Un fantasma recorre el planeta: el fantasma del datacentrisme

El títol semblaria agosarat o apocalíptic, si més no per algú que no hagi tingut la oportunitat de visitar la magnífica exposició que el CCCB ens ofereix a la seva seu de Montalegre, 5.

Però si hom té el valor d’apropar-s’hi, patirà una sotragada interior amb efectes similars als del títol de la mateixa. I és que Big Bang Data esventra la xarxa, els seus usos i abusos i ens ensenya tot allò que l’smartphone, el portàtil o el semàfor de la cantonada no ens ensenya directament.

Surts de l’exposició amb el convenciment que ens vigilen, que som en la distòpia de George Orwell, però que, justament les mateixes eines que actualment conformen aquesta distòpia poden ser emprades per a construir utopies o, si s’és més proper, per a encertar-la del tot a l’hora d’ubicar un punt de venda a Barcelona o preveure els imprevisibles embats de la natura.

Si us fa por escapolir-los sota el llençol del fantasma, podeu fer un tast força complert del datacentrisme des del seu projecte on-line. Endinseu-vos a bigbangdata.cccb.org i conegueu les oportunitats i les amenaces d’un món que ja ha emmagatzemat 700 terabytes en un gram d’ADN, el nostre codi genètic.

En paral·lel a l’exposició el llibre Opportunity Valley d’en Hugo Pardo aprofundeix en aquest món i intenta mostrar com aprofitar tot aquest valor per a posar-lo al servei de l’economia col•laborativa i el bé comú.

Abran juego señores!… que Matrix ja és entre nosaltres i la teva entitat finacera hi té accés.

Anuncis

Anem a prendre la mida a les nostres comunicacions socials

Dimecres passat, un cop fet l’apunt sobre el valor de la curiositat africana, arribava al meu lector RSS la traducció d’un article de mister dades obertes, en Xavier Lasauca, sobre les mètriques que s’utilitzen per avaluar l’impacte en xarxes socials del Sistema Català de Recerca.

De la lectura d’aquell apunt, se’n deriva la idea d’escriure aquest #desdelnuvol. Un #desdelnuvol on m’aprofitaré del seu exercici per adaptar-lo a les persones emprenedores, tant aquelles que són en el procés de definició i llançament del seu projecte, com d’aquelles que ja naveguen en les embravides mars de l’empresa moderna.

Començarem amb uns mínims imprescindibles per treure el màxim suc possible de la presència en xarxes socials. I és que, un emprenedor que vulgui guanyar-se un nom, ha de disposar d’un bloc. D’un espai on informi d’allò que està relacionat amb el seu negoci, però no directament del seu negoci. Les xarxes socials més que per vendre són per seduir a futurs compradors potencials. I un bloc ens permet fer-nos un lloc discursiu per a què ens coneguin. Ara bé, també haurem de tenir un o més amplificadors, xarxes socials d’ús habitual entre els nostres clients potencials.

 

Un cop aquestes eines són en dansa, i l’emprenedor s’ha fixat unes rutines d’actualització, entrem en el món de les mesures d’impacte. I, ara com ara, les eines més reconegudes per mesurar-lo són Klout i Kred, juntament amb aquelles eines analítiques que les principals xarxes porten integrades.

Amb aquestes eines i unes bones rutines d’actualització, recerca i resposta a les interaccions que, tard o d’hora, arribaran, l’emprenedor ja és en el punt d’integrar gestors de xarxes socials, com HootSuite o TweetDeck i de dissenyar-se un bon quadre d’impacte en aquests entorns. Un quadre d’impacte que inclogui l’audiència, les interaccions, l’interès i el compromís, no cal que s’allunyi massa del que apareix en l’apunt esmentat d’en Xavier Lasauca.

Restant a gust de l’emprenedor el fet d’afegir-hi algun indicador precís i propi sobre l’impacte de la vida social en les vendes de l’empresa. Indicador d’impacte sempre indirecte i que, personalment, considero no només innecessari, sinó fins i tot contraproduent, ja que ens pot fer tendir a deixar la capacitat d’influir per intentar imposar-nos sobre un visitant que es pot sentir molest pel nostre pressing constant, en lloc de trobar-se un confident en les temàtiques de les quals el nostre negoci ens ha donat experiència notable.

Avui parlem d’en Lluís, un botiguer… tradicional?

Si has tafanejat la meva carta de presentació, hauràs vist que sóc fill d’una botiguera que feia les comandes a través d’un fòtil telemàtic força innovador per als temps que corrien.

Suposo que aquest fet, em fa sentir una especial curiositat per les innovacions en el món del comerç minorista, dels botiguers de tota la vida, dels comerciants emprenedors que, davant les dificultats d’un negoci salvatge com aquest, planten cara i es trenquen les banyes per a trobar sortides sorprenents i gairebé màgiques als reptes sectorials.

