Una altra economia fou possible… o encara ho és

Arran de la recuperació d’un dels espais més emblemàtics del barri del Poblenou, em capbusso digitalment en els pioners del cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra.

I és que, la Flor de Maig (document .pdf), fou això: una gran cooperativa que va néixer al servei de la comunitat local, però que va esdevenir un veritable gegant de serveis per a la ciutat de Barcelona. Del seu extrem creixement però en vingueren les desavinences i, tot i l’ “expropiació” del concepte cooperatiu i dels seus bens per part del nou Estat nascut de la Guerra Civil, la cooperativa ja era ferida de mort en plena República. Podríem assegurar que va morir d’èxit extrem en un temps il·lusionants per a les classes populars.

Aquest passat cap de setmana es va escenificar la obertura de l’espai de La Flor de Maig al barri. Jo no hi vaig poder anar i vaig seguir-la #desdelnuvol, però el fet fa la cosa: El Poblenou està recuperant un espai comunitari i social arrelat en les fondalades del segle XIX, però amb la capçada al segle XXI i més enllà.

Les cooperatives – de producció, de crèdit o de consum, que en són les principals – són una digna alternativa per a organitzar, ordenar i humanitzar un sistema de producció i consum, tot millorant-ne els principis i utilitzant l’intercanvi i l’ajuda mútua com a manera d’aprofitar els recursos disponibles sense perdre qualitat de vida.

Iniciatives com la que ha obert aquest apunt –l’Ateneu Flor de Maig-, la de les Mamas graciosas, un sistema autogestionat de compartició de talents de mames i papes al barri de Gràcia, o la de l’Ateneu Popular de Vallcarca, un espai que acull un bon grapat d’iniciatives cooperatives i solidàries, ajuden a veure que, més enllà dels principis macroeconòmics dominants, hi ha un món de petites accions quotidianes que rutllen amb pocs diners i molta humanitat.

Et crida el sector de l’ajuda mútua?
En coneixes algun altre cas?
Les aportacions, a risc de no rebre resposta, són benvingudes.

Aquesta setmana, mirarem #LaTele

Més enllà dels canals de televisió comercials, hi ha un mitjà fet per persones emprenedores i per a persones emprenedores. Emprenedores, il·lusionades –en el bon sentit de la paraula- i socialment compromeses.

Es defineixen com:

un canal de comunicació lliure, autogestionat i comunitari.

I va néixer l’any 2003 de la mà de

l’Assemblea per la Comunicació Social com a resposta a la necessitat de tenir una televisió dels moviments socials, que servís de crítica i alternativa als models de comunicació dominants.

Però LaTele, el projecte audiovisual que veu directament de la font de les ràdios lliures i alternativa, de les quals possiblement Ràdio P.I.K.A en sigui la més antiga a Barcelona, no és un canal talibà i dogmàtic, ans al contrari, té una programació oberta i plural que permet, per exemple, seguir debats electorals d’aquells partits i agrupacions que no apareixeran mai en les televisions convencionals.

Ara, LaTele, que emet en el canal 37 de la TDT, és en ronda de finançament a través de Goteo, una de les plataformes de crwodfuning, microfinançament o finançament en massa. Però,a  diferència, de les propostes habituals d’aquest canal, no només busca finançament, sinó també coordinadors d’espais de programació, traductors, dissenyadors i editors d’audiovisuals, així com equipaments audiovisuals i informàtics.

Una bona manera de maridar talent, reutilització i creativitat per un món socialment emprenedor i econòmicament sostenible.

T’hi apuntes?

La faula de la llebre i la tortuga revisitada pel sector de les finances

Aquesta setmana, la meva navegació pel núvol, m’ha tornat a portar a terra ferma. La terra ferma i fèrtil del mercat financer i les seves variants. Això sí, tot actualitzant una antiga faula: la faula de la llebre i la tortuga.

En la versió més antiga d’aquest relat, la d’Isop, la llebre perd la juguesca pel sol fet de creure’s molt més ràpida que la seva rival i per perdre el temps alegrament a l’ombra d’un arbre fruiter, mentre la tortuga va avançant amb parsimònia o constància.

En la versió pre-romàntica de LaFontaine, és el col•lectiu de tortugues conxorxades qui enganya la supèrbia de la llebre que, per molt que corri, no pot vèncer al col•lectiu calmat.

La versió del sector financer, en la que poso l’accent en aquest apunt, és tributària d’ambdues versions, tot incloent-hi alguna variant innovadora.

Feta la introducció, posem-hi els personatges: En el paper de llebre hi tenim les caixes d’estalvi; en el paper de tortuga, ens trobem amb les cooperatives de crèdit; i, posem la innovació, en el paper de llop atret per la velocitat en fer diners de la llebre, hi tenim la banca. Aquell ens indeterminat que, reblem el clau i posem-hi la veu d’en Sheldon Adelson: “la banca gana”.

