L’intercanvi és natural, el diner és cultural

Aprofitant el Dia del Pare, us parlaré d’una anècota amb la meva filla que exemplifica i força la naturalitat que s’explica tot seguit:

L’altra dia, la meva filla de quinze mesos va agafar un d’aquells CDs que són vitals per al meu esperit.

Espantat, vaig corre a trobar-hi solució. Em vaig llançar a l’estanteria dels CDs i en vaig agafar un. En oferir-li, la punyetera, m’allargava l’altra mà per quedar-se amb els dos discos i, lògicament, vaig agafar-ne un altre de l’estanteria indicada i els hi vaig oferir. Alleujat vaig veure com cedia i feia l’intercanvi desitjat. La meva peça de col·leccionista era salvada de la mort possible al preu de dos CDs alternatius que, en colpejar-los, sonaven d’allò més bé.

Aquesta anècdota exemplifica el contingut d’aquest apunt d’avui. Un apunt que beu directament d’una piulada llançada per la gent de Comunitats.org, el banc del temps i el coneixement pioner per aquestes terres:

En l’article esmentat en el twit, l’autor parla de dos projectes d’intercanvi d’objectes: L’aplicació per a mòbil obsso i la multiplataforma tradeya.

Aprofitant la seva tirada doncs, proposem d’altres espais d’intencanvi com la mateixa Comunitats.org, pel què fa als coneixements, Couchsurfing.org, per intercanviar uns minuts de cafè o espai on dormir fóra de casa. O, tocant de peus a terra, els mai prou promocionats bancs del temps que, en aquest article, es donen a conèixer a través de Xarxanet.org, la xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya impulsada pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; o els encara més desconeguts mercats d’intercanvi que es van coordinant a través de projectes com Intercanvis.net.

I més enllà, tot un món informalitzat de casals, centres socials, grups d’afinitat i bancs expropiats.

El cau de l'economia social i solidària

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer dos projectes solidaris diferents. L’un, més incipient, serà objecte de tractament en el proper #desdelnúvol; l’altre, ja rodadet, em va portar al carrer Casp, 43 de Barcelona aquest passat dilluns.

El carrer Casp, 43 és el cau col·laboratiu d’un bon grapat d’organitzacions que es mouen en aquesta alternativa que va prenent el nom d’economia solidària i que s’agrupen, ja sia associant-s’hi o utilitzant l’espai comú, en ECOS grup cooperatiu.

Aquest grup va néixer a la Comissió d’Intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (la XES) i es va formalitzar com a cooperativa de segon grau l’any 2011.

Actualment agrupa una quinzena d’organitzacions, entre cooperatives, associacions i empreses d’altra format jurídic, que donen feina a un centenar de persones i serveixen a més de 7.000 sòcies de consum d’arreu de Catalunya.

El seu volum de negoci ronda els 7 milions d’euros i, entre d’altres projectes, són darrera de la Fira d’Economia Solidària, un esdeveniment nascut al 2012 i que el 2013 va aconseguir un notable creixement.

Des de la visió d’un “emprenedorista” com jo, un dels projectes més engrescadors d’aquest col·lectiu és LabCoop, una promotora d’emprenedoria social cooperativa que desplega quatre línies de treball complementàries: la gestió d’un espai de treball obert a projectes d’emprenedoria social, l’acompanyament i orientació d’aquests projectes, l’impuls de l’aprenentatge cooperatiu i, finalment, la promoció de l’economia social i solidària de base local.

En definitiva, una ferma aposta per un món que, amb valors ben alçats, toca de peus a terra per a generar sinèrgies i compartir recursos per a construir un present més solidari i col·laboratiu.

Una altra economia és possible, en vols formar part?

Aquest cap de setmana, Barcelona ha viscut alguns brots verds d’aquells que, en paraules d’un ex-president de club de futbol, ens permeten dir allò de “no estamos tan mal”.

Parlo d’una inauguració, d’una fira i d’una festa d’aniversari.

De la inauguració de Nollegiu, un espai al Poblenou on s’ensumarà cultura i que, inaugurat aquest cap de setmana, va començar a caminar ahir mateix amb un tarannà col•laboratiu que cada cop és més necessari.

