Aquesta setmana, mirarem #LaTele

Més enllà dels canals de televisió comercials, hi ha un mitjà fet per persones emprenedores i per a persones emprenedores. Emprenedores, il·lusionades –en el bon sentit de la paraula- i socialment compromeses.

Es defineixen com:

un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari.

I va néixer l’any 2003 de la mà de

l’Assemblea per la Comunicació Social com a resposta a la necessitat de tenir una televisió dels moviments socials, que servís de crítica i alternativa als models de comunicació dominants.

Però LaTele, el projecte audiovisual que veu directament de la font de les ràdios lliures i alternativa, de les quals possiblement Ràdio P.I.K.A en sigui la més antiga a Barcelona, no és un canal talibà i dogmàtic, ans al contrari, té una programació oberta i plural que permet, per exemple, seguir debats electorals d’aquells partits i agrupacions que no apareixeran mai en les televisions convencionals.

Ara, LaTele, que emet en el canal 37 de la TDT, és en ronda de finançament a través de Goteo, una de les plataformes de crwodfuning, microfinançament o finançament en massa. Però,a  diferència, de les propostes habituals d’aquest canal, no només busca finançament, sinó també coordinadors d’espais de programació, traductors, dissenyadors i editors d’audiovisuals, així com equipaments audiovisuals i informàtics.

Una bona manera de maridar talent, reutilització i creativitat per un món socialment emprenedor i econòmicament sostenible.

T’hi apuntes?

La faula de la llebre i la tortuga revisitada pel sector de les finances

Aquesta setmana, la meva navegació pel núvol, m’ha tornat a portar a terra ferma. La terra ferma i fèrtil del mercat financer i les seves variants. Això sí, tot actualitzant una antiga faula: la faula de la llebre i la tortuga.

En la versió més antiga d’aquest relat, la d’Isop, la llebre perd la juguesca pel sol fet de creure’s molt més ràpida que la seva rival i per perdre el temps alegrament a l’ombra d’un arbre fruiter, mentre la tortuga va avançant amb parsimònia o constància.

En la versió pre-romàntica de LaFontaine, és el col•lectiu de tortugues conxorxades qui enganya la supèrbia de la llebre que, per molt que corri, no pot vèncer al col•lectiu calmat.

La versió del sector financer, en la que poso l’accent en aquest apunt, és tributària d’ambdues versions, tot incloent-hi alguna variant innovadora.

Feta la introducció, posem-hi els personatges: En el paper de llebre hi tenim les caixes d’estalvi; en el paper de tortuga, ens trobem amb les cooperatives de crèdit; i, posem la innovació, en el paper de llop atret per la velocitat en fer diners de la llebre, hi tenim la banca. Aquell ens indeterminat que, reblem el clau i posem-hi la veu d’en Sheldon Adelson: “la banca gana”.

Presentats els personatges, mirem les dades en les que se sustenta la nova faula. I, per fer-ho, seguim el fil llançat per Vilaweb que ens porta a una acurada informació, signada per la Gemma Aguilera i publicada per Tornaveu, la iniciativa que dóna veu al moviment associatiu dels territoris de parla catalana

En l’esmentat article se’ns presenta el bon estat de salut de les cooperatives de crèdit catalanes que, a excepció del cas de la Secció de Crèdit d’una Cooperativa ebrenca que va voler mutar a llebre, van avançant sense deixar-se enlluernar pels sucosos fruïts de l’especulació financera.

Per un emprenedor honest, l’accés a una d’aquestes cooperatives de crèdit pot ser la prova del cotó sobre la solidesa del seu projecte de negoci.

@Somenergia i CIC-HS, emprenedors que construeixen un món més digne

A més a  més de la comunitat transformadora i col·laborativa Actuable.es i de la bullidera de plataformes de crowdfunding que permeten la creació de projectes al marge de les industries sectorials, hi ha un munt d’engrescadors projectes emprenedors que estan construint un món més digne.

Aquesta setmana, el #desdelnuvol us presenta dues d’aquestes propostes que s’atreveixen amb dos dels sectors centrals de l’economia especulativa: el de la llum i el de la vivenda.

SomEnergia.coop és una jove cooperativa catalana sorgida de la Universitat de Girona l’any 2011 i que s’ha plantejat el repte d’esdevenir una comercialitzadora d’electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d’energia.

