#UOC&Plugged – Ments despertes per un món més social

Qui em coneix i em llegeix sap que no m’agrada l’applemania. Ja vaig manifestar-ho en aquest mateix bloc. Ho confesso, sóc un applemaniàtic!

Ara bé, vagarejant pel Twitter m’he trobat un cas d’aprofitament de la poma que m’ha agradat i molt. És el dels emprenedors de la poma usada que, responent al nom d’Usa2, s’han llençat a la piscina amb un mercat de compra – venda de productes utilitzats pels deixebles dels de Cupertino.

Però la pluja de ments despertes recollides per la deriva d’un diumenge de casa i Twitter no s’ha reduït a les pomes, sinó que també em va permetre tutejar el món, però en un sentit un xic diferent al cnvencional. I és que Tuteate.com és un recull de manuals, consells i idees per a que qualsevol passavolant pugui practicar el fes-t’ho tu i que es finança a través de publicitat i d’una complerta botiga de creacions fetes pels “amics” que han parit aquest projecte.

I com, on n’hi ha dos, ni a tres, anem per la tercera. Es tracta d’un mercat d’intercanvi força especial i és que WikiMums.com, la idea que en Gonzalo i la Neus presenten al UOC&Plugged 2012, l’imperdible concurs d’idees i projectes organitzat pel MentsObertes de la UOC, es defineix com un projecte de “les mares d’avui per a als nens de demà”. Tot un repte wikinomic de reutilització i reciclatge per un món més humà.

Avui, a les 6 de la tarda, el núvol de la UOC descarrega manifest, projectes i idees a la barcelonina Fàbrica Moritz.

Vols viure un somni o un malson?

La setmana passada trobava una aplicació de crowdfunding internacional força interessant, i vaig decidir de dedicar-li quatre ratlles des del núvol.

Ahir mateix em trobava amb la presentació videogràfica del nou MBA de la UOC: un programa destinat a persones emprenedores que, a més a més de fer diners, vulguin participar en la refundació global per una economia més humana.

Ahir mateix també, els mitjans de comunicació bullien amb una opinió que, no per coneguda, resulta insultant: No només ho fan, sinó que encara se’ns en riuen. La millor versió que n’he trobat és aquesta:

I tot i que l’individu és un pela-canyes amb afany de protagonisme, no difereix gaire de les opinions que d’altres reconeguts homes de negocis han presentant en els seus escrits. I, ara com ara, penso en George Soros.

I la resposta que en dono a tot plegat és que, si tens estalvis en una entitat financera, assegura’t de conservar-los, tot desviant-los cap a organitzacions o projectes –amb o- sense ànim de lucre que connectin a persones a través de préstecs que actuïn sobre la pobresa. Un dels casos, que m’han arribat per diverses fonts, aprofita Internet i una xarxa mundial d’institucions de microfinances, per a permetre, als individus amb estalvis, prestar 25 dòlars (uns 20 euros) a oportunitats de negoci d’arreu del món. Casos com el dels californians Kiva, permeten invertir en la millora de les condicions de vida del planeta, tot deixant diners que, un cop destinats al negoci, poden retornar-nos i, d’aquesta manera, fer un estalvi real i allunyat de l’economia especulativa on, els ciutadans del carrer, sempre tenim les de perdre.

Des del núvol es somia. Es somia amb l’economia dels petits projectes i els beneficis humans.