I, recentment, he tingut el plaer de coincidir amb un ferreter de Montmeló que ha trencat la barrera local per generar un negoci glocal des del centre d’aquesta població vallesana.

La seva ferreteria, avui per avui amb una desena de treballadors contractats, ha trencat la barrera de l’espai – temps amb l’ús d’Internet i amb una botiga – pendent de visitar – on les tradicionals prestatgeries s’han mudat en modernes andròmines de comunicació i interacció amb el client, fet que li ha valgut el reconeixement internacional i una nodrida cartera de clients d’arreu del món.

El nostre home no s’ha quedat aquí però. Al renovellat negoci familiar, hi ha sumat uns quants projectes de notable vàlua pel sector del retail, com PilloUno.com, amb l’oferta de la setmana; #PipiuNet, el punt de trobada de les persones relacionades amb el món digital, el màrqueting i el social media; Formación 2.0, el fill d’un projecte tan curiós com el de la seva ferreteria; o el més petit de tots, un centre de treball col·laboratiu en el mateix espai on hi ha la innovadora ferreteria montmelonina.

En Lluís és un d’aquests inquiets i emprenedors botiguers que volten el món aprenent i mostrant a d’altres botiguers allò que la seva tafanera experiència li ha ensenyat. I, per això, li dedico aquest #desdelnuvol tan comercial.

Avui trenquem una llança pels intremprenedors públics, la @XarxaIP !

I és que demà s’acompleix el primer aniversari de la Xarxa d’Innovació Pública, la XIP. Una iniciativa d’un grup de professionals de l’Administració Pública que s’han entestat en apropar l’Administració als ciutadans, tot aprofitant-se dels beneficis de la Internet per a fer-ho possible.

La XIP, que ahir presentava el seu ideari a Girona i demà ho fa a Barcelona, es va iniciar amb un manifest on, entre d’altres qüestions, incloïa els deu principis següents:

  1. Les persones són un actiu cabdal per a l’Administració, aporten talent i creativitat.
  2. Cal un nou lideratge que promogui una organització on professionals i ciutadania se sentin satisfets.
  3. El coneixement és clau. Cal fomentar el diàleg en xarxa multidireccional.
  4. Alinear la cultura corporativa amb la innovació, l’assumpció de riscos, la productivitat i els resultats.
  5. Dissenyar procediments simples i eficients comptant amb el coneixement i la participació de la gent.
  6. Aprendre al lloc de feina, de manera col·laborativa, també a partir dels errors.
  7. Impulsar una nova gestió de la propietat intel·lectual, com un intangible que afegeix valor al que fem.
  8. Personalitzar els serveis que gestiona i presta l’Administració.
  9. Usar tecnologia emergent (virtualització, cloud computing i web 2.0).
  10. Articular formes de participació ciutadana per incidir en les polítiques públiques.

La XIP, aquest emprenedor projecte sorgit de les forges de l’administració pública catalana, s’articula en sis gran grups de treball, amb noms tan explicatius com GOV, NET, COM, CAT, EDU i ORG, esdevenint una interessant proposta per a retornar l’Administració Pública als seus veritables amos: els ciutadans.

Als ciutadans més inquiets, els moviments de la XIP poden semblar lents, però des de l’encarcarada administració pública, la iniciativa és un alè fresc i necessari de millora continua i apropament al ciutadà.

Dónes una ullada a la  http://www.xarxaip.cat/ XIP?

Llegir llibres des del núvol en català és possible?

El tancament la setmana passada de Leqtor.com sembla haver sacsejat un xic el món de l’edició digital en català.

N’Enric Faura, d’Edi.cat, declarava a Vilaweb que

és una mala notícia i ens ha de fer reflexionar sobre la situació digital del llibre català, sobre les possibilitats del mercat del llibre digital català.

Per qui no estigui al cas del sector, Leqtor.com era la llibreria digital de la distribuïdora de llibres electrònics 36L, un projecte nascut al desembre del 2009 de la mà dels grups editorials Cultura03 (Ara Llibres) i Vicens Vives, de la cooperativa Abacus i dels emprenedors Ferran Soriano, Jordi Viñas i Gustau Navarro. Gran sel·lecció!

Per la seva banda, Edi.cat, un dels altres grans jugadors del llibre electrònic en català, és una xarxa d’editors independents catalans nascuda l’abril del mateix any, el prolífic 2009, sota el patronatge d’Angle editorial, Bromera edicions i Cossetània edicions que, com ells mateixos assenyalen,

han creat una aliança per a la promoció conjunta dels seus catàlegs, impulsar nous projectes i promoure la innovació en el món editorial.

El tercer gran jugador, però no menys important que els esmentats, bé de bona família. eBook62 és la llibreria digital del Grup 62. Possiblement el Planeta de la literatura en català.

Orfes de competència local, edi.cat i eBook62 es miren el món de les editores digitals en llengua castellana: Però en aquest entorn, només la navarresa Leer-e sembla treure el nas al mercat en català.