De fet, aquests reptes ja els ha aconseguit, en tant en quant, qualsevol persona pot accedir al seu espai web i contractar la llum, fer-se sòcia de la cooperativa o invertir en projectes energètics. I, si es vol reblar el clau, la mateixa Comissió Nacional de l’Energia els ha certificat com a comercialitzadors d’energia 100% renovable.

CIC – habitatge social també és una cooperativa. Però, en aquest cas, es tracta d’una spin-off de la Cooperativa Integral Catalana. Una spin-off que fa tot just un mes que ha començat a treballar en la generació d’habitatge social, amb una perspectiva autogestionària i generadora de comunitat.

El que fa CIC-HS és llogar els pisos hipotecats de persones en situació d’impagament o en risc d’estar-hi, a canvi de l’ús d’un habitatge a preu social, és a dir, molt per sota del preu de mercat.

Amb aquesta actuació aconsegueix tres efectes complementaris. A saber,

1.- Oferir un sostre a preus socials per a les famílies amb risc d’exclusió, vetllant jurídicament per a retardar el seu desnonament i protegir als avaladors de les hipoteques en risc d’embargament.

2.- Aplegar paquets d’hipoteques impagades o amb risc d’impagament per a poder negociar amb les entitats preus de recompra similars als que es mouen en el mercat financer, sempre molt per sota dels deutes demanats als usuaris de peu pla. I,

3.- Ajuntar molts contractes de lloguer social, posant d’aquesta manera l’habitatge social en l’agenda dels decisors públics i privats.

Ens ttrobem doncs davant de dues maneres de reconvertir l’economia especulativa en economia productiva i, d’aquesta manera, tornar un xic de senderi a unes relacions socials que s’han anat malmeten per la voracitat d’uns quants espavilats.

Una ebenisteria d'idees en llibertat

Aquesta setmana ens mirem el núvol amb els peus ben falcats al terra. I és que visitarem un d’aquests espais on la comunicació i la creativitat s’hostatgen en un entorn còmode i elegant que, en aquest cas, trobem al número 13 del carrer Llibertat. Allà, a la Vila de Gràcia.

La Gloria i la Gemma són mare i filla i, sense por i amb enteresa, van inaugurar Talent&Co a mitjans de desembre del 2011. Crisi? No. Oportunitat. La oportunitat de posar negoci immobiliari en temps de canvis.

Immobiliari? Bé, no només. Tot i que no menteixo, em quedo curt. I és que l’espai de Talent&Co és una confederació de projectes i sinergies, sinergies i professionals de la comunicació, el disseny i la creativitat.

Community managers, dissenyadores, interioristes, arquitectes i, fins i tot, una autoeditorial de llibres infantils, són alguns dels habitants d’aquesta vella ebenisteria que, reformada amb exquisit gust, ha passat de treballar fustes selectes a modelar coneixements i habilitats pròpies del núvol i els seus cosins germans: les industries de la creativitat i el coneixement.

Talent&Co tenen espais de treball en un entorn diàfan d’obra vista complementat amb jardí interior, terrasseta, sala de reunions i office. I, si algú cerca un espai per a muntar exposicions, i fer-ne el seu negoci, té les parets de roca de l’accés com a sala d’exposicions.

Pel preu d’un lloguer de pis d’estudiant, la Gloria i la Gemma, amb la gent d’aquest espai, demostren que hi ha un forat per a agermanar les bones idees que, amb il·lusió, passió i ganes de col•laborar, es mengen les pors que els venedors de crisi ens volen imposar.

Això pot ser una #Womba!

L’altre dia, fent el repàs de piulades del meu TimeLine em va cridar l’atenció un apunt que enviava un dels meus coneguts digitals. L’autora del mateix era la @GemmaMasferrer, una de les dues inquietes ànimes que estan darrere del Projecte Womba.

Interessat com estic en nous models de negoci que facin el món una mica més digne, vaig començar a rascar la xarxa a veure si feia bon so i, el què em vaig trobar em va animar a fer una nota sobre l’empresa de la Gemma Masferrer i la @Iris_Salvat, dues llicències en Educació que un bon dia van pensar en la manera de guanyar-se la vida tot ajudant als altres de manera creativa.

El projecte Womba, paraula del bakwiri de les muntanyes del Camerún que es refereix al lleu somriure beatífic que se’ns dibuixa quan dormim, és una modesta arqueta amb una entrada i una sortida.

