El #Fabbing es consolida – El futur de la #logística passa pel núvol?

Amb un xic de retard sobre la informació, però surfejant la noticia, el #desdelnuvol d’aquesta setmana cata el #fabbing, una revolució de la logística que comença a fer bullir l’olla.

I és que el 23 de gener, ThePirateBay anunciava el llançament de Physibles, la nova àrea de la seva botiga digital, des d’on qualsevol persona pot imprimir-se objectes en tres dimensions.

La veritat és que arribo un xic tard en comentar-ho. Ja ho han fet, caça noticies del nivell d’Enrique Dans, Gerladine Juárez o Luke Hopewell, entre d’altres. Però la rellevància del fet, unida al incipient mercat d’impressores 3D existent, m’anima a repassar un xic la història del fabbing, els Fab_labs i un bon home que es diu Neil Gershenfeld i que sembla ser una mica el pare, o si més no el compilador intel·lectual de tot plegat, des de la seva caverna del Center for Bits and Atoms del prestigiós MIT.

En Neil va presentar cinc anys de recerca constant sobre la interacció entre bits i àtoms a FAB: The Coming Revolution on Your Desktop– From Personal Computers to Personal Fabrication o, per dir-ho en paraules més nostrades, FAB: La revolució que arriba al nostre escriptori – dels ordinadors personals a la fabricació personal. Un llibre amb voluntat pedagògica, però que va tenir poca repercussió més enllà de l’entorn més nerd del núvol.

En qualsevol cas, l’any següent naixia Fab@home, un projecte de “fabricació casolana” a la que, al 2008, se li sumava  Thingiverse, una xarxa social de dissenys 3D, amb propostes tan dolces com aquesta parella de nuvis:

Un any abans, al 2007, s’inaugurava el FabLab Barcelona que treballa des de la seva seu del carrer Pujades i que està especialitzat en els sectors de l’arquitectura i el disseny industrials.

El Physibles de ThePirateBay d’enguany és un nou pas en un sector que encara és lluny de les butxaques del comú dels mortals, però que, si traspassa la porta oberta pels pirates suecs, pot suposar una revolució en la logística #desdelnúvol. T’atreveixes a imprimir-te la corbata?

Prediccions #desdelnuvol pel 2012

La primera intenció d’aquest apunt d’avui aprofitava el dia dels innocents per plantar alguna notícia falsa d’aquestes que ens empassem per demostrar-nos que encara som càndits com quan èrem petits. Però, ho vaig deixar estar perquè no m’agraden les mentides, encara que en sigui el dia.

Per això, he optat per mostrar la meva innocència més genuïna, tot garbellant el núvol a la caça i captura d’allò que, els entesos en la cosa, prediuen per l’any que comença diumenge. La llufa que m’he penjat doncs és la de futuròleg i explorador de l’esdevenir.

El meu camí va començar a finals d’octubre, quan els cloudcomputers més nostrats deien que el cloud computing és una de les 10 tecnologies estratègiques per al 2012. Una afirmació que sustentàven en la paraula difosa pels consultors de Gartner, Inc., un gegant entre els analistes tecnològics del món mundial.

De les mateixes dates fou l’apunt de Carolina Velasco a puromarketing.com sobre les deu tendències de màrqueting en Social Media per al 2012, un apunt on es parla de confiança, de continguts originals i d’altres aspectes que poden generar atractivitat davant de possibles clients.

En vetlles de Santa Llúcia qui ens il·luminava el futur era el bloc de la Generalitat de Catalunya amb un cartell d’experts digitals que plantejaven les seves prediccions 2012 sobre administració pública i xarxes socials, una altre de les pluges del núvol sobre la realitat tradicional.

A finals de setmana, era la mateixa redacció de puromarketing.com qui afirmava que el 2012 serà l’any del Social Media Intelligence.

I, en vigílies de Nadal, la Dolors Reig publicava les 9 Tendencias en tecnología – social media para 2012

Però més enllà d’aquestes prediccions, i d’altres que podrien abastar l’empodarament ciutadà a través de les xarxes sorgides arran de l’efecte Wikileaks i la transparència – primavera àrab, 15m, occupywallstreet, 15o, globalrevolution i tota la pesca – hi ha un món de petites espurnes que ens poden donar llum en la foscor del futur que ha de venir.