Presentats els personatges, mirem les dades en les que se sustenta la nova faula. I, per fer-ho, seguim el fil llançat per Vilaweb que ens porta a una acurada informació, signada per la Gemma Aguilera i publicada per Tornaveu, la iniciativa que dóna veu al moviment associatiu dels territoris de parla catalana

En l’esmentat article se’ns presenta el bon estat de salut de les cooperatives de crèdit catalanes que, a excepció del cas de la Secció de Crèdit d’una Cooperativa ebrenca que va voler mutar a llebre, van avançant sense deixar-se enlluernar pels sucosos fruïts de l’especulació financera.

Per un emprenedor honest, l’accés a una d’aquestes cooperatives de crèdit pot ser la prova del cotó sobre la solidesa del seu projecte de negoci.

@Somenergia i CIC-HS, emprenedors que construeixen un món més digne

A més a  més de la comunitat transformadora i col·laborativa Actuable.es i de la bullidera de plataformes de crowdfunding que permeten la creació de projectes al marge de les industries sectorials, hi ha un munt d’engrescadors projectes emprenedors que estan construint un món més digne.

Aquesta setmana, el #desdelnuvol us presenta dues d’aquestes propostes que s’atreveixen amb dos dels sectors centrals de l’economia especulativa: el de la llum i el de la vivenda.

SomEnergia.coop és una jove cooperativa catalana sorgida de la Universitat de Girona l’any 2011 i que s’ha plantejat el repte d’esdevenir una comercialitzadora d’electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d’energia.

De fet, aquests reptes ja els ha aconseguit, en tant en quant, qualsevol persona pot accedir al seu espai web i contractar la llum, fer-se sòcia de la cooperativa o invertir en projectes energètics. I, si es vol reblar el clau, la mateixa Comissió Nacional de l’Energia els ha certificat com a comercialitzadors d’energia 100% renovable.

CIC – habitatge social també és una cooperativa. Però, en aquest cas, es tracta d’una spin-off de la Cooperativa Integral Catalana. Una spin-off que fa tot just un mes que ha començat a treballar en la generació d’habitatge social, amb una perspectiva autogestionària i generadora de comunitat.

El que fa CIC-HS és llogar els pisos hipotecats de persones en situació d’impagament o en risc d’estar-hi, a canvi de l’ús d’un habitatge a preu social, és a dir, molt per sota del preu de mercat.

Amb aquesta actuació aconsegueix tres efectes complementaris. A saber,

1.- Oferir un sostre a preus socials per a les famílies amb risc d’exclusió, vetllant jurídicament per a retardar el seu desnonament i protegir als avaladors de les hipoteques en risc d’embargament.

2.- Aplegar paquets d’hipoteques impagades o amb risc d’impagament per a poder negociar amb les entitats preus de recompra similars als que es mouen en el mercat financer, sempre molt per sota dels deutes demanats als usuaris de peu pla. I,

3.- Ajuntar molts contractes de lloguer social, posant d’aquesta manera l’habitatge social en l’agenda dels decisors públics i privats.

Ens ttrobem doncs davant de dues maneres de reconvertir l’economia especulativa en economia productiva i, d’aquesta manera, tornar un xic de senderi a unes relacions socials que s’han anat malmeten per la voracitat d’uns quants espavilats.

RebeldeMule, una emprenedoria que desvetlla consciències

Un dels companys de viatge #desdelnuvol que segueixo amb interès, alhora que m’ajuda a desenvolupar el meu judici crític sobre les opinions apostòliques que m’envolten, és RebeldeMule.

Rebeldemule és una comunitat d’internautes que dóna una alternativa a la industria cultural i de l’entreteniment. Ho fa amb una proposta que respon, com assenyalen al seu manifest, a la segona definició que el diccionari de la RAE dóna a la paraula cultura. A saber:

Conjunt de coneixements que permet a algú de desenvolupar el seu judici crític.

RebeldeMule és una comunitat creada per cinc emprenedors amb inquietuds polítiques i socials que es van fer el sà propòsit de rescatar tots aquells documents que crien malves en hemeroteques públiques o particulars, i que puguin respondre al repte definit per la Real Academia Española de la Lengua.

RebeldeMule, ara com ara, és finançat per les cinc persones que la gestionen i, en una mini – enquesta twittaire, m’han assegurat no tenir previst de cercar finançaments alternatius:

 Crowfounding parece complicar la cosa, es para otro tipo de proyectos, ¿no?

I és que, el cost de la plataforma és prou baix – un servidor estàndard de nodo50 -, i, els materials que s’hi distribueixen, són treballats i proporcionats per la comunitat de persones lliures que l’utilitzen.

Acabarem aquest apunt presentant el proveïdor de serveis d’Internet suara esmentat: nodo50.org lidera, frec a frec amb pangea.org, el sector de serveis als moviments socials i solidaris a Internet.

Creat l’any 1994, nodo50.org proporciona formació, continguts, i serveis comunicatius a centenars de grups i organitzacions de l’ampli espectre de l’esquerra política i social de l’estat espanyol i l’Amèrica llatina.

Valgui doncs aquest apunt com a mostra que hi ha altres maneres d’emprendre i per a recolzar l’alliberament de l’Isma i el Dani, els dos estudiants de l’Associació d’Estudiants Progressistes empresonats el 29M.