L’entrada és el Centre Cultural Benefik, un espai on mostrar qualsevol proposta cultural que resulti positiva per a millorar les relacions humanes de la ciutat de Barcelona. Els diners recollits en quotes de socis – i, penso jo, possibles entrades als espectacles – seran destinats a la sortida de la susdita arqueta.

I, quina és aquesta sortida?

Doncs la Fundació Songo, una entitat sense ànim de lucre que també pot rebre associats i donacions, però que es fixa l’objectiu de “fer realitat els somnis quotidians d’aquelles persones que necessitin un brot d’esperança.” I, per fer-ho, no els donen els peixos, sinó que volen posar-los en condicions de pujar a la seva barca i sortir ells mateixos a pescar. I, com a exemple, plantegen el cas d’un aturat de llarga durada:

“la nostra tasca consistiria a ajudar-la a trobar una feina mitjançant acords i convenis amb empreses, donant-li l’oportunitat de realitzar cursos gratuïts de formació, deixant-li roba per les entrevistes formals i assessorant-la sobre com les ha d’afrontar, enllaçant-la amb organitzacions o persones que puguin ajudar-la” en aquestes tasques.

Un mosaic emprenedor que desprèn bones aromes i que caldrà anar seguint, ja sigui #desdelnúvol o amb el plugim quotidià del Centre Cultural i la Fundació dels somnis més humans i entranyables.

El #recommerce serà tendència al 2012?

Bernardo Gutiérrez (@bernardosampa), un dels emprenedors que s’està fent un nom dins de l’empreneduria amb futur,, fa uns dies va piular una de les tendències del 2012: el recommerce.

Però, com ell mateix es preguntava, què caram és això del “recommerce”?

El seu enllaç ens portava a un d’aquests indrets de la Internet que et parlen del futur amb la suficiència pròpia dels inconscients.  TrendWatching és un escàner de tendències i, si heu clissat l’enllaç, haureu vist que el recommerce és la manera més cool per a referir-se al fet de donar una segona vida a allò que ja no ens és necessari, però que si que ho pot ser per un altre.

Pels puristes del recommerce no es tracta tant de vendre objectes usats – segur que ja tens el nom d’algun web, revista o botiga que ho fa, oi? -, com d’intercanviar-los per d’altres que ens puguin ser útils. I aquí és on podem posar alguns exemples que m’han arribat en aquests darrers dies.

Començarem un diumenge al matí al Passeig de Sant Joan. Parelles joves, famílies amb nens, algun avi de somriure sincer. Sí, sí, aquest era el perfil de la gent que, atenent a la crida de la Xarxa de Suport Mutu de la Dreta de l’Eixample, posaven els seus llençols i taules en el mercat del intercanvi posat al mateix passeig. I, si rasques un xic la web, en trobaràs gairebé a cada barri de Barcelona. Imagina’t tu si piquen fort que ja han cridat l’atenció de la mateixa administració.

Però, si volem posar-li el necessari toc innovador, podem donar un vol pels carrers de Nova York. Allà, si ens hi fixem tant bé com ho va fer en Carlos Guardian, hi trobarem una màquina d’aquestes que hi ha en les oficines per a comprar cafès, begudes o refrigeris, però amb un toc un xic especial: els clients en són proveïdors i, si no volen intercanviar res, reben crèdits per a futures compres.

Cal que aprofundim en d’altres experiències d’aquesta pluja de Cloud Living a viles i ciutats?

Prediccions #desdelnuvol pel 2012

La primera intenció d’aquest apunt d’avui aprofitava el dia dels innocents per plantar alguna notícia falsa d’aquestes que ens empassem per demostrar-nos que encara som càndits com quan èrem petits. Però, ho vaig deixar estar perquè no m’agraden les mentides, encara que en sigui el dia.

Per això, he optat per mostrar la meva innocència més genuïna, tot garbellant el núvol a la caça i captura d’allò que, els entesos en la cosa, prediuen per l’any que comença diumenge. La llufa que m’he penjat doncs és la de futuròleg i explorador de l’esdevenir.

El meu camí va començar a finals d’octubre, quan els cloudcomputers més nostrats deien que el cloud computing és una de les 10 tecnologies estratègiques per al 2012. Una afirmació que sustentàven en la paraula difosa pels consultors de Gartner, Inc., un gegant entre els analistes tecnològics del món mundial.

De les mateixes dates fou l’apunt de Carolina Velasco a puromarketing.com sobre les deu tendències de màrqueting en Social Media per al 2012, un apunt on es parla de confiança, de continguts originals i d’altres aspectes que poden generar atractivitat davant de possibles clients.

