Emprens o t’autoocupes?

Escric això, havent sopat, a casa, al sofà, amb la tauleta digital de baix cost. Ho escric després d’una ininterrompuda jornada laboral de deu hores partida a parts iguals entre planificació, gestió i reunions.

I justament, a les reunions amb proveïdors de formació, ha sorgit la pregunta que encapçala aquesta aportació #desdelnúvol.

L’autònom és l’únic privilegiat que pot anar al gimnàs a les dotze del migdia, però que pot començar la seva jornada laboral a les tres de la matinada.

I això, si exceptuem aquells agosarats que posen botiga amb horari fix i que, fóra d’hores, han de gestionar compres, tresoreria i estocs, a més de la comunicació i les gestions pròpies de la rerebotiga.

On vull arribar?

Doncs al fet que l’emprenedor és lliure en llur destí, però esclau de la planificació minuciosa i l’autodisciplina més monàstica possible.

I això, en les sessions de formació per a emprenedors que fem, es veu de lluny.
Es veu en aquells individus dinàmics i resoltius que, essent emprenedors com són, estan disposats a renunciar a les bondats de la feina estable per la inestabilitat de ser els seus propis amos. I hi ha aquells que, asseguts a les darreres files de l’aula i amb cara d’espant, comproven com, l’autoocupació, és una renuncia a la seguretat d’una mensualitat i un horari estable.

Cada cop, hi ha més autoocupats i menys emprenedors. I això, tard o d’hora, porta a fracassos personals que caldria evitar, ja sia amb un canvi de perspectives o amb un canvi de tarannà.

Ser emprenedor és un ofici exploratori que demana de planificació minuciosa, organització persistent i cintura dinàmica i veloç. I ho demana per poder assolir el màxim benefici amb la mínima despesa física i psíquica necessària.

I de tot això, a Barcelona Treball en saben molt, ja que remouen consciències i reubiquen perspectives per a la ocupabilitat i la millora professional.

Avui no parlarem ni de temps ni d'exit

Fa un parell o tres de caps de setmana, en un reputat programa de ràdio on es parla de gestió emocional, un dels convidats assegurava que, avui en dia, l’èxit no rau en fer les coses bé, cercant la perfecció, sinó en la velocitat que es tingui en l’execució d’una cadena binària i consecutiva d’errades i solucions.

Una cadena, deia el convidat, on les causes de les errades o les incidències no importen, el que és important es aplicar una solució tan ràpid com sigui possible, solució que possiblement generi una nova errada que requereixi una nova solució.

Coincidint amb aquella emissió, que em va prendre baixant dels núvol que s’entortolliguen amb els cims del Montseny, estava fent una lectura on s’explicava com el mercat de futurs financers, el que la gent corrent coneixem com la Borsa, funciona amb els mateixos principis: ordres de vendes i compres que, en aquest cas, són executades directament per sistemes informàtics sense que els brokers no tinguin altra funció que parar alguna de les ordres per tal d’executar-la.

Aquest apunt des del núvol d’avui potser és un xic estrany i pot semblar allunyat del rerefons emprenedor d’aquest bloc, però si et deixes portar pel dia a dia i no t’obres oasis de reflexió estratègica, de cerca de la brúixola per al teu projecte, ràpidament esdevindràs un trist sistema informàtic que anirà processant errades i solucions a una velocitat que et semblarà impossible de gestionar.

Ara, si atenem al col·laborador del reputat programa de ràdio on es parla de gestió emocional que comentàvem al principi, potser aquest serà el camí a l’èxit en els temps actuals.

El secret del geni #emprenedor: Per anar ràpid, cal anar lent

Aquesta setmana desfarem un mite i posarem un xic de pressió per al talent emprenedor, tot endinsant-nos en el meravellós món dels Coneixements i de les Habilitats emprenedores. Per a fer-ho, ens escolarem per la orella d’un emprenedor en sèrie qualsevol i, amb la nostra diminuta nau, navegarem per dins del seu cervell. Amb quin objectiu?

Doncs el de descobrir per què aquesta gent és capaç de fer tantes coses a la vegada.

I, per a fer-ho possible, haurem de portar l’equipament adequat, ja que ens caldrà alentir tot el que percebem, d’altre manera ens perdrem en l’intent de desvetllar el secret dels genis creatius.

Som dins del cervell. Un espetec de llampecs constants fa tremolar la nau com si fóssim en un avió enmig d’una tempesta elèctrica. De primer, ens espantem. Després, tornem a reprendre la calma i restem meravellats:

– És impossible! El cervell humà no és multi tasca! Però… potser aquest ho és?

Ens posem les ulleres slowmo que hem pres del Barcelona Laboratori i comencem a veure com els llampecs s’alenteixen força, tot i que encara en resten alguns que sembla que se superposin. Ensumem però que aquest cervell, com qualsevol altre, no és multitasca, sinó seqüencial. Ara, amb una seqüencialitat entrenada per damunt de les possibilitats de captació de la nostra percepció humana.

Però, si resintonitzem les nostres ulleres a bullet time, descobrirem els secrets del geni emprenedor. Ja ho veus?

Si t’hi fixes bé, veuràs que el cervell del geni comença per prioritzar allò que li és important per damunt d’allò que no ho és tant; segueix per seqüenciar, per fer una tasca rere l’altre, això si a una velocitat que ens fa creure que fa més d’una cosa a la vegada. I, finalment, posa límits a les tasques que està fent, per a no restar en un bucle sense fi i queda encallat en una sola activitat.

Esgotats per l’aprenentatge, sortim del cervell de l’emprenedor en sèrie i tornem a la nostra mida real. És aquí on em dius allò de si, tot això està molt bé, però jo no tinc la capacitat d’aconseguir tanta velocitat. I jo, ben murri, et contesto per anar ràpid cal anar lent o, per a dir-ho, de manera menys misteriosa, per arribar a processar tasques a la velocitat d’un geni cal molt entrenament.

Comença per anotar en un full, allò que has de fer; posa-hi ordre – de més a menys important – i estableix un temps per a dedicar-li.

Un cop ho hagis fet un munt de vegades, veuràs com no necessites full de paper i és el teu cervell qui ho faci a la velocitat més gran coneguda: la del pensament.