M’ajudeu a provar una eina?

Les obligacions laborals, mudades recentment vers nous reptes engrescadors, lligades a un problema amb els servidors de blocs del diari Ara, m’han fet llevar tard i escriure l’apunt l’endemà de la cita concertada.

Un apunt que, a més a més, serà un xic diferent dels escrits fins ara. Car és un apunt que se surt de la vessant més informativa i pròpia dels mitjans de comunicació per a endinsar-se en el budellam de la tasca emprenedora de l’entorn on treballo. I tot, per a demanar el suport del lector en una tasca laboral quotidiana: el testeig d’un nou instrument per a l’ecosistema econòmic barceloní.

Estic parlant d’un dels projectes en el que, conjuntament amb un grupet de petites empreses i companys de l’Ajuntament de Barcelona, estem treballant a Barcelona Activa. Es tracta del Barcelona Connecta, un projecte en fase beta que sorgirà de les 30 mesures per a l’impuls econòmic de Barcelona, previsiblement a principis de novembre, però que ara ja és a l’abast de early adopters o tafaners del món web.

El Barcelona Connecta, un cop acabat, comptarà amb una versió web i una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes digitals, i té l’objectiu de facilitar els contactes i les relacions entre els agents econòmics de l’àmbit metropolità, ja sia detectant nous companys de viatge o trobant els nostres contactes en els fòrums i espais on ens trobem en un moment determinat.

Poca cosa més puc a dir, hores d’ara. Només oferir-vos, des de la modèstia d’aquest bloc, la possibilitat de registrar-vos a la beta pública, testejar-la i reportar aquelles propostes de millora i incidències que hi trobeu.

Anuncis

Jo no penso parlar de l'iPhone5!

Aquesta setmana suposo que hauria de parlar de l’iPhone 5, el gadget de moda, però si has visitat aquest bloc alguna vegada, ja sabràs que, dins del núvol, soc dels que defugen les modes i cerquen d’altres models de negoci més a l’abast de qualsevol butxaca i de qualsevol professional.

Per això, tinc una certa tendència a defugir aquests monstres econòmics i les seves novetats informàtiques. I, per això, prefereixo girar-me cap endins i proposar-vos un parell d’activitats que fem al Cibernàrium de Barcelona Activa, aquest proper divendres.
A les 10 del matí, en Ronan O Ciosoig parlarà de “l’ús productiu dels smartphones en la petita empresa”, tot repassant els dispositius disponibles i les aplicacions que hi podem fer servir.

I, a les 4 de la tarda, l’Alicia Cañellas, ens presentarà els “dispositius mòbils per a professionals sènior: tauletes i smartphones”, entenent per a professionals sènior a aquells que, amb més de 45 anys a les esquenes, volen introduir-se o millorar en aquest món de la mobilitat en entorns professionals.

Si sou dels primers en llegir aquesta nota, potser podeu aprofitar l’activitat de divendres. Si no és el cas, de ben segur que tindreu futures oportunitats d’apuntar-vos-hi, en qualsevol cas, podeu consultar materials d’una activitat (en ,pdf) i de l’altre (en ,pdf) al Centre de Recursos del Cibernàrium.

BarcelonaWorld és Eurovegas?

Amb la ressaca d’una jornada històrica per a les reivindicacions nacionals catalanes que ha transcendit les fronteres peninsulars, jo abandono la xarxa i em fixo en la darrera jugada anticrisis dels gestors del país, avui comunitat autònoma d’Espanya.

Barcelona World, l’embolcall de Port Aventura que ha estat negociat a esquenes de la societat – en la millor tradició jesuïta -, s’avança a un guió ja viscut en el cas del rovell del qual en serà clara. Port Aventura va començar com un projecte nord-americà i va acabar gestionat per la mateixa entitat que aprofita els terrenys preparats per aquella aventura, després de la fugida dels inversors de les barres i els estels que el van impulsar.

La ressaca d’aquell nyap fou el judici a Javier de la Rosa, el Bañuelos d’aquell projecte; i el resultat en va ser un parc d’atraccions que, segons dades publicades, lidera les visites als centres d’oci de la pell de brau, però no pas d’Europa… caldrà canviar-ho, no?

Dilluns, aquest mateix diari publicava una radiografia d’un país on el pes dels serveis sortirà reforçat amb el projecte del Camp de Tarragona, tot creant una macrocefàlia econòmica que deixa la industria, el nostre sector nacional, en una situació crítica. I és que, en el mateix reportatge, es posa l’exemple d’un dels campions ocults de l’economia productiva del país. Aquella que ha anat rutllant fora dels focus mediàtics.