En vetlles de Santa Llúcia qui ens il·luminava el futur era el bloc de la Generalitat de Catalunya amb un cartell d’experts digitals que plantejaven les seves prediccions 2012 sobre administració pública i xarxes socials, una altre de les pluges del núvol sobre la realitat tradicional.

A finals de setmana, era la mateixa redacció de puromarketing.com qui afirmava que el 2012 serà l’any del Social Media Intelligence.

I, en vigílies de Nadal, la Dolors Reig publicava les 9 Tendencias en tecnología – social media para 2012

Però més enllà d’aquestes prediccions, i d’altres que podrien abastar l’empodarament ciutadà a través de les xarxes sorgides arran de l’efecte Wikileaks i la transparència – primavera àrab, 15m, occupywallstreet, 15o, globalrevolution i tota la pesca – hi ha un món de petites espurnes que ens poden donar llum en la foscor del futur que ha de venir.

Un d’aquests núvols d’espurnes és el Codigo-abierto de Bernardo Gutiérrez, un bon camp d’estudi sobre tendències que ja són realitat. Apunts com  “aplicaciones móviles para perderse sin consumir”, el “planeta corta pega” o  “trueque en la nube” ens mostren facetes del núvol que caldrà tenir sota estricta vigilància.

I, en aquest mateix bloc, hi ha algunes perles que s’estan polint de cara al proper any: el CloudReading de Bookcamping, l’aprofundiment en el  CloudLiving, el CrowdFunding de Verkami, Goteo i els que vindran – ull a la possible batalla entre tradicionalistes i post-moderns en aquest sector! -, o l’emprenedoria social que confegeix el Capitalisme 2.0, aquesta rLOVEució que marida l’exclusió amb el capital, apunten un 2012 farcit de vida al núvol i fortes tempestes en la realitat tradicional.

Sigueu bons, posseu l’ull al nñuvol i bona entrada d’any!

De la la plaça al núvol – @Bookcamping, el cloudriding social

M’he adormit en les lectures proposades per la Biblioteca de la Plaça i se m’han avançat d’altres blocaires, magazines i diaris, però mai és tard si la notícia és bona. I ara, que el projecte ha tornat a l’efímera actualitat, val la pena donar-li alguna volta.

Bookcamping.cc és una biblioteca oberta i col·laborativa que va néixer de la ment d’algú que, per un motiu o un altre, no podia sortir a plaça, però si repassar les lectures que havien portat la gent al carrer.

Com diuen els seus impulsors, “el projecte ha arribat molt lluny en molt poc temps. (…) Però el què es mou més ràpid és el terra que hi ha sota els nostres peus. La cultura i el coneixement ja no son els que coneixíem. La cultura vol ser lliure. I, ens n’adonem o no, la cultura la produïm en xarxa, la produïm socialment.”

I aquest és l’esperit de Bookcamping.cc, una proposta construida socialment i que, en el fons, està germinant la llavor d’una societat culturalment rica i plena i, per tant, capaç d’oferir, recomanar i transmetre valors des del núvol, una pluja de fina aigua cultural que podríem batejar com a cloud riding o lectura al núvol. Una quimera? Una utopia? Una il·lusió?

Doncs sembla que no ho és tant. Oi més, un cop han posat parada i fonda a Goteo, una de les plataformes de crowdfunding que pul·lulen pel mercat estatal, on han superat, i amb escreix, el mínim de 5.000 i escaig euros necessaris per anar construint un bon projecte d’emprenedoria social en xarxa. Els 6.435 euros aconseguits suposen una bona empenta per optimitzar la plataforma, catalogar els materials i oferir una complerta i ordenada biblioteca de recomanacions lliures i privatives, però amb la mirada fixada al major nombre de materials alliberats possibles.

I d’això se’n treuen diners? És això un negoci? Doncs, com diuen elles mateixes, parlem de cultura lliure, no pas gratuïta, i el secret el trobem en el domini escollit per la comunitat: http://bookcamping.cc/ amb cc de CreativeCommons.

I és que Bookcamping.cc s’apalanca en l’encertada idea que la cultura és lliure i se sustenta en la lliure circulació per a sobreviure, però el negoci és de pagament. I el secret d’aquest negoci el trobem en les recompenses als finançadors més potents de la seva campanya a Goteo: formació i assessorament en sector editorial, llicències lliures i model de negoci que superan l’economia privativa; implementació de biblioteques temàtiques, col·lectives i lliures per a associacions culturals, col·legis professionals i d’altres col·lectius a partir del codi obert i del model #bookcamping.