Un d’aquests núvols d’espurnes és el Codigo-abierto de Bernardo Gutiérrez, un bon camp d’estudi sobre tendències que ja són realitat. Apunts com  “aplicaciones móviles para perderse sin consumir”, el “planeta corta pega” o  “trueque en la nube” ens mostren facetes del núvol que caldrà tenir sota estricta vigilància.

I, en aquest mateix bloc, hi ha algunes perles que s’estan polint de cara al proper any: el CloudReading de Bookcamping, l’aprofundiment en el  CloudLiving, el CrowdFunding de Verkami, Goteo i els que vindran – ull a la possible batalla entre tradicionalistes i post-moderns en aquest sector! -, o l’emprenedoria social que confegeix el Capitalisme 2.0, aquesta rLOVEució que marida l’exclusió amb el capital, apunten un 2012 farcit de vida al núvol i fortes tempestes en la realitat tradicional.

Sigueu bons, posseu l’ull al nñuvol i bona entrada d’any!

La vida al núvol és qüestió de confiança

Aquesta setmana he rellegit un apunt que tenia guardat al meu nuvolet particular i m’ha semblat que podia ser un bon lloc on ancorar aquest #desdelnuvol d’avui.

De fet, la ullada li he fet arran d’una conversa virtual entre dos lectors del meu bloc personal al voltant de l’ús de les eines informàtiques per a millorar la participació ciutadana. L’un, que signava cop a #Op20n, confiava plenament en les virtuts d’Internet per a millorar la nostra democràcia, mentre que l’altre, que signava com a JRRiudoms, en desconfiava plenament:

“no’m fio de les màquines, ni d’una suposada “democràcia on-line”

Qui dels dos tenia raó, si és que algun dels dos en tenia?

Avui no parlarem pas de política, sinó de confiança, de confiança i de cloud living. I, per fer-ho, m’he buscat un bon punt de partida: l’esmentat apunt d’en  Jesús Revuelta, director creatiu de DobleYou, una agència de comunicació integrada que s’ha fet un bon lloc en l’starsystem dels qui fan llaminers els productes de cara al seu possible consumidor.

Tot plegat, doncs, ve de la capacitat que tinguem tots plegats de compartir i fer-nos confiança per a viure al núvol. Concepte que en Jesús defineix en els següents termes:

Cloudliving és una vida P2P, una xarxa persona a persona, i no només ordinador a ordinador. Una vida on es té tot el què es necessita i, si no es necessita, es puja al núvol per a què un altre ho aprofiti, optimitzant així l’ús dels recursos existents.”

Partint d’aquesta definició, el director creatiu presenta un collage de recursos que ens permeten viure al núvol, des del ja clàssic  couchsurfing per viatjar al preu més ajustat possible, fins al més actual préstec P2P o entre particulars on es deixen diners entre desconeguts.

Deixaries la teva casa, el teu cotxe o diners a un desconegut?
Com ens donen confiança els que ens ho proposen?

Com diu en Jesús, tota relació de confiança està basada en l’afecte o en el coneixement. I jo hi afegiria, que també s’aconsegueix amb totes dues alhora. Per això, els intermediaris de la vida al núvol juguen a construir una malla d’afectes i coneixements tan sòlida que els dona una imatge gairebé física del negoci i, de rebot, de la gent que s’hi enxarxa.

Saber que, en una comunitat, hi ha un bon gruix de gent interaccionant sense problemes, que el servei que es dóna el recomanen els seus usuaris- sobre tot si són amics teus – o trobar algun sistema que asseguri de manera fidedigna algun possible imprevist – tot i que l’acceptació d’imprevistos pot lesionar la confiança –  són algunes de les vies utilitzades per generar models de confiança suficientment sòlids com per a utilitzar aquests serveis i treure’n profit. Oi més quan, molt sovint, aquests intermediaris cerquen bons arbres (inversors, diaris, agències de promoció econòmica, etc.) que els facin confiança. Però… ara que hi penso…

… Això no és el mateix que fem en la vida presencial?

Les Translator Brigades: Un cas de treball col·laboratiu que rutlla

Dijous de la setmana passada es complien dos mesos de l’eclosió del moviment #OccupyWallStreet. Una proposta que va començar a gestar-se a les pàgines d’una de les revistes més conegudes en el submón de l’agitació cultural des del 1989.

