El núvol és un fracàs?

Aquesta setmana, i recorda que la setmana #desdelnúvol comença dijous i acaba dimecres,  la poma més activa del màrqueting digital presentava l’iCloud i, com passa sempre que Apple mossega el mercat, semblava el redescobriment de la roda per enèsima vegada.

Però, segons fonts ben informades, el cloud fa figa. Potser resulta un xic agosarat arribar a aquestes conclusions ha partir dels problemes de la mora canadenca, els sonny boys japonesos i la poma de Cupertino. Oi més quan els malnomenats indignats són capaços d’organitzar-se globalment justament gràcies al núvol (el cloud en la llengua d’Ausias March) i segueixen treballant (o feinejant) per a la generació de consciència global justament des d’aquest ambit difús i compartit.

eyeOS, els nois d’Olesa que van mantenir en escac l’equip del MIT a través del núvol, reten homenatge als seus rivals amb una cita d’un dels seus professors,  John McCarthy, qui va dir:

“Potser algun dia la computació s’organitzi com un servei, igual que el sistema telefònic. Cada abonat haurà de pagar només per la capacitat que realment utilitzi, encara que tingui accés a totes les característiques dels llenguatges de programació en un sistema de grans dimensions … Determinats abonats podrien oferir servei a altres abonats … La computació com a servei podria convertir-se en la base d’una indústria nova i important “.

La curiositat d’aquestes paraules rau en el moment de pronunciar-les. Ja que són força anteriors als escriptoris digitals, a les xarxes socials i a l’aposta d’IBM pel SaaS. Són de l’any 1961, un temps en què els ordinadors eren unes maquinotes immenses i un portàtil cosa de ciència-ficció.

eyeOS doncs respon d’una manera fina  i educada al suposat fracàs del cloud privatiu de les pomes, les mores i els nois d’avantguarda. I ho fa amb un replegament intel·lectual de les forces que treballen al núvol des d’abans de la popularització d’un concepte que beu directament de les fonts d’Internet.

Deixo l’apunt amb la cita com un brindis pel futur del cloud computing i regalo tres imperdibles articles sobre el passat, el present i el futur d’aquesta manera de treball distribuit, més enllà de la consciència global dels eixelebrats emprenedors que, de tant en tant, surten a places i carrers per canviar un món massa privatiu i egoista.

– La nube es el futuro al blog d’eyeOS

– Business Impact: la nube se hace fundamental a la Technology Review del MIT

De la cadena de montaje a la nube al blog d’eyeOS

Em dius un secret i jo te’n dic un altre?

Aixequem-nos tots de la cadira que aquesta setmana comencem amb la Technology Review del MIT, el Massachussets Institut of Technology. I és que, avui, des del núvol, bufem una mica d’aire fresc i demanem que obriu portes i finestres per deixar-hi entrar un bri d’innovació: d’innovació oberta o, per a dir-ho en idiomàtica digital, open innovation.

I, per fer-ho, què millor que una entrevista al pare del concepte i que ha estat publicada a mitjans de febrer a la reputada publicació tecnològica?

Si recordeu un dels apunts del mes de març, la innovació oberta és una de les filles més crescudetes i famoses de la cultura del compartir i del crowdsourcing, però no n’és la única. Això sí, com hem indicat, no es pot menystenir, ja que pot ser una bona font de treball per als autònoms i les petites i mitjanes empreses.

Però, com poden fer-ho els més menuts per beneficiar-se de l’obertura innovadora dels grans?

Bàsicament, estant atents a les possibilitats del seu mercat i participant en els processos d’innovació oberta que es llancin en el seu entorn. No serem cap de ratolí, sinó més aviat cua de lleó. Això sí, coneixerem la manera de treballar dels nostres possibles proveïdors, coneixerem nous col·laboradors i, potser fins i tot, obtindrem algun client inesperat.

Avui, però, no posaré exemples pràctics ni casos d’èxit contrastat. Haig de reconèixer que la innovació oberta em ve un xic grossa i només la conec a través d’alguna de les activitats que es fan en el marc de les polítiques de la línia de creixement i consolidació d’empreses de l’entitat on treballo i d’algunes lectures que han cridat la meva atenció i han salivat la meva curiositat.

Ara bé, cercar a Internet els processos d’Innovació Oberta que llancen les empreses del sector on treballem és una bona manera d’ampliar el nostre mercat i de poder redirigir-lo en la direcció on va el mercat.

I, ara si, que posaré un parell de casos de grans empreses que han llançat, en forma de concurs i en aquest bonic món de les tecnologies, dos processos que m’ensumo que tenen a veure amb això de la innovació oberta.

El primer és l’IBM Global Enterpreneur Program, on una de les pioneres de l’entorn digital busca col·laboradors que, com diuen en aquesta campanya, els ajudin a fer un planeta més intel·ligent.

I el segon és d’una de les babies més crescudetes del món digital i va destinat a un públic d’emprenedors molt concret. Per a dir-ho en el meu llenguatge particular és una campanya d’innovació oberta que es juga en el territori de les guarderies digitals, és a dir, entre el menut Google i els menuts programadors que estan navegant entre codis fonts en les facultats del món mundial. El seu nom és molt cinematogràfic – Google Summer of Code -i el meu nebot hi ha estat apunt d’entrar. Segur que en el futur, alguna altra porta se li obrirà. I, sinó se li obra, és que no havia de passar.