La vida al núvol és qüestió de confiança

Aquesta setmana he rellegit un apunt que tenia guardat al meu nuvolet particular i m’ha semblat que podia ser un bon lloc on ancorar aquest #desdelnuvol d’avui.

De fet, la ullada li he fet arran d’una conversa virtual entre dos lectors del meu bloc personal al voltant de l’ús de les eines informàtiques per a millorar la participació ciutadana. L’un, que signava cop a #Op20n, confiava plenament en les virtuts d’Internet per a millorar la nostra democràcia, mentre que l’altre, que signava com a JRRiudoms, en desconfiava plenament:

“no’m fio de les màquines, ni d’una suposada “democràcia on-line”

Qui dels dos tenia raó, si és que algun dels dos en tenia?

Avui no parlarem pas de política, sinó de confiança, de confiança i de cloud living. I, per fer-ho, m’he buscat un bon punt de partida: l’esmentat apunt d’en  Jesús Revuelta, director creatiu de DobleYou, una agència de comunicació integrada que s’ha fet un bon lloc en l’starsystem dels qui fan llaminers els productes de cara al seu possible consumidor.

Tot plegat, doncs, ve de la capacitat que tinguem tots plegats de compartir i fer-nos confiança per a viure al núvol. Concepte que en Jesús defineix en els següents termes:

Cloudliving és una vida P2P, una xarxa persona a persona, i no només ordinador a ordinador. Una vida on es té tot el què es necessita i, si no es necessita, es puja al núvol per a què un altre ho aprofiti, optimitzant així l’ús dels recursos existents.”

Partint d’aquesta definició, el director creatiu presenta un collage de recursos que ens permeten viure al núvol, des del ja clàssic  couchsurfing per viatjar al preu més ajustat possible, fins al més actual préstec P2P o entre particulars on es deixen diners entre desconeguts.

Deixaries la teva casa, el teu cotxe o diners a un desconegut?
Com ens donen confiança els que ens ho proposen?

Com diu en Jesús, tota relació de confiança està basada en l’afecte o en el coneixement. I jo hi afegiria, que també s’aconsegueix amb totes dues alhora. Per això, els intermediaris de la vida al núvol juguen a construir una malla d’afectes i coneixements tan sòlida que els dona una imatge gairebé física del negoci i, de rebot, de la gent que s’hi enxarxa.

Saber que, en una comunitat, hi ha un bon gruix de gent interaccionant sense problemes, que el servei que es dóna el recomanen els seus usuaris- sobre tot si són amics teus – o trobar algun sistema que asseguri de manera fidedigna algun possible imprevist – tot i que l’acceptació d’imprevistos pot lesionar la confiança –  són algunes de les vies utilitzades per generar models de confiança suficientment sòlids com per a utilitzar aquests serveis i treure’n profit. Oi més quan, molt sovint, aquests intermediaris cerquen bons arbres (inversors, diaris, agències de promoció econòmica, etc.) que els facin confiança. Però… ara que hi penso…

… Això no és el mateix que fem en la vida presencial?

Anuncis

Les Translator Brigades: Un cas de treball col·laboratiu que rutlla

Dijous de la setmana passada es complien dos mesos de l’eclosió del moviment #OccupyWallStreet. Una proposta que va començar a gestar-se a les pàgines d’una de les revistes més conegudes en el submón de l’agitació cultural des del 1989.

AdBusters, la referida publicació, havia llançat la crida pels volts de l’estiu i, en poc temps, la cosa va anar prenent volada, fins a construir un espai de comunicació propi dins del núvol.

Quan el 17 de setembre de 2011, els activistes nord-americans sortien al carrer i acabaven ocupant el Zucotti Park, tot rebatejant-lo com a Parc de la Lliberat, les pàgines de la revista començaven a llançar missatges en d’altres idiomes, en d’altres llengües. Havien après idiomes de cop?