AdBusters, la referida publicació, havia llançat la crida pels volts de l’estiu i, en poc temps, la cosa va anar prenent volada, fins a construir un espai de comunicació propi dins del núvol.

Quan el 17 de setembre de 2011, els activistes nord-americans sortien al carrer i acabaven ocupant el Zucotti Park, tot rebatejant-lo com a Parc de la Lliberat, les pàgines de la revista començaven a llançar missatges en d’altres idiomes, en d’altres llengües. Havien après idiomes de cop?

No. Si hom parava atenció als escrits en altres llengües, s’hi trobava la nota “traduït per les Translator Brigades: translatorbrigades@gmail.com”.

I justament aquest apunt s’endinsa en aquest col·lectiu. Un col·lectiu format per gent d’arreu del món sota la voluntat de l’entesa en la diferència, i la difusió d’una consciència global que s’aplega sota l’objectiu de trencar barreres lingüístiques a l’hora de difondre missatges que puguin ser d’utilitat per a tots els moviments que s’estan gestant i sortint als carrers i places d’arreu del món (madrid, Barcelona, El Caire, Sevilla, París, Niça, Londres, Nova York, Homs, Kampala, …).

Darrera el projecte, una idea: recuperar l’esperit de les Brigades Internacionals del 36-39 amb armes modernes i no-violentes, com són la paraula i les xarxes de comunicacions.

El lloc on s’apleguen: Un compte compartit de Google – amb el gmail per a comunicar-se amb els gestors dels textos que tradueixen; i el Google Docs per a organitzar-se el treball i adquirir compromisos -. Una pàgina de Facebook oberta per a donar-se a conèixer i llançar missatges a l’exterior -bàsicament les traduccions que fan, per tal que tinguin més repercussió -. I un Quarter General en una xarxa social on es presenten els brigadistes, es proposen traduccions, donen idees per a noves traduccions, es distribueixen la feina i col·laboren de manera autònoma i autoorganitzada.

Una manera de treballar que els ha portat ja a un tou de traduccions en més de 20 llengües diferents i que, com es pot veure, mostra la facilitat que qualsevol emprenedor té d’utilitzar les eines gratuïtes que el Núvol ens dóna, fins i tot per a coordinar-se amb d’altres emprenedors i donar sortida internacional a projectes que, com AdBusters, no tindrien “mercat” més enllà de la comunitat angloparlant.

#EmprenedoriaSocial – Un telèfon virtual? El núvol al servei de la base de la piràmide

La meva intenció d’aquesta setmana era reflexionar o bé sobre una eina que converteix en xifra la repercussió d’un hom a les xarxes socials, o bé sobre el futur del cloud computing pel 2012. Però el Fora d’Òrbita de Vilaweb em va distreure l’atenció cap a una de les informacions presentades.

I és que, els que m’heu pres el número, ja deveu saber que tinc debilitat per l’economia social i aquelles iniciatives que volen apropar tots els món per a generar consciència global o, si més no, per a oferir una millor vida als que la tenen pitjor, encara que sigui millorant les comunicacions i fent-les més abastables.

El nom que fa la cosa es cloud phone, un telèfon al núvol en la llengua d’en Pla, i sembla que comença a fer fortuna si més no a Madagascar, una illa de l’est de l’Àfrica.

El sistema, explicat en un article del The Christian Science Monitor, consisteix en oferir números de telèfon i no telèfons a la gent que, amb aquests números, pot accedir al seu compte emmagatzemat al núvol des de qualsevol terminal operatiu de telèfon. No cal disposar d’un aparell, no és necessari preocupar-se pel desgast de la targeta SIM, ni tan sols cal explotar les mines de coltan del Congo per trucar i rebre trucades.

Possiblement es perd immediatesa, però es guanya comunicació. Una comunicació que ara està testejant l’empresa d’en Nigell Waller entre les comunitats més pobres de l’est insular de l’Àfrica.

El núvol és un fracàs?

Aquesta setmana, i recorda que la setmana #desdelnúvol comença dijous i acaba dimecres,  la poma més activa del màrqueting digital presentava l’iCloud i, com passa sempre que Apple mossega el mercat, semblava el redescobriment de la roda per enèsima vegada.