Tot un exemple de què una altra economia és possible.

Les Translator Brigades: Un cas de treball col·laboratiu que rutlla

Dijous de la setmana passada es complien dos mesos de l’eclosió del moviment #OccupyWallStreet. Una proposta que va començar a gestar-se a les pàgines d’una de les revistes més conegudes en el submón de l’agitació cultural des del 1989.

AdBusters, la referida publicació, havia llançat la crida pels volts de l’estiu i, en poc temps, la cosa va anar prenent volada, fins a construir un espai de comunicació propi dins del núvol.

Quan el 17 de setembre de 2011, els activistes nord-americans sortien al carrer i acabaven ocupant el Zucotti Park, tot rebatejant-lo com a Parc de la Lliberat, les pàgines de la revista començaven a llançar missatges en d’altres idiomes, en d’altres llengües. Havien après idiomes de cop?

No. Si hom parava atenció als escrits en altres llengües, s’hi trobava la nota “traduït per les Translator Brigades: translatorbrigades@gmail.com”.

I justament aquest apunt s’endinsa en aquest col·lectiu. Un col·lectiu format per gent d’arreu del món sota la voluntat de l’entesa en la diferència, i la difusió d’una consciència global que s’aplega sota l’objectiu de trencar barreres lingüístiques a l’hora de difondre missatges que puguin ser d’utilitat per a tots els moviments que s’estan gestant i sortint als carrers i places d’arreu del món (madrid, Barcelona, El Caire, Sevilla, París, Niça, Londres, Nova York, Homs, Kampala, …).

Darrera el projecte, una idea: recuperar l’esperit de les Brigades Internacionals del 36-39 amb armes modernes i no-violentes, com són la paraula i les xarxes de comunicacions.

El lloc on s’apleguen: Un compte compartit de Google – amb el gmail per a comunicar-se amb els gestors dels textos que tradueixen; i el Google Docs per a organitzar-se el treball i adquirir compromisos -. Una pàgina de Facebook oberta per a donar-se a conèixer i llançar missatges a l’exterior -bàsicament les traduccions que fan, per tal que tinguin més repercussió -. I un Quarter General en una xarxa social on es presenten els brigadistes, es proposen traduccions, donen idees per a noves traduccions, es distribueixen la feina i col·laboren de manera autònoma i autoorganitzada.

Una manera de treballar que els ha portat ja a un tou de traduccions en més de 20 llengües diferents i que, com es pot veure, mostra la facilitat que qualsevol emprenedor té d’utilitzar les eines gratuïtes que el Núvol ens dóna, fins i tot per a coordinar-se amb d’altres emprenedors i donar sortida internacional a projectes que, com AdBusters, no tindrien “mercat” més enllà de la comunitat angloparlant.

#EmprenedoriaSocial – Un telèfon virtual? El núvol al servei de la base de la piràmide

La meva intenció d’aquesta setmana era reflexionar o bé sobre una eina que converteix en xifra la repercussió d’un hom a les xarxes socials, o bé sobre el futur del cloud computing pel 2012. Però el Fora d’Òrbita de Vilaweb em va distreure l’atenció cap a una de les informacions presentades.

I és que, els que m’heu pres el número, ja deveu saber que tinc debilitat per l’economia social i aquelles iniciatives que volen apropar tots els món per a generar consciència global o, si més no, per a oferir una millor vida als que la tenen pitjor, encara que sigui millorant les comunicacions i fent-les més abastables.

El nom que fa la cosa es cloud phone, un telèfon al núvol en la llengua d’en Pla, i sembla que comença a fer fortuna si més no a Madagascar, una illa de l’est de l’Àfrica.

El sistema, explicat en un article del The Christian Science Monitor, consisteix en oferir números de telèfon i no telèfons a la gent que, amb aquests números, pot accedir al seu compte emmagatzemat al núvol des de qualsevol terminal operatiu de telèfon. No cal disposar d’un aparell, no és necessari preocupar-se pel desgast de la targeta SIM, ni tan sols cal explotar les mines de coltan del Congo per trucar i rebre trucades.

Possiblement es perd immediatesa, però es guanya comunicació. Una comunicació que ara està testejant l’empresa d’en Nigell Waller entre les comunitats més pobres de l’est insular de l’Àfrica.