Emprens o t’autoocupes?

Escric això, havent sopat, a casa, al sofà, amb la tauleta digital de baix cost. Ho escric després d’una ininterrompuda jornada laboral de deu hores partida a parts iguals entre planificació, gestió i reunions.

I justament, a les reunions amb proveïdors de formació, ha sorgit la pregunta que encapçala aquesta aportació #desdelnúvol.

L’autònom és l’únic privilegiat que pot anar al gimnàs a les dotze del migdia, però que pot començar la seva jornada laboral a les tres de la matinada.

I això, si exceptuem aquells agosarats que posen botiga amb horari fix i que, fóra d’hores, han de gestionar compres, tresoreria i estocs, a més de la comunicació i les gestions pròpies de la rerebotiga.

On vull arribar?

Doncs al fet que l’emprenedor és lliure en llur destí, però esclau de la planificació minuciosa i l’autodisciplina més monàstica possible.

I això, en les sessions de formació per a emprenedors que fem, es veu de lluny.
Es veu en aquells individus dinàmics i resoltius que, essent emprenedors com són, estan disposats a renunciar a les bondats de la feina estable per la inestabilitat de ser els seus propis amos. I hi ha aquells que, asseguts a les darreres files de l’aula i amb cara d’espant, comproven com, l’autoocupació, és una renuncia a la seguretat d’una mensualitat i un horari estable.

Cada cop, hi ha més autoocupats i menys emprenedors. I això, tard o d’hora, porta a fracassos personals que caldria evitar, ja sia amb un canvi de perspectives o amb un canvi de tarannà.

Ser emprenedor és un ofici exploratori que demana de planificació minuciosa, organització persistent i cintura dinàmica i veloç. I ho demana per poder assolir el màxim benefici amb la mínima despesa física i psíquica necessària.

I de tot això, a Barcelona Treball en saben molt, ja que remouen consciències i reubiquen perspectives per a la ocupabilitat i la millora professional.

El rellotge i la brúixola: Una faula per a ser feliç?

El segon mes de cada trimestre és, professionalment, el més estressant de l’any. I ho és perquè és el moment de planificar el següent trimestre formatiu.

La primera setmana, s’adjunten les valoracions dels assistents, a l’acumulat de l’any i s’analitza el volum d’inscripcions assolit. D’aquesta manera, comprovem que la freqüència de les sessions i la seva qualitat responen a la voluntat de servei de l’agència pública on treballo.

Seguidament, es presenten els resultats a les direccions operatives que atenen directament a usuaris del servei, recomanant accions a fer per a millorar la oferta formativa i, les dues setmanes finals, es dediquen a la bella batalla de posar dates i hores al centenar d’activitats gestionades.
Per tant, ara com ara, som en plena lluita contra el rellotge per a tenir-ho tot a punt per a què els companys de comunicació puguin preparar les tasques de difusió entre el teixit emprenedor de la ciutat, aquest volum d’activitat.

I ara que ha sortit el rellotge en dansa introduïm un concepte que, oh bondats de la formació interna!, m’han fet recordar recentment. Es tracta de la faula per a ser feliç amb el què fas, una faula personal que ens hauria de permetre deixar de ser el conillet del País de les Meravelles, aquell que sempre es mira el rellotge i té presa, per a ser el patró de la nostra nau vital, aquell que brúixola en mà, té un nord establert i solca les mars de la vida amb criteri i alegria.

El rellotge del qual parlo és composat pels tres primers paràgrafs d’aquest apunt, mentre que la brúixola que em cal es composada per la voluntat de servei als altres que, opinió personal i intransferible, podria ser una bona guia per a fer un món més amable. I que, de ben segur, és l’imprescindible far que hauria d’il•luminar el servei públic que, més enllà de les administracions, també ofereixen els emprenedors i les empreses, ja tinguin una marcada component social o siguin marcadament egoistes i centrades en benefici.

I tu, què ets: patró de vaixell o conillet del País de les Meravelles?

Pensa diferent i sies valent

No sé si tornarem a enfocar el bloc després de passar-lo pel sedàs de les propostes financeres per a emprenedors, però ho intentarem amb un apunt sobre una novetat dels anys 60 que ha anat mudant de nom, però no de contingut i que és en la base d’una de les filosofies pràctiques que pul·lulen pels móns empresarials d’avui: La filosofia CO

La filosofia CO no és altra cosa que l’aplicació de dues lletres al inici de qualsevol paraula. D’aquesta manera, tenim la co-fundació, la co-direcció, la co-creació, el coworking, el cobranding, la col•laboració, la cooperació, la confiança, la coparticipació, el cofinançament, el co-talent, la comunitat, el contacte, el compartir, coopetir, conèixer, … Bé, qualsevol cosa és susceptible de fer-se lluny de l’orgullós onanisme que els valedors d’aquesta manera de fer atorguen a les persones humanes, éssers egoistes i que van a la seva, pel què necessiten d’algú que els indiqui el camí de l’èxit.

Certament, el meu dia a dia és farcit d’emprenedors gasius amb les seves idees i fervorosos valedors de la pedra filosofal que ells i només ells han trobat i poden desenvolupar. Aquest tarannà és el que combaten les dues lletres esmentades i, del seu correcte ús, en sorgeixen impactes com els de les dues descarregues que tanquen aquest apunt:

1. El primer arriba de la mà d’un vell indret reconvertit en espai concentrador de guerreres nòrdiques que comparteixen oficina i escola bressol. Un co-negoci de co-working entre una consultora i una pedagoga.

2. El segon, més personal, és el fruit del pensament sinvergent d’una estudiant de comunicació audiovisual capaç de maridar els Manel i la factoria Disney per a commemorar el primer aniversari d’una menuda vital i emprenedora.

O sia que, si vols viure i passar-ho bé, sies racional i emocional o, per fer-ho més curt, atreveix-te a viure en públic i a implusar-te a través del CO.

El Sabadell es reposiciona en el món emprenedor

Dilluns es va presentar BStartup de BancSabadell, el banc de les millors empreses i el teu. i, tot i que el seu abast s’escapa a les intencions, la filosofia i la temàtica d’aquest modest bloc d’emprenedories paral·leles, el programa té un rerefons personal que m’obliga a fer-ne esment.

Per una banda, els 12 anys de convivència dins de Barcelona Activa amb la persona que portarà la veu cantant de la iniciativa, la Yolanda Pérez, mare d’un bufonet i millor persona.

Per l’altre, el pecat de joventut de ser ben apunt de treballar en una iniciativa anterior de la mateixa entitat, però de preferir mantenir-me a Barcelona Activa, tot i l’atractivitat del portal per a les pimes que estaven gestant les forges de l’esmentada entitat.

I, si es vol, el fet que BStartup és un model, amb més finançament al darrera segurament, que ja s’ha utilitzat recurrentment des de Barcelona Activa amb el programa Axelera que, vulguis no vulguis, garbellava entre totes les empreses usuàries dels serveis de la casa i n’escollia les que podien esdevenir empreses globals. I això, per algú que ofereix formació a empreses de la ciutat, doncs li resulta engrescador.

En qualsevol cas, si tens una empresa i vols saber com aprofitar-te d’aquest programa, dóna una ullada al web del BStartup i impulsa’t.