No. Si hom parava atenció als escrits en altres llengües, s’hi trobava la nota “traduït per les Translator Brigades: translatorbrigades@gmail.com”.

I justament aquest apunt s’endinsa en aquest col·lectiu. Un col·lectiu format per gent d’arreu del món sota la voluntat de l’entesa en la diferència, i la difusió d’una consciència global que s’aplega sota l’objectiu de trencar barreres lingüístiques a l’hora de difondre missatges que puguin ser d’utilitat per a tots els moviments que s’estan gestant i sortint als carrers i places d’arreu del món (madrid, Barcelona, El Caire, Sevilla, París, Niça, Londres, Nova York, Homs, Kampala, …).

Darrera el projecte, una idea: recuperar l’esperit de les Brigades Internacionals del 36-39 amb armes modernes i no-violentes, com són la paraula i les xarxes de comunicacions.

El lloc on s’apleguen: Un compte compartit de Google – amb el gmail per a comunicar-se amb els gestors dels textos que tradueixen; i el Google Docs per a organitzar-se el treball i adquirir compromisos -. Una pàgina de Facebook oberta per a donar-se a conèixer i llançar missatges a l’exterior -bàsicament les traduccions que fan, per tal que tinguin més repercussió -. I un Quarter General en una xarxa social on es presenten els brigadistes, es proposen traduccions, donen idees per a noves traduccions, es distribueixen la feina i col·laboren de manera autònoma i autoorganitzada.

Una manera de treballar que els ha portat ja a un tou de traduccions en més de 20 llengües diferents i que, com es pot veure, mostra la facilitat que qualsevol emprenedor té d’utilitzar les eines gratuïtes que el Núvol ens dóna, fins i tot per a coordinar-se amb d’altres emprenedors i donar sortida internacional a projectes que, com AdBusters, no tindrien “mercat” més enllà de la comunitat angloparlant.

De gota en gota s’omple la copa

Entre la Global Enterpeneurship Week i la Campanya Electoral, sembla difícil fer forat informatiu per d’altres temes d’interès per als emprenedors. Però jo, furgant al núvol, m’he fet el propòsit d’intentar-ho amb un tema del qual fa sis mesos que no en dic res: el crowdfunding.

I és que, en aquests sis mesos, el núvol s’ha anat densificant i les gotes d’aigua han amarat el sòl de manera profitosa, ja sigui per fer alçar alguna llavor del nivell del quart disc d’en Cesk Freixas; o per captar l’interès d’institucions com Barcelona Activa o acc1Ó.

D’arrel mataronina i familiar és Verkami, el punt de trobada entre gent amb idees, projectes interessants i usuaris amb ganes d’ajudar a tirar-los endavant que ha aplegat als padrins del disc d’en Freixas i que porten més d’un any fent la feina suara esmentada.

Més noves són les propostes de Lanzanos i Goteo.

La primera és iniciativa de tres joves amb voluntat de recolzar projectes creatius; i la segona és una iniciativa de la Fundación Fuentes Abiertas que va veure la llum ara fa tots just unes setmanes i que, a diferència de la resta de plataformes existents, centra els seus esforços en el finançament de projectes creatius que fomentin el procomú, el coneixement lliure i el codi obert. És a dir, que no posin barreres al coneixement i la seva lliure circulació o, en paraules dels seus gestors, “en projecte, les finalitats dels quals, siguin de caràcter social, cultural, científic, educatiu, tecnològic o ecològic, que generin noves oportunitats per a la millora constant de la societat i l’enriquiment dels bens i els recursos comuns.”.

A diferència d’altres projectes internacionals, on la inversió pot tenir un retorn econòmic, en aquests casos, la inversió es retorna en aquelles espècies que estableixi el projecte finançat.

En qualsevol cas però, es tracta de diferents maneres de finançar el teu projecte emprenedor o d’invertir els teus diners en el somni d’algun altre emprenedor. Pur capitalisme 2.0! Neccesària evolució social del sistema!

