristinaribas) April 1, 2014

Pels que som un xic granadets i hem fet vida en l’entorn tecnològic català, eyeOS era el punt de rebel·lia nostrada, el més llibertari dels nostres projectes empresarials, l’invendible servei al núvol que, fins i tot, s’havia avançat al poderós Google i semblava sortir-se’n més enllà del resclosit bassiot local. I aquí hi ha la nostra culpa que la compra, hores d’ara, no sigui a la inversa.

Avui, que els mitjans aniran plens de l’èxit de l’empresa catalana en trobar una digna sortida a una situació que semblava crítica, als avis rebels de la Internet catalana ens agafa un cert desencís. Del qual segur que en som culpables.

I és que, si bé la sortida és bona per eyeOS – segons totes les fonts consultades, mantenen independència de gestió i càrrecs – el menjar vindrà de la mà de la privatitzada empresa pública de telefonia i això, vulgues no vulgues, ha de condicionar l’esdevenir de la micro multinacional catalana.

Lluny queda ara aquella solució a una necessitat entre tres nanos que volien treballar plegats sense sortir de casa.

La seducció d’en @pau ha trobat un desllorigador, encara que no ens agradi, a una situació crítica per al núvol d’Olesa de Montserrat.