Aquesta setmana, la meva navegació pel núvol, m’ha tornat a portar a terra ferma. La terra ferma i fèrtil del mercat financer i les seves variants. Això sí, tot actualitzant una antiga faula: la faula de la llebre i la tortuga.
En la versió més antiga d’aquest relat, la d’Isop, la llebre perd la juguesca pel sol fet de creure’s molt més ràpida que la seva rival i per perdre el temps alegrament a l’ombra d’un arbre fruiter, mentre la tortuga va avançant amb parsimònia o constància.
En la versió pre-romàntica de LaFontaine, és el col•lectiu de tortugues conxorxades qui enganya la supèrbia de la llebre que, per molt que corri, no pot vèncer al col•lectiu calmat.
La versió del sector financer, en la que poso l’accent en aquest apunt, és tributària d’ambdues versions, tot incloent-hi alguna variant innovadora.
Feta la introducció, posem-hi els personatges: En el paper de llebre hi tenim les caixes d’estalvi; en el paper de tortuga, ens trobem amb les cooperatives de crèdit; i, posem la innovació, en el paper de llop atret per la velocitat en fer diners de la llebre, hi tenim la banca. Aquell ens indeterminat que, reblem el clau i posem-hi la veu d’en Sheldon Adelson: “la banca gana”.
Presentats els personatges, mirem les dades en les que se sustenta la nova faula. I, per fer-ho, seguim el fil llançat per Vilaweb que ens porta a una acurada informació, signada per la Gemma Aguilera i publicada per Tornaveu, la iniciativa que dóna veu al moviment associatiu dels territoris de parla catalana
En l’esmentat article se’ns presenta el bon estat de salut de les cooperatives de crèdit catalanes que, a excepció del cas de la Secció de Crèdit d’una Cooperativa ebrenca que va voler mutar a llebre, van avançant sense deixar-se enlluernar pels sucosos fruïts de l’especulació financera.
Per un emprenedor honest, l’accés a una d’aquestes cooperatives de crèdit pot ser la prova del cotó sobre la solidesa del seu projecte de negoci.
#ddn des del nuvol amb amor 