Necessitem més moros a la banca

Potser el títol és provocador i políticament incorrecte, però no pas el fons d’aquest apunt d’avui.

L’esca de l’apunt me la dóna un article del principal diari d’Uganda, el Daily Monitor. Un mitjà on, ahir mateix, n’Augustus Nuwagaba reflexionava sobre el sistema financer de la perla d’Àfrica. Un estat de majoria cristiana que, entre catòlics i protestants, sumen el 84% de la població; amb un govern fortament presidencialista, per no dir dictatorial directament, i amb una majoria de població que gestiona les seves finances en règim de suficiència.

Malgrat tot, els ugandesos no s’estan de plantejar-se la banca islàmica com a alternativa de dinamització econòmica del país. I aquí és on passen la mà per la cara a l’aconfessional Espanya i l’Europa que l’embolcalla.

Uganda es mira la banca islàmica com a alternativa financera i de dinamització econòmiva, mentre Espanya no para d’abocar diners a la depredadora banca europea i anem inventant-nos alternatives financeres que beuen directament de la font musulmana.

La banca islàmica, a diferència de la occidental, no carrega interessos als prèstecs concedits, s’involucra en els projectes invertits – ja sien personals o empresarials – i n’assumeix el risc a parts iguals amb la persona que els demana el crèdit.

Això fa aquest sistema, d’origen absolutament religiós – el Coran prohibeix la usura, expressament -, una alternativa ideal per a iniciar projectes de futur i comptar amb un soci privilegiat en qualsevol projecte que hom vulgui emprendre.

Comprometeu-vos!

Aquesta setmana, Barcelona Activa, l’empresa on passo la jornada laboral i concentro una part important dels meus esforços vitals, ha acollit una jornada d’emprenedoria social. Al mateix temps, la UOC presenta un parell de programes formatius per a crear nous quadres en aquest sector on, el benefici i la fraternitat, es donen la mà. No fa pas massa dies que Stéphane Hessel presentava la continuació del Indigneu-vos amb un llibre que ha tingut molt menys ressò, car sempre és més fàcil indignar-se que comprometre’s. Jo, aprofitant l’avinentesa d’aquesta successió de notícies, m’endinso al cor d’Àfrica, amb la idea de presentar dos projectes que basculen entre la solidaritat occidental i l’emprenedoria social.

Ambdós projectes em van venir a buscar, com no podia ser d’altra manera, des del núvol i, després de la pertinent pluja de correus electrònics i contactes, van esdevenir una realitat fèrtil i suficientment ferma, com per acabar esdevenint apunt d’un bloc sobre emprenedoria des del núvol.

Així, a principis d’agost d’aquest any, creuàvem les portes de la seu de inMovement a la Ggaba Road de Kampala, i visitàvem la primera de les experiències:

Entre els compromisos realment valuosos que pot adoptar la nova generació , destaca el d’actuar a favor del desenvolupament, però aquesta vegada en cooperació amb les joventuts dels països pobres” Stéphane Hessel (2011) Comprometeu-vos!

L’espai és ampli, però silenciós. Ens rep la Bernice Busabo, i ens ensenya les instal·lacions, tot just quan entren els nanos a la carrera. Cares rialleres, jocs de quitxalla feliç, cames nafrades i poc pèl al cap.

InMovement és un projecte transnacional que complementa l’educació general de la quitxalla dels barris desafavorits de Kampala, amb un programa formatiu que té en l’art, l’eina de canvi social i de millora de les condicions vitals dels seus alumnes.

Feta la primera volta, i mentre la quitxalla es canvia de roba, la Bernice ens presenta als dos mestres que es repartiran la feina de la jornada: En Johnmary Mukiza – cap d’estudis, músic i artista visual – es dedicarà a ensenyar valors a través de la música; mentre en un altre espai, en Mark Owori – un tot-terreny en l’ajuda a la gent més desafavorida- reforçarà l’autoestima de la canalla, a través d’espectaculars exercicis de contorsionisme.

Xalem com nens petits veient-los treballar, oi més quan, en acabar la classe, s’expliquen les activitats realitzades i ens permeten gaudir de la seva vitalitat i d’una imperdible classe de luganda – la llengua de Kampala – que els diverteix en el seu paper d’improvisats professors.

InMovement és una ONG que estreny els llaços de cooperació entre Espanya i Uganda i que es nodreix de donatius – solidaritat occidental – i del lloguer de les seves instal·lacions de Kansanga – emprenedoria social -.

A finals d’agost, i amb el viatge a Uganda, tocant a la seva fi, visitem la casa de Madame Kim, com en diuen els veïns de la zona. La Kim és holandesa de naixement i ugandesa d’adopció. Regenta un remenut orfanat en una àrea rural al sud de Masaka. Entestada en millorar la nutrició de la gent de la zona, visita cases, allotja persones i acaba d’aconseguir un espai del dispensari municipal per atendre casos de desnutrició al seu voltant.

La Kim, tot i rebre ajudes d’associacions com Acció Solidària o de les seves amistats europees – solidaritat occidental – disposa d’una granja de gallines i d’un hort, gestionats per alguns dels ganguilasos del orfenat, que cobreix part de l’alimentació de la llar i ajuda a desenvolupar la seva tasca solidària – emprenedoria social -.

Models mixtes al cor d’una Àfrica que, malgrat la imatge que es pugui extreure d’aquests dos casos, és molt més rica, pacífica i emprenedora del que ens mostren habitualment els mitjans de comunicació.