Però, segons fonts ben informades, el cloud fa figa. Potser resulta un xic agosarat arribar a aquestes conclusions ha partir dels problemes de la mora canadenca, els sonny boys japonesos i la poma de Cupertino. Oi més quan els malnomenats indignats són capaços d’organitzar-se globalment justament gràcies al núvol (el cloud en la llengua d’Ausias March) i segueixen treballant (o feinejant) per a la generació de consciència global justament des d’aquest ambit difús i compartit.

eyeOS, els nois d’Olesa que van mantenir en escac l’equip del MIT a través del núvol, reten homenatge als seus rivals amb una cita d’un dels seus professors,  John McCarthy, qui va dir:

“Potser algun dia la computació s’organitzi com un servei, igual que el sistema telefònic. Cada abonat haurà de pagar només per la capacitat que realment utilitzi, encara que tingui accés a totes les característiques dels llenguatges de programació en un sistema de grans dimensions … Determinats abonats podrien oferir servei a altres abonats … La computació com a servei podria convertir-se en la base d’una indústria nova i important “.

La curiositat d’aquestes paraules rau en el moment de pronunciar-les. Ja que són força anteriors als escriptoris digitals, a les xarxes socials i a l’aposta d’IBM pel SaaS. Són de l’any 1961, un temps en què els ordinadors eren unes maquinotes immenses i un portàtil cosa de ciència-ficció.

eyeOS doncs respon d’una manera fina  i educada al suposat fracàs del cloud privatiu de les pomes, les mores i els nois d’avantguarda. I ho fa amb un replegament intel·lectual de les forces que treballen al núvol des d’abans de la popularització d’un concepte que beu directament de les fonts d’Internet.

Deixo l’apunt amb la cita com un brindis pel futur del cloud computing i regalo tres imperdibles articles sobre el passat, el present i el futur d’aquesta manera de treball distribuit, més enllà de la consciència global dels eixelebrats emprenedors que, de tant en tant, surten a places i carrers per canviar un món massa privatiu i egoista.

– La nube es el futuro al blog d’eyeOS

– Business Impact: la nube se hace fundamental a la Technology Review del MIT

De la cadena de montaje a la nube al blog d’eyeOS

Que venen els neofeudals!

Possiblement vaig un xic tard, ja que la cursa per a la conquesta de l’espai virtual es va fer ben visble quan el rei del màrqueting 2.0 ens va presentar la seva nova finca a l’hiperespai. L’iCloud del senyor Steve Jobs ha aixecat la llebre sobre el cloud computing (com han batejat al fet de tenir tot el teu disc dur a la xarxa). Però és que a mi em va enxampar en la preparació del BizBarcelona i, de fet, no em semblava tan innovadora com l’han presentada als mitjans més generalistes i algun de dedicat.

Arran de la presentació del Senyor Jobs, allò que, fons ben informades diuen, van inventar tres xicots d’Olesa de Montserrat, ha madurat tant, que les grans del sector comencen a fixar-s’hi i ha construir-hi els seus espais particulars, amb la finalitat d’establir, com deien al Público de fa uns dies, un neofeudalisme de magatzems d’informació que, d’alguna manera, venen a reproduir allò que ja fan, des dels temps de l’1.0, algunes de les forges del programari lliure o algunes empreses de gestió d’espais a Internet. I, més recentment, les xarxes socials i algunes de les propostes de crowdsourcing o de sharing (l’altre nom del compartir) de més anomenada.

Això sí, ara sembla que la usabilitat de la cosa serà molt millor, que els grans s‘ho faran per manera de simular els escriptoris dels ordinadors tradicionals, aconseguint, doncs, que nosaltres ens n’aprofitem i accedim a tota la nostra informació sense necessitat de tenir disc dur a l’ordinador.

Pels que comenceu a emprendre els vostres negocis, i vulgueu donar un cop d’ull al sistema dels magatzems de lloguer -i amb accés des de qualsevol indret amb connexió a Internet-, jo us recomanaria una primera visita a  l’escriptori dels nois d’Olesa. Diuen que és el més antic del sector. I és que, els xicots de casa, que estan de moda, tenen una molt bona eina. I, com tota bona eina, han rebut forçá crítiques. Unes crítiques que asseguren que el seu producte no ha evolucionat en tres anys. Però… per què hauria d’haver evolucionat, si els competidors tot just arriben ara al mercat i ells ja hi són ben posicionats?