De la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, un esdeveniment que es va consolidant a Barcelona i que, tal i com indiquen en el web de l’esdeveniment, ha comptat amb 184 empreses i entitats inscrites, 12.000 visitants, 124 conferenciants i talleristes en 70 xerrades, 123 voluntàries, 15 activitats lúdiques, 2.000 menjars i entrepans servits, 50.000 piulades, 15 mitjans de comunicació i 32.000 ecosols circulant. Afegint-hi jo, amb un molt bon seguiment per part de LaTele.cat.

I, finalment, del primer aniversari de la renascuda Flor de Maig que, utilitzant el llenguatge econòmicament correcte, esdevé un hub que acull un cluster de l’economia social barcelonina.

Les tres iniciatives s’ubiquen, al meu modest parer, dins la definició d’economia solidària que difon la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. A saber:

“Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.”

Si tu ets emprenedor o tens una empresa atrapada en la idea del benefici pel benefici, potser trobes l’espurna per ser una empresa de futur en una de les tres activitats que, des del Convent de sant Agustí, posen al teu abast. A saber:

Com ser una empresa verda?
Ecoproductes i ecoserveis.
Com ser una empresa socialment responsable?

El futur de les empreses o les empreses del futur

Divendres passat, de bon matí, m’arribava una piulada on recomanaven un article d’en Juan Merodio. En l’escrit s’explicava, de manera didàctica i planera, què són i com actuen les clean slate brands, les empreses amb futur, les companyies que estan posant en serioses dificultats als gegants que encara lideren els mercats.

Les csb, resumint un xic, són aquelles empreses, el principal agent funcional de les quals és el client. Segons l’autor, en els mercats actual i futur la seguretat d’una marca sòlida va perdent pistonada a favor de marques, segurament més desconegudes, però que empoderen al client i el doten de més llibertat i promiscuitat de compra, però també d’una capacitat de decissió equiparable a la dels tradicionals directius de les velles multinacionals.

La reflexió, fonamentada en estadístiques, estudis i dades, és tremendament possitiva per les persones emprenedores, ja que els permet competir en mercats madurs, però gestionats per empreses tradicionals que, enroscades en serveis d’atenció al client, no tenen la capacitat del tracte gairebé personalitzat que les noves dinàmiques demanen.

A l’autor però, enfocat com és en el camp del màrqueting i els social media, li manca una pota important dins del dibuix de les empreses del futur. Es tracta del rol i rellevància dels clients interns, dels agents que, dia a dia, malden per maximitzar llur felicitat, esmerçant temps i enginy a oferir aquesta experiència innovadora a qui empra els productes o serveis d’aquesta nevulosa més o menys sòlida, líquida o gasosa que és l’empresa.

I és aquí, en la complexió real del sistema empresarial, on el màrqueting i la organització, fins i tot en empreses unipersonals, poden emmirellar-se en la física de particules i trobar maneres d’evolucionar i adaptar-se als entorns canviants, tot maximitzant la felicitat de tots els agents implicats.

Reflexions d'un servidor públic

En la gestió dels afers públics, més que en cap altre entorn emprenedor, l’excel·lència i la millora continua esdevenen dos principis de funcionament que resulten imprescindibles.

El fet de jugar amb diners públics posa un plus de responsabilitat en qui gestiona aquests diners i també en qui els utilitza en forma de servei, activitat formativa, etc.

Aquesta reflexió ve a tomb de la meva tasca quotidiana com a gestor d’activitats de formació. Una tasca on, després de sembrar i recollir, toca veure si la collita trimestral ha estat prou bona.

En aquest segon trimestre de l’any, hi ha hagut un increment notable en la satisfacció de les activitats de formació ofertades per a les persones emprenedores i les empreses que volen aprofitar-nos per a millorar les seves competències i encarar els seus reptes de present i futur.

Per fer un símil casteller, aquest trimestre hem passat de fer castells de 7 a fer-los de 8 amb regularitat i ha bastir alguna torre de vuit folrada en alguna acció específica.

