El núvol és un fracàs?

Aquesta setmana, i recorda que la setmana #desdelnúvol comença dijous i acaba dimecres,  la poma més activa del màrqueting digital presentava l’iCloud i, com passa sempre que Apple mossega el mercat, semblava el redescobriment de la roda per enèsima vegada.

Però, segons fonts ben informades, el cloud fa figa. Potser resulta un xic agosarat arribar a aquestes conclusions ha partir dels problemes de la mora canadenca, els sonny boys japonesos i la poma de Cupertino. Oi més quan els malnomenats indignats són capaços d’organitzar-se globalment justament gràcies al núvol (el cloud en la llengua d’Ausias March) i segueixen treballant (o feinejant) per a la generació de consciència global justament des d’aquest ambit difús i compartit.

eyeOS, els nois d’Olesa que van mantenir en escac l’equip del MIT a través del núvol, reten homenatge als seus rivals amb una cita d’un dels seus professors,  John McCarthy, qui va dir:

“Potser algun dia la computació s’organitzi com un servei, igual que el sistema telefònic. Cada abonat haurà de pagar només per la capacitat que realment utilitzi, encara que tingui accés a totes les característiques dels llenguatges de programació en un sistema de grans dimensions … Determinats abonats podrien oferir servei a altres abonats … La computació com a servei podria convertir-se en la base d’una indústria nova i important “.

La curiositat d’aquestes paraules rau en el moment de pronunciar-les. Ja que són força anteriors als escriptoris digitals, a les xarxes socials i a l’aposta d’IBM pel SaaS. Són de l’any 1961, un temps en què els ordinadors eren unes maquinotes immenses i un portàtil cosa de ciència-ficció.

eyeOS doncs respon d’una manera fina  i educada al suposat fracàs del cloud privatiu de les pomes, les mores i els nois d’avantguarda. I ho fa amb un replegament intel·lectual de les forces que treballen al núvol des d’abans de la popularització d’un concepte que beu directament de les fonts d’Internet.

Deixo l’apunt amb la cita com un brindis pel futur del cloud computing i regalo tres imperdibles articles sobre el passat, el present i el futur d’aquesta manera de treball distribuit, més enllà de la consciència global dels eixelebrats emprenedors que, de tant en tant, surten a places i carrers per canviar un món massa privatiu i egoista.

– La nube es el futuro al blog d’eyeOS

– Business Impact: la nube se hace fundamental a la Technology Review del MIT

De la cadena de montaje a la nube al blog d’eyeOS

I després de les persones …

… les màquines. Bé. No ben bé. Millor dit, els programes o, per a dir-ho en idiomàtica digital, el software.

En Pau està de moda. En pocs dies n’hem llegit entrevistes, reportatges i noticies a molts mitjans de l’entorn emprenedor, però també de tirada més general. En Pau és un dels cràpules – i segur que l’adjectiu no els fa nosa, car són joves i amants de la llibertat – que és darrera d’eyeOS, un escriptori virtual que va fent fortuna i ha anat assolint fites que li donen credibilitat.

eyeOS va descobrir que feien cloud computing quan el seu producte estava en marxa i hi havia una comunitat d’anònims col·laboradors, donant-los-hi un cop de mà. I és que abans que aparegués el nom, ja existia la cosa. Com també existia un acrònim per a referir-se a aquest model de servei que ens permet treballar des de qualsevol ordinador del món sense perdre la informació que, en el model antic, sempre havíem de transportar amb un CD, un DVD o un llapis de memòria, residus del passat. L’acrònim era SaaS (oftware as a Service) i sembla que va ser encunyat al ventre d’IBM, un dels gegants que, com una au fènix, sembla que, de crisi en crisi, encara jugui en la màxima divisió de la tecnologia mundial.

La setmana passada, parlàvem d’intra-emprenedors i, aquest cop, ens quedem dins d’una empresa, però canviem les persones per les màquines i parlem dels programes que ens permeten gestionar el nostre negoci i treballar amb qui ens vingui de gust.

Quantes vegades has enviat un document a algú i t’ha dit que no el podia obrir? Doncs amb el cloud computing (informàtica des del núvol) això és difícil que succeeixi, ja que compartireu exactament el mateix programa, però allotjat en servidors als quals accedeixes a través d’Internet. Però no només el podrà obrir, sinó que el podreu treballar conjuntament, al mateix temps. Veient tu els canvis que l’altre faci i a l’inrevés.

Normalment, en parlar d’aquests temes, tothom pensa en grans corporacions i inversions inabastables, però per a les empreses menudes i els treballadors que rutllen al seu aire, la informàtica des del núvol li pot ser de gran utilitat. Per què pagar per un programa que, ràpidament, queda obsolet, si es pot llogar el programari i es va actualitzant contínuament?

A més a més, hi ha opcions de baix cost, com la versió bàsica de l’escriptori d’eyeOS, la del Zoho o el  Google docs. Tres serveis que, tot hi demanar registre, es poden utilitzar a molt baix cost.