Vine al mercat, reina!

Espero que el títol no tingui drets d’autoria ni pugui portar a malentesos, però és que en pensar l’apunt d’aquesta setmana #desdelnuvol, se m’ha fet evident l’encert d’aquest eslògan. I tot plegat per un d’aquests serveis que han arrancat sota el paraigua de Barcelona Activa, i que pretén obrir les portes del mercat públic a les empreses més petites del mercat privat.

Tot i que el mercat públic és un dels mercats més potents que hi ha, moltes petites i mitjanes empreses el defugen en considerar-lo un terreny d’ús exclusiu de les grans empreses o de paperassa massa complicada per a ells. Les administracions públiques, en canvi, tenen interès en contractar menuts i Barcelona Activa s’ha proposat facilitar la feina a aquestes empreses.

Per tant, vine al mercat, reina!

Vine al servei de mercat públic i aprofita l’assessorament i l’acompanyament en la tramitació dels concursos que obren les diverses administracions públiques existents, tant locals, com nacionals, estatals o europees.

De fet, el servei identifica oportunitats en les licitacions públiques de les administracions suara esmentades, orienta i dóna suport especialitzat en tot el procés de tramitació, fomenta la cooperació empresarial i la coordinació d’espais d’interrelació per a la creació de projectes consorciats – una necessitat bàsica per a participar en projectes que un de sol no podria abastar – i dóna eines per a adquirir el coneixement i les habilitats necessàries per a millorar les capacitats i les probabilitats d’èxit.

T’interessa?

Doncs, au, inscriu-te al programa o a la jornada del 24 de novembre on t’ensenyen a presentar una bona oferta per a una licitació. Que no és gens fàcil!

Nota afegida:
Un cop escrit l”apunt de la setmana, conec la defunció d’en John McCarthy precursor del cloud computing. Bé , val recordar-lo doncs amb l’apunt de la passada setmana.

El núvol és un fracàs?

Aquesta setmana, i recorda que la setmana #desdelnúvol comença dijous i acaba dimecres,  la poma més activa del màrqueting digital presentava l’iCloud i, com passa sempre que Apple mossega el mercat, semblava el redescobriment de la roda per enèsima vegada.

Però, segons fonts ben informades, el cloud fa figa. Potser resulta un xic agosarat arribar a aquestes conclusions ha partir dels problemes de la mora canadenca, els sonny boys japonesos i la poma de Cupertino. Oi més quan els malnomenats indignats són capaços d’organitzar-se globalment justament gràcies al núvol (el cloud en la llengua d’Ausias March) i segueixen treballant (o feinejant) per a la generació de consciència global justament des d’aquest ambit difús i compartit.

eyeOS, els nois d’Olesa que van mantenir en escac l’equip del MIT a través del núvol, reten homenatge als seus rivals amb una cita d’un dels seus professors,  John McCarthy, qui va dir:

“Potser algun dia la computació s’organitzi com un servei, igual que el sistema telefònic. Cada abonat haurà de pagar només per la capacitat que realment utilitzi, encara que tingui accés a totes les característiques dels llenguatges de programació en un sistema de grans dimensions … Determinats abonats podrien oferir servei a altres abonats … La computació com a servei podria convertir-se en la base d’una indústria nova i important “.

La curiositat d’aquestes paraules rau en el moment de pronunciar-les. Ja que són força anteriors als escriptoris digitals, a les xarxes socials i a l’aposta d’IBM pel SaaS. Són de l’any 1961, un temps en què els ordinadors eren unes maquinotes immenses i un portàtil cosa de ciència-ficció.

eyeOS doncs respon d’una manera fina  i educada al suposat fracàs del cloud privatiu de les pomes, les mores i els nois d’avantguarda. I ho fa amb un replegament intel·lectual de les forces que treballen al núvol des d’abans de la popularització d’un concepte que beu directament de les fonts d’Internet.

Deixo l’apunt amb la cita com un brindis pel futur del cloud computing i regalo tres imperdibles articles sobre el passat, el present i el futur d’aquesta manera de treball distribuit, més enllà de la consciència global dels eixelebrats emprenedors que, de tant en tant, surten a places i carrers per canviar un món massa privatiu i egoista.