Ara bé, amb el cava a la mà, toca tornar-lo a guardar a la nevera. I és que, sense entrar a valorar-ne els motius, hi ha hagut un notable descens en la ocupació de les aules, tot i que aquest descens no es correspon amb les inscripcions realitzades.

Ens tocarà fer un esforç per millorar les assistències a les activitats, però també caldria fixar alguna mesura per a què l’usuari, que reiteradament falta a activitats on s’ha apuntat sense notificar-ne la baixa, entengui que està fent un ús fraudulent dels diners que tothom acaba posant a l’administració per a què els faci rutllar amb sentit.

Ara que els uns escapcen amb tisores gegant i els altres es queixen de la cosa pública, fora bo atendre les demandes de racionalització del diner públic i ser més curosos en l’aprofitament dels serveis que encara es mantenen.

En aquest cas, tot depèn de la nostra capacitat per comunicar i, ja posats, obligar les assistències dels inscrits, però també als usuaris del servei que, de manera inconscient, roben diner públic amb la seva inassistència.

Reemprenent amb ànima a Gràcia

Aquesta setmana no diré res que no hagi estat publicat ja, si més no en els mitjans de la Vila de Gràcia. I és que, sense ànim d’aprofundir en la cosa, focalitzo l’atenció en una inauguració que, com no podia ser d’altra manera, es farà plenament visible la Nit de Sant Joan.

I no podia ser d’altra manera, perquè els col·lectius implicats en aquest projecte possiblement tinguin, en la màgia d’aquesta nit, bona part de l’ànima que els mou i belluga en llurs projectes emprenedors (o activitstes, que, en això del llenguatge, cadascú hi posa la paraula que més li agrada).

El cas és que l’històric Resolís del Matao esdevé La Barraqueta de la Unitat Popular i, aquest canvi, suposa una continuïtat entre dos col·lectius que, si no ho fan ja, estan obligats a entendre’s i compartir un espai que passa d’ateneu informal dels gitanos de Gràcia a ateneu formal de l’esquerra independentista de la Vila.

Hores d’ara desconec, però no ho crec, si han fet servir els serveis del Programa Reempresa, promogut pel CECOT i gestionat, a la ciutat de Barcelona, per Barcelona Activa. Però, ho hagin fet o no, potser fóra bo que el programa es fixés en el llarg maridatge entre els antics i els nous prosumidors d’aquest espai i els tinguin com a model i exemple  d’un projecte reemprenedor que canvia de mans sense perdre l’ànima santjuanesca:

El sector del coneixement reneix als seus il·lusos enterradors

 

Un mes enrere trèiem el nas a una economia que es reinventa fóra del mercat actual. Aquesta setmana hi tornem amb dos casos d’emprenedoria col·laborativa que van fent fortuna internacionalment des del nostre veïnat mateix.

I és que aquests dies ha estat noticia el reconeixement internacional de l’Amical Wikimedia,  l’associació sense ànim de lucre que col·labora activament en els projectes de la Wikimedia Foundation, el vaixell insignia dels quals és la Wikipedia, l’enciclopèdia lliure i col·laborativa més consultada del món.

De fet, l’Amical, que, si més no fins on he arribat es finança, per donacions i temps dels col·laboradors, és una xarxa de persones emprenedores que es dediquen a  la curació de continguts i a la gestió del coneixement en llengua catalana, essent la Viquipèdia, la més acurada i fidel d’entre les edicions lingüístiques d’aquest gegant del coneixement.

En el fons, la voluntat de saber dels catalans i un col·lectiu anònim que va fent via, tot posant-nos a l’abast el màxim d’informacions possible, són la base d’aquest ingent projecte.

Força lluny, però alhora força a prop de l’Amical, hi trobem la Fundació Punt Cat, un altre producte de la societat civil catalana que, en aquest cas, va aconseguir remoure a més d’un centenar d’entitats i associacions, més de dos milers d’empreses i prop de seixanta-sis mil persones per a aconseguir un domini lingüístic, el .cat que va creixent en nombre de registres i que, aquest estiu, ofereix una d’aquelles ofertes que ha donat en la diana i que ha quedat curta de places en poques hores, pel que s’ha hagut de doblar.

