Prediccions #desdelnuvol pel 2012

La primera intenció d’aquest apunt d’avui aprofitava el dia dels innocents per plantar alguna notícia falsa d’aquestes que ens empassem per demostrar-nos que encara som càndits com quan èrem petits. Però, ho vaig deixar estar perquè no m’agraden les mentides, encara que en sigui el dia.

Per això, he optat per mostrar la meva innocència més genuïna, tot garbellant el núvol a la caça i captura d’allò que, els entesos en la cosa, prediuen per l’any que comença diumenge. La llufa que m’he penjat doncs és la de futuròleg i explorador de l’esdevenir.

El meu camí va començar a finals d’octubre, quan els cloudcomputers més nostrats deien que el cloud computing és una de les 10 tecnologies estratègiques per al 2012. Una afirmació que sustentàven en la paraula difosa pels consultors de Gartner, Inc., un gegant entre els analistes tecnològics del món mundial.

De les mateixes dates fou l’apunt de Carolina Velasco a puromarketing.com sobre les deu tendències de màrqueting en Social Media per al 2012, un apunt on es parla de confiança, de continguts originals i d’altres aspectes que poden generar atractivitat davant de possibles clients.

En vetlles de Santa Llúcia qui ens il·luminava el futur era el bloc de la Generalitat de Catalunya amb un cartell d’experts digitals que plantejaven les seves prediccions 2012 sobre administració pública i xarxes socials, una altre de les pluges del núvol sobre la realitat tradicional.

A finals de setmana, era la mateixa redacció de puromarketing.com qui afirmava que el 2012 serà l’any del Social Media Intelligence.

I, en vigílies de Nadal, la Dolors Reig publicava les 9 Tendencias en tecnología – social media para 2012

Però més enllà d’aquestes prediccions, i d’altres que podrien abastar l’empodarament ciutadà a través de les xarxes sorgides arran de l’efecte Wikileaks i la transparència – primavera àrab, 15m, occupywallstreet, 15o, globalrevolution i tota la pesca – hi ha un món de petites espurnes que ens poden donar llum en la foscor del futur que ha de venir.

Un d’aquests núvols d’espurnes és el Codigo-abierto de Bernardo Gutiérrez, un bon camp d’estudi sobre tendències que ja són realitat. Apunts com  “aplicaciones móviles para perderse sin consumir”, el “planeta corta pega” o  “trueque en la nube” ens mostren facetes del núvol que caldrà tenir sota estricta vigilància.

I, en aquest mateix bloc, hi ha algunes perles que s’estan polint de cara al proper any: el CloudReading de Bookcamping, l’aprofundiment en el  CloudLiving, el CrowdFunding de Verkami, Goteo i els que vindran – ull a la possible batalla entre tradicionalistes i post-moderns en aquest sector! -, o l’emprenedoria social que confegeix el Capitalisme 2.0, aquesta rLOVEució que marida l’exclusió amb el capital, apunten un 2012 farcit de vida al núvol i fortes tempestes en la realitat tradicional.

Sigueu bons, posseu l’ull al nñuvol i bona entrada d’any!

Anuncis

I per què no financem la recerca tots plegats?

La setmana passada vaig tenir un breu i interessant diàleg amb dues Carmes a través del Twitter. Tot va començar amb una piulada de @carmeagusti que feia així:

Sería posible q aquí el #crowdfunding en #ciencia y #tecnología funcionase y levantase mayores cantidades? bit.ly/sJ0Xck

Darrere de la piulada, un experiment científic –si es vol utilitzar aquest concepte per a referir-s’hi- sorgit al sempre inquiet mercat americà. I és que #Scifund Challenge va posar 49 projectes de recerca en una plataforma de crowdfunding durant 40 dies amb un doble objectiu: finançar-los en temps de vaques flaques i donar a conèixer la seva feina a la societat.

El resultat de l’experiment, que va concloure dijous de la setmana passada, va ser de més de 70.000 dòlars invertits i 10 projectes assolint el seu objectiu de finançament.

De resultes de l’intercanvi d’opinions, i del decrement que es percep en el finançament de la R+D+i a casa nostra, en va sorgir la necessitat de llançar el repte d’una iniciativa similar.

De plataformes de corwdfunding no en falten i de projectes, tampoc. Ens trobem doncs davant d’una oportunitat de crowdfunding de la recerca bàsica: Qui s’atreveix a posar la nostra recerca en mans d’inexperts microfinançadors?

De la la plaça al núvol – @Bookcamping, el cloudriding social

M’he adormit en les lectures proposades per la Biblioteca de la Plaça i se m’han avançat d’altres blocaires, magazines i diaris, però mai és tard si la notícia és bona. I ara, que el projecte ha tornat a l’efímera actualitat, val la pena donar-li alguna volta.

Bookcamping.cc és una biblioteca oberta i col·laborativa que va néixer de la ment d’algú que, per un motiu o un altre, no podia sortir a plaça, però si repassar les lectures que havien portat la gent al carrer.