I també lluquen els moviments d’altres jugadors internacionals que, més enllà de les vessants digitals de les grans cadenes de distribució (FNAC i companyia), tenen com a competidors a grans especialistes del digital com Amazon. Però aquest és un món que ja vam tractar al mes de setembre passat arran de l’aterratge de l’esmentat jugador a l’arena llibresca de la pell de brau.

Però encara hi ha un altres entorn inexplorat i incipent on es poden trobar propostes interessants i innovadores en català. Es tracta del submón dels orfes literaris: autors novells que cerquen vies d’accés alternatives al seu públic potencial, als exploredors de noves lectures. Gent arriscada i atrevida que troben, en propostes com Bubok, un aparador en llengua pròpia on fer públiques les seves obres amb la modèstia dels nounats.

RebeldeMule, una emprenedoria que desvetlla consciències

Un dels companys de viatge #desdelnuvol que segueixo amb interès, alhora que m’ajuda a desenvolupar el meu judici crític sobre les opinions apostòliques que m’envolten, és RebeldeMule.

Rebeldemule és una comunitat d’internautes que dóna una alternativa a la industria cultural i de l’entreteniment. Ho fa amb una proposta que respon, com assenyalen al seu manifest, a la segona definició que el diccionari de la RAE dóna a la paraula cultura. A saber:

Conjunt de coneixements que permet a algú de desenvolupar el seu judici crític.

RebeldeMule és una comunitat creada per cinc emprenedors amb inquietuds polítiques i socials que es van fer el sà propòsit de rescatar tots aquells documents que crien malves en hemeroteques públiques o particulars, i que puguin respondre al repte definit per la Real Academia Española de la Lengua.

RebeldeMule, ara com ara, és finançat per les cinc persones que la gestionen i, en una mini – enquesta twittaire, m’han assegurat no tenir previst de cercar finançaments alternatius:

 Crowfounding parece complicar la cosa, es para otro tipo de proyectos, ¿no?

I és que, el cost de la plataforma és prou baix – un servidor estàndard de nodo50 -, i, els materials que s’hi distribueixen, són treballats i proporcionats per la comunitat de persones lliures que l’utilitzen.

Acabarem aquest apunt presentant el proveïdor de serveis d’Internet suara esmentat: nodo50.org lidera, frec a frec amb pangea.org, el sector de serveis als moviments socials i solidaris a Internet.

Creat l’any 1994, nodo50.org proporciona formació, continguts, i serveis comunicatius a centenars de grups i organitzacions de l’ampli espectre de l’esquerra política i social de l’estat espanyol i l’Amèrica llatina.

Valgui doncs aquest apunt com a mostra que hi ha altres maneres d’emprendre i per a recolzar l’alliberament de l’Isma i el Dani, els dos estudiants de l’Associació d’Estudiants Progressistes empresonats el 29M.

#NuevaMonarquia – Un nou model en la industria musical

No tinc per costum empalmar visites als mateixos entorns de negoci #desdelnuvol, però, coincidències de la vida, la setmana passada parlava de les trampes de la propietat intel·lectual a partir d’una notificació de YouTube sobre la sintonia d’un vídeo casolà i, aquesta setmana, presento el primer segell discogràfic que treu suc al núvol per a produir i finançar els seus productes.

La coincidència temàtica és causada pel primer èxit del segell Nueva Monarquia: aconseguir finançar el seu primer disc, un treball dels toledans Computadora, a través de la plataforma de crowdfunding Lanzanos.com.

Com piulava en @FabioGandara, Nueva Monarquia és un nou segell discogràfic basat en el crowdfunding i el crowddebtaing. I, vista la font i el tarannà, podríem assegurar, sense gaire por a errar-la, que som davant d’un dels fills emprenedors del Moviment 15M.

El model de negoci emprat, així ho deixen entreveure en el seu manifest fundacional, va un pas més enllà del crowdfunding, tot utilitzant el model assembleari per escollir els productes a editar. Veiem-ne una mostra:

El procés de publicació d’un disc a Nueva Monarquía seguirà les següents passes:

1. El col•lectiu (d’usuaris registrats) escull d’una forma propera a l’assemblea popular el següent disc a publicar.

2. Es fa el pressupost de costos de llançament (des de la gravació a l’edició física, passant per la pujada al reproductor spotify o els dissenys de portada)

3. Es crea un projecte al portal de crowdfunding http://www.lanzanos.com per a sol·licitar el finançament pressupostat.

4. Tota persona que col·labori en el finançament, disposarà d’usuari i clau per accedir a la zona de debat on s’escullen els propers àlbums.

5. Un cop aconseguit l’objectiu de finançament, es fa el disc en qüestió.

És aquest un model sòlid de generació de comunitat de fans i de gestió global de la nova era en la industria musical?

De moment, ja han tingut el primer èxit: “Conversaciones con el futuro