Això pot ser una #Womba!

L’altre dia, fent el repàs de piulades del meu TimeLine em va cridar l’atenció un apunt que enviava un dels meus coneguts digitals. L’autora del mateix era la @GemmaMasferrer, una de les dues inquietes ànimes que estan darrere del Projecte Womba.

Interessat com estic en nous models de negoci que facin el món una mica més digne, vaig començar a rascar la xarxa a veure si feia bon so i, el què em vaig trobar em va animar a fer una nota sobre l’empresa de la Gemma Masferrer i la @Iris_Salvat, dues llicències en Educació que un bon dia van pensar en la manera de guanyar-se la vida tot ajudant als altres de manera creativa.

El projecte Womba, paraula del bakwiri de les muntanyes del Camerún que es refereix al lleu somriure beatífic que se’ns dibuixa quan dormim, és una modesta arqueta amb una entrada i una sortida.

L’entrada és el Centre Cultural Benefik, un espai on mostrar qualsevol proposta cultural que resulti positiva per a millorar les relacions humanes de la ciutat de Barcelona. Els diners recollits en quotes de socis – i, penso jo, possibles entrades als espectacles – seran destinats a la sortida de la susdita arqueta.

I, quina és aquesta sortida?

Doncs la Fundació Songo, una entitat sense ànim de lucre que també pot rebre associats i donacions, però que es fixa l’objectiu de “fer realitat els somnis quotidians d’aquelles persones que necessitin un brot d’esperança.” I, per fer-ho, no els donen els peixos, sinó que volen posar-los en condicions de pujar a la seva barca i sortir ells mateixos a pescar. I, com a exemple, plantegen el cas d’un aturat de llarga durada:

“la nostra tasca consistiria a ajudar-la a trobar una feina mitjançant acords i convenis amb empreses, donant-li l’oportunitat de realitzar cursos gratuïts de formació, deixant-li roba per les entrevistes formals i assessorant-la sobre com les ha d’afrontar, enllaçant-la amb organitzacions o persones que puguin ajudar-la” en aquestes tasques.

Un mosaic emprenedor que desprèn bones aromes i que caldrà anar seguint, ja sigui #desdelnúvol o amb el plugim quotidià del Centre Cultural i la Fundació dels somnis més humans i entranyables.

De la la plaça al núvol – @Bookcamping, el cloudriding social

M’he adormit en les lectures proposades per la Biblioteca de la Plaça i se m’han avançat d’altres blocaires, magazines i diaris, però mai és tard si la notícia és bona. I ara, que el projecte ha tornat a l’efímera actualitat, val la pena donar-li alguna volta.

Bookcamping.cc és una biblioteca oberta i col·laborativa que va néixer de la ment d’algú que, per un motiu o un altre, no podia sortir a plaça, però si repassar les lectures que havien portat la gent al carrer.

Com diuen els seus impulsors, “el projecte ha arribat molt lluny en molt poc temps. (…) Però el què es mou més ràpid és el terra que hi ha sota els nostres peus. La cultura i el coneixement ja no son els que coneixíem. La cultura vol ser lliure. I, ens n’adonem o no, la cultura la produïm en xarxa, la produïm socialment.”

I aquest és l’esperit de Bookcamping.cc, una proposta construida socialment i que, en el fons, està germinant la llavor d’una societat culturalment rica i plena i, per tant, capaç d’oferir, recomanar i transmetre valors des del núvol, una pluja de fina aigua cultural que podríem batejar com a cloud riding o lectura al núvol. Una quimera? Una utopia? Una il·lusió?

Doncs sembla que no ho és tant. Oi més, un cop han posat parada i fonda a Goteo, una de les plataformes de crowdfunding que pul·lulen pel mercat estatal, on han superat, i amb escreix, el mínim de 5.000 i escaig euros necessaris per anar construint un bon projecte d’emprenedoria social en xarxa. Els 6.435 euros aconseguits suposen una bona empenta per optimitzar la plataforma, catalogar els materials i oferir una complerta i ordenada biblioteca de recomanacions lliures i privatives, però amb la mirada fixada al major nombre de materials alliberats possibles.

I d’això se’n treuen diners? És això un negoci? Doncs, com diuen elles mateixes, parlem de cultura lliure, no pas gratuïta, i el secret el trobem en el domini escollit per la comunitat: http://bookcamping.cc/ amb cc de CreativeCommons.

I és que Bookcamping.cc s’apalanca en l’encertada idea que la cultura és lliure i se sustenta en la lliure circulació per a sobreviure, però el negoci és de pagament. I el secret d’aquest negoci el trobem en les recompenses als finançadors més potents de la seva campanya a Goteo: formació i assessorament en sector editorial, llicències lliures i model de negoci que superan l’economia privativa; implementació de biblioteques temàtiques, col·lectives i lliures per a associacions culturals, col·legis professionals i d’altres col·lectius a partir del codi obert i del model #bookcamping.

Tot un exemple de què una altra economia és possible.