De Kloudicats i Kloudicants!

Aquesta setmana les xarxes socials basculen entre la frivolitat habitual de les tendències, els corrons temàtics i les eleccions del 20 de novembre. En aquest darrer cas, amb dues vessants bastant definides: la més tradicional i sòlida dels partits i candidats, i la més líquida i fluctuant, de ciber-activistes i tecno-electors.

Però aquest apunt no té la voluntat de ser un passeig pel núvol, sinó de posar l’accent en una qüestió que, arran d’un canvi de concepte, ha sacsejat el núvol en les darreres setmanes, amb la consegüent pluja de piulades, apunts i noticies.

Qui va engegar la llebre o, si més no, qui em va piular que alguna cosa es movia al núvol va ser en Francesc Grau, un consultor de diplomàcia online que, en el seu imperdible bloc, publicava l’apunt “Klout: cuando tu identidad se reduce a un número” on presentava els mesuradors numèrics d’identitat digital i la rellevància que aquests poden tenir a l’hora de mesurar l’impacte real d’una Marca en aquests entorns. En el seu escrit, acabava qüestionant-ne la validesa a l’hora de prendre decisions. Si més no,fins al moment d’afinar els algoritmes de fons d’aquestes eines.

I quina sorpresa quan, quinze dies després d’aquest apunt, la premsa parlava del canvi d’algoritme de Klout –el més popular d’aquests mesuradors- i del fet que, alguns dels seus mesurats, perdessin punts en la seva influència mesurada.

Digues-li coincidència o revenja, però quatre dies després del canvi d’algoritme, en Miguel del Fresno, consultor i investigador en temes socials, publicava un divertit apunt titulat “Klout como fake (o el caso de la ardilla influyente)” on tornava a qüestionar-ho tot plegat amb alguns exemples força curiosos.

I és que, al núvol, com a la vida real, n’hi ha que qüestionen les estadístiques, els rànquings i les intencions, mentre uns altres treballen en la simplificació dels models i les xifres per a facilitar la tasca dels gestors de reputació al núvol de Marques personals i empresarials.

Per si ets tafaner, et diré que el meu klout actual ronda els 44 punts i que, segons aquest mesurador, sóc influent en Barcelona, Política i núvols. I, com a curiositat, em sembla un bon instrument.

#EmprenedoriaSocial – Un telèfon virtual? El núvol al servei de la base de la piràmide

La meva intenció d’aquesta setmana era reflexionar o bé sobre una eina que converteix en xifra la repercussió d’un hom a les xarxes socials, o bé sobre el futur del cloud computing pel 2012. Però el Fora d’Òrbita de Vilaweb em va distreure l’atenció cap a una de les informacions presentades.

I és que, els que m’heu pres el número, ja deveu saber que tinc debilitat per l’economia social i aquelles iniciatives que volen apropar tots els món per a generar consciència global o, si més no, per a oferir una millor vida als que la tenen pitjor, encara que sigui millorant les comunicacions i fent-les més abastables.

El nom que fa la cosa es cloud phone, un telèfon al núvol en la llengua d’en Pla, i sembla que comença a fer fortuna si més no a Madagascar, una illa de l’est de l’Àfrica.

El sistema, explicat en un article del The Christian Science Monitor, consisteix en oferir números de telèfon i no telèfons a la gent que, amb aquests números, pot accedir al seu compte emmagatzemat al núvol des de qualsevol terminal operatiu de telèfon. No cal disposar d’un aparell, no és necessari preocupar-se pel desgast de la targeta SIM, ni tan sols cal explotar les mines de coltan del Congo per trucar i rebre trucades.

Possiblement es perd immediatesa, però es guanya comunicació. Una comunicació que ara està testejant l’empresa d’en Nigell Waller entre les comunitats més pobres de l’est insular de l’Àfrica.