– La nube es el futuro al blog d’eyeOS

– Business Impact: la nube se hace fundamental a la Technology Review del MIT

– De la cadena de montaje a la nube al blog d’eyeOS

Steve Jobs, entre Houdini i el Gran Germà

… o entre la il·lusió i el control, per dir-ho en d’altres paraules.

El tema de la setmana en el món dels emprenedors i les tecnologies, ha estat la defunció del Rei del Màrqueting: el malaguanyat Steve Jobs, l’emprenedor? el tecnòleg? el venedor?

Mal faríem al núvol si, des del núvol, no en féssim esment:

“El nostre Steve Jobs és el Sr. Esteve de l’auca; la Puntual seria la nostra Apple. #ThankYouSteve #graciesrusiñol” by Josep Maria Ganyet (@ganyet)

“Ten years ago, we had Steve Jobs, Johnny Cash and Bob Hope. Now we have no jobs, no cash and no hope.” – piulada popular

Feta la semblança i el panegíric del geni de Cupertino, passem a parlar de l’home que ha hipnotitzat al món amb la poma a la mà, tot alterant el sentir del seu ideari de joventut – com va fer el seu alterego Bill Gates-, per escollir el camí d’adaptar la tecnologia als seus clients, però de quedar-se-la com un preuat tresor capaç de controlar el món des de les Valls de Mordor, seu central del capital.

Steve Jobs ha estat el rei del màrqueting, no pas de la tecnologia. Per això ara se’l venera i per això, en els meus anys joves, qui tenia un Mac, tenia un jersei Privata o unes bambes Converse i dissenyava pàgines web. I avui el món es divideix entre els que tenen iPad i els que no en tenim.

Però més enllà de l’elitisme Apple – Jobs, jo tinc un dubte:

¿Què hagués passat al món, si una ment privilegiada com la seva, hagués participat de la tradicional cultura del compartir?

¿Què hagués pogut succeir, si un home que ha estat capaç de crear productes exclusius i restrictius en continguts, s’hagués obert al món amb la força del seu discurs a Stanford?

Però no ho va fer i la censura, el control i l’erosió de drets laborals sempre han estat presents en el seu imperi.

I és que, mentre esdevenia l’home d’avantguarda entre la élite consumista occidental, mantenia unes condicions infrahumanes allà on es fabricaven els seus productes, com han posat de manifest en Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a Beijing o l’Albert Sales, profe de sociologia de la Pompeu, entre d’altres.

BONUS TRACK

Tres noticies …

– Ramon Folch a elperiodico.cat: La poma de la concòrdia

– Manuel de  la Fuente a lapaginadefinitiva.com: La muerte de Steve Jobss™

– Rodrigo Savasoni en advivo:  Steve Jobs inimigo da colaboraçao

… i un rumor

–       Luis Alfonso Gámez als blogs de elcorreo: A Steve Jobs le ha matado su fe en las terapias alternativas

 

Necessites #talent ?

Aquest cop, i després de voltar des del núvol arreu del món, torno a casa. I hi torno per parlar d’un programa que està acabant de coure en els forns de Creixement empresarial de Barcelona Activa, l’agència de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona.

L’equip d’estratègia empresarial de la casa s’està patejant totes les universitats i escoles de negocis que tenen alumnes brillants i talentosos, per tal de fer una mena de Masia al servei de les empreses que tinguin algun projecte al calaix per manca de ments que se’l treballin.

Si vols tenir un Messi, un Iniesta o un Xavi portant aquell projecte que pot rellançar l’estratègia de la teva empresa, pots donar un cop d’ull a la pàgina del Programa i demanar un perfil.

Ara tenen una convocatòria oberta i la veritat és que, en temps de crisi, la simbiosi entre talent i empresa que proposen és una bona manera d’anar tirant i fent muscle per si tornen els clients. Perquè ja ho deien els nostres avis:

“Més val talent que pa de forment”