I jo em pregunto…

Quin impacte tindrà Barcelona World en l’economia productiva catalana?
Els ajuts i finançament, ja migrats en aquests temps que corren, es concentraran en el projecte turístic i abandonaran l’economia productiva, les empreses de llarg recorregut que han rebut l’apel·latiu de campions ocults?
El nou projecte deixarà de ser cap de ratolí per esdevenir cap de lleó del sector turístic europeu?
El passat especulador del senyor Bañuelos repercutirà negativament en un projecte que ens continua portant vers un sector de sol i platja i emocions generades?

Barcelona World no és EuroVegas, tot i què incideix en l’economia especulativa i la generació d’il·lusions, dos sectors que no generen musculatura econòmica pel futur Estat que ahir mateix es reclamava pels carrers, però que permeten generar llocs de treball per a persones sense estudis – millor invertir en pa per avui i fam per demà que en un bon sistema educatiu, no fos cas, que l’educació donés capacitat crítica.

Barcelona World però no és EuroVegas, perquè ens saltem la previsible fugida de LasVegas Sands. Oi més, després de sentir les estrambòtiques propostes de trasllat d’aeroports i estadis de futbol que feien els americans. Una fugida tan previsible com ens ha ensenyat la nostra pròpia història recent, amb el cas Port Aventura com a ensenya. Allà, ens van deixar els de la Dysney, els d’Universal Studios i els de la filial de complexes lúdics de l’empresa que fabrica la Budweiser, cervesa que, ja que hi som, no és tan gustosa com les pròpies; empresa que avui ja no és nord-americana, sinó belga. M’ensumo que l’EuroVegas de Madrid acabarà, si ens atanem a l’històric local, en mans de Bankia, el Santander o el BBVA, en el millor estil d’aquest Estat de pandareta.

Barcelona World és el projecte que ens apropa més a Florida o Califòrnia que al model Massachussets tan desitjat i que fomentaria una economia productiva, la dels campions ocults, de la qual parlàvem la setmana passada en aquest mateix bloc.

Ens posem del costat de l’economia productiva?

“Salvem les empreses: la nostra riquesa” és el lema de la campanya que, des de AEBALL i UPMBALL, presentaran el proper 21 de setembre e l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta entrada, fa un avenç d’una iniciativa emprenedora i positiva.

El Facebook, si tens un bon entorn, pot ser un bon caçador d’iniciatives profitoses sorgides de la societat civil. La Montse Ricart, inquieta taradallenca, és un d’aquests nodes d’informació de la meva xarxa personal. I ella és la que em posa rere la pista d’una campanya sorgida a finals de juliol a l’Hospitalet de Llobregat. Una campanya que, malgrat la canícula estival, ha aplegat adhesions d’arreu i això que encara no s’ha presentat en públic.

Salvem les empreses neix directament del teixit empresarial català, té  web operativa, pàgina a Facebook, compte de Twitter i LinkedIn i es presenta el proper 21 de setembre en societat.

La campanya, que s’inicia ara i que s’ha fixat un any de vida, vol posar en valor les empreses com a bé social i motor de la nostra economia amb l’objectiu de reduir al màxim el nombre d’empreses tancades a Catalunya i l’Estat espanyol. I, per a fer-ho possible, obren espais de diàleg i participació oberts al conjunt de la societat per a què cadascú pugui aportar solucions i suggeriments a favor del manteniment d’empreses.

Es tracta doncs d’un moviment participatiu i obert a tota la societat que generi un canvi d’actitud i comportament, en favor de les empreses que, com diuen i repeteixen els pares de la cosa, són un bé social, un motor de la nostra economia i, per tant, un afer de tots.

Més enllà d’aquesta vessant participativa, la campanya es proposa dues actuacions més: Actuar directament sobre l’ecosistema empresarial català (sindicats, associacions, entitats, administracions,…) per a què abandonin els interessos partidistes en favor de projectes integradors i viables per a salvar empreses

I exercir de grup de pressió sobre els polítics per aconseguir els canvis legislatius necessaris per a assolir els objectius de la campanya.

La campanya Salvem les empreses, neix com a iniciativa de les entitats empresarials AEBALL i UPMBALL, totes dues amb seu a l’Hospitalet de Llobregat, amb més de 30 anys d’història i més de 3.000 empreses associades.

Si vols, pots suggerir accions que es puguin portar a terme per tal de salvar les empreses o adherir-te a una campanya que suma en positiu.