Com diuen els seus impulsors, “el projecte ha arribat molt lluny en molt poc temps. (…) Però el què es mou més ràpid és el terra que hi ha sota els nostres peus. La cultura i el coneixement ja no son els que coneixíem. La cultura vol ser lliure. I, ens n’adonem o no, la cultura la produïm en xarxa, la produïm socialment.”

I aquest és l’esperit de Bookcamping.cc, una proposta construida socialment i que, en el fons, està germinant la llavor d’una societat culturalment rica i plena i, per tant, capaç d’oferir, recomanar i transmetre valors des del núvol, una pluja de fina aigua cultural que podríem batejar com a cloud riding o lectura al núvol. Una quimera? Una utopia? Una il·lusió?

Doncs sembla que no ho és tant. Oi més, un cop han posat parada i fonda a Goteo, una de les plataformes de crowdfunding que pul·lulen pel mercat estatal, on han superat, i amb escreix, el mínim de 5.000 i escaig euros necessaris per anar construint un bon projecte d’emprenedoria social en xarxa. Els 6.435 euros aconseguits suposen una bona empenta per optimitzar la plataforma, catalogar els materials i oferir una complerta i ordenada biblioteca de recomanacions lliures i privatives, però amb la mirada fixada al major nombre de materials alliberats possibles.

I d’això se’n treuen diners? És això un negoci? Doncs, com diuen elles mateixes, parlem de cultura lliure, no pas gratuïta, i el secret el trobem en el domini escollit per la comunitat: http://bookcamping.cc/ amb cc de CreativeCommons.

I és que Bookcamping.cc s’apalanca en l’encertada idea que la cultura és lliure i se sustenta en la lliure circulació per a sobreviure, però el negoci és de pagament. I el secret d’aquest negoci el trobem en les recompenses als finançadors més potents de la seva campanya a Goteo: formació i assessorament en sector editorial, llicències lliures i model de negoci que superan l’economia privativa; implementació de biblioteques temàtiques, col·lectives i lliures per a associacions culturals, col·legis professionals i d’altres col·lectius a partir del codi obert i del model #bookcamping.

Tot un exemple de què una altra economia és possible.

Per què parlen d'intel·ligència, quan volen parlar d’urbòtica?

Una ciutat brillant, una smart city, és aquella que no confon la qualitat de vida de les persones amb la tecnologia que s’hi pugui instal·lar. Un cas d’anàlisi pels amants de les interaccions entre la tecnologia i la societat.

La setmana passada, Barcelona va acollir un Congrés Internacional i una Exposició de serveis i productes d’un sector que cada cop pren més volada entre els responsables polítics del nostre entorn: les smart cities o ciutats brillants que, per qüestions que se m’escapen, solen anomenar-se “ciutats intel·ligents” en la nostra parla.

Smart city és un concepte de gestió de les ciutats que, en el món de màrqueting, suposa estar en la punta de llança de la gestió urbana, però que en el moll de l’ós de la gestió encara està en la verdor dels conceptes per definir: Què s’ha de potenciar, els serveis o les infraestructures? Cal centrar l’urbanisme i la gestió de les ciutats en l’atracció d’empreses? Són les ciutats intel·ligents disgregadores socials? Aquestes són algunes de les preguntes que esperen alguna resposta contundent i que malden per trobar-la en el subsòl tècnic que malviu sota la brillant moda urbanística.

De fet, ara com ara, quan es parla d’smart cities o qui ho fa no sap de què parla o parla directament d’urbòtica i, per tant, d’un concepte que entra plenament en la construcció infraestructural del cloud living, de la vida al núvol de la que parlàvem la setmana passada en aquest bloc, però en una dimensió que, conjuntament amb la domòtica i d’altres aplicacions similars, entra en la dimensió de la Internet de les coses, de l’automatització de processos i la generació de sistemes autogestionats que controlin el nostre entorn físic per a fer-lo, aparentment, més sostenible i adaptat a les necessitats dels ciutadans.

Entrem aquí en un món ennuvolat:  si les coses es comuniquen entre elles, si els serveis urbans milloren en base a automatismes, què passarà amb tota aquella gent que, per un motiu o altre, visqui encara desconnectada? Una smart city de debò s’ha de fer aquesta pregunta i contestar-la amb inversions educatives que empoderin – bonica paraula – a aquells col·lectius que, en les noves ciutats, no se senten integrats i defugen aquest nou món que està destinat a gestionar-les.

Per això trobo interessant que la Barcelona d’en Trias es presenti com a referent internacional en smart cities i que pensi en crear un Smart City Campus, perquè crec que no serà només una continuació del estar sempre a la moda – tan típic de la nostra capital -, sinó que suposarà inversió en aquelles persones que s’han vist excloses de la ciutat. Si, com assenyala Manu Fernández, comencem mirant-nos els carreres de la ciutat, la ciutat serà tan brillant com ens han anunciat. Si, en canvi,  ens la mirem com un jugador de SimCity, ens trobarem amb un bell museu d’urbòtica neo-liberal, o sia, al servei dels més privilegiats i de l’eixamplament de les diferències socials, amb les conseqüències que aquesta situació pugui portar.