Entitats com l’Amical o la Fundació defugen els àmbits tradicionals per esdevenir veritables exemples de gestió col·laborativa, en aquest cas, per a les comunitats lingüístiques sense un Estat que en tingui cura i vetlli pel seu esdevenir i pervivència.

Showrooming! Showrooming!

Les botigues i els llocs web. Una relació dificil. Una enemistat que ja comença a ser històrica. El per què de tot plegat és una moda, una tendència dels temps d’ara, una filosofia parida per la compra, aparentment, intel·ligent. I el seu nom, com no?, en anglès: showrooming.

El showrooming és el nom donat a l’actuació d’un client potencial que s’atansa a una botiga per a conèixer i comprovar la validesa d’un producte que no acabarà comprant en aquest establiment. Simplement fa allò que Internet no permet: tocar el producte i rebre consell expert i directe d’algú que viu de la venda.

El botiguer fa tot el procés, però el tancament no es produeix mai i, el benefici, acaba en mans d’altri.

És la fi del comerç de proximitat?

Doncs, com sempre, els que s’hi han trobat en altres llocs diuen que depèn de la capacitat de resposta del botiguer: El primer pas és cercar els preus en les botigues online de referència i sumar-hi el cost del lliurament: un etiquetatge mostrant la diferència de preu pot ser suficient per convèncer al client, o una promoció, o… com se sol dir, si l’enemic és massa gran, uneix-t’hi. Si no tens clar com fer-ho, et proposo un punt de sortida: “pautes per començar en el món de l’ecommerce” a Barcelona Activa.

Potser el teu negoci és responsable amb el món i encara no ho saps

Fa dues setmanes, en un breu apunt #desdelnuvol, introduïa l’ associació +responsables i a qui la va parir, i amenaçava amb continuïtat.

Avui faig efectiva l’amenaça i presento l’Etiqueta Responsable, una de les iniciatives sorgides de la forja de l’esmentada associació que se sol materialitzar en la canícula estival, però que val la pena fer-ne esment en període hivernal per a què vagi fent saó.

L’Etiqueta és un distintiu al servei dels associats + Responsables que en garanteix, si més no, les bones pràctiques amb la validació d’onze aspectes clau de la Responsabilitat social. Onze aspectes econòmics, socials i mediambientals que són a l’abast de qualsevol negoci.

Si vols saber si el teu negoci ja és responsable o vols  participar d’un món més responsable i proper, aquest enllaç et pot anar bé.

20 anys d’una asolellada experiència

No sé si és l’esperit obrer que recorre el barri des de temps immemorials o el punt de càlida humanitat que, com a Gràcia o Sants, és difícil de doblegar i reviu constantment als seus il•lusos enterradors. Però el cas és que, al costat de la nova ciutat digital, la imaginació, la cooperació i la fraternitat s’hi fan un forat i consoliden experiències comunitàries que, en alguns casos, ja porten 20 anys de vida. D’algunes d’elles (negocis amb accent local com el Cau del Poblenou, ja n’hem parlat #desdelnuvol. D’altres, com el que ens ocupa i presento avui, m’ha vingut ha trobar a través del Setmanari Directa, i, tot i viure al Sol de la Barceloneta, il·lumina el veí Poblenou amb els seus projectes comunitaris.

Parlo de la Fundació Desenvolupament Comunitari (la FDC) que, en el seu web, es defineix com a

“entitat d’economia social i solidària creada l’any 1993 que treballa en la recerca i experimentació d’eines de transformació social a través del diàleg.

Amb un equip transdiciplinar, acompanyem a professionals de l’àmbit públic i privat, polítics, organitzacions de base, ciutadania no organitzada i altres agents socials al territori, en el treball comú, en la gestió del conflicte i en el foment de la convivència.”

Tot un referent que avui mateix s’aplega al Luz de Gas i, de la mà d’un soci de renom internacional, el jazzista Ignasi Terraza, aprofita per fer allò que sap fer: fer de l’aniversari, economia solidaria i social.

Per molts anys!