El núvol és un fracàs?

Aquesta setmana, i recorda que la setmana #desdelnúvol comença dijous i acaba dimecres,  la poma més activa del màrqueting digital presentava l’iCloud i, com passa sempre que Apple mossega el mercat, semblava el redescobriment de la roda per enèsima vegada.

Però, segons fonts ben informades, el cloud fa figa. Potser resulta un xic agosarat arribar a aquestes conclusions ha partir dels problemes de la mora canadenca, els sonny boys japonesos i la poma de Cupertino. Oi més quan els malnomenats indignats són capaços d’organitzar-se globalment justament gràcies al núvol (el cloud en la llengua d’Ausias March) i segueixen treballant (o feinejant) per a la generació de consciència global justament des d’aquest ambit difús i compartit.

eyeOS, els nois d’Olesa que van mantenir en escac l’equip del MIT a través del núvol, reten homenatge als seus rivals amb una cita d’un dels seus professors,  John McCarthy, qui va dir:

“Potser algun dia la computació s’organitzi com un servei, igual que el sistema telefònic. Cada abonat haurà de pagar només per la capacitat que realment utilitzi, encara que tingui accés a totes les característiques dels llenguatges de programació en un sistema de grans dimensions … Determinats abonats podrien oferir servei a altres abonats … La computació com a servei podria convertir-se en la base d’una indústria nova i important “.

La curiositat d’aquestes paraules rau en el moment de pronunciar-les. Ja que són força anteriors als escriptoris digitals, a les xarxes socials i a l’aposta d’IBM pel SaaS. Són de l’any 1961, un temps en què els ordinadors eren unes maquinotes immenses i un portàtil cosa de ciència-ficció.

eyeOS doncs respon d’una manera fina  i educada al suposat fracàs del cloud privatiu de les pomes, les mores i els nois d’avantguarda. I ho fa amb un replegament intel·lectual de les forces que treballen al núvol des d’abans de la popularització d’un concepte que beu directament de les fonts d’Internet.

Deixo l’apunt amb la cita com un brindis pel futur del cloud computing i regalo tres imperdibles articles sobre el passat, el present i el futur d’aquesta manera de treball distribuit, més enllà de la consciència global dels eixelebrats emprenedors que, de tant en tant, surten a places i carrers per canviar un món massa privatiu i egoista.

– La nube es el futuro al blog d’eyeOS

– Business Impact: la nube se hace fundamental a la Technology Review del MIT

De la cadena de montaje a la nube al blog d’eyeOS

Que venen els neofeudals!

Possiblement vaig un xic tard, ja que la cursa per a la conquesta de l’espai virtual es va fer ben visble quan el rei del màrqueting 2.0 ens va presentar la seva nova finca a l’hiperespai. L’iCloud del senyor Steve Jobs ha aixecat la llebre sobre el cloud computing (com han batejat al fet de tenir tot el teu disc dur a la xarxa). Però és que a mi em va enxampar en la preparació del BizBarcelona i, de fet, no em semblava tan innovadora com l’han presentada als mitjans més generalistes i algun de dedicat.

Arran de la presentació del Senyor Jobs, allò que, fons ben informades diuen, van inventar tres xicots d’Olesa de Montserrat, ha madurat tant, que les grans del sector comencen a fixar-s’hi i ha construir-hi els seus espais particulars, amb la finalitat d’establir, com deien al Público de fa uns dies, un neofeudalisme de magatzems d’informació que, d’alguna manera, venen a reproduir allò que ja fan, des dels temps de l’1.0, algunes de les forges del programari lliure o algunes empreses de gestió d’espais a Internet. I, més recentment, les xarxes socials i algunes de les propostes de crowdsourcing o de sharing (l’altre nom del compartir) de més anomenada.

Això sí, ara sembla que la usabilitat de la cosa serà molt millor, que els grans s‘ho faran per manera de simular els escriptoris dels ordinadors tradicionals, aconseguint, doncs, que nosaltres ens n’aprofitem i accedim a tota la nostra informació sense necessitat de tenir disc dur a l’ordinador.

Pels que comenceu a emprendre els vostres negocis, i vulgueu donar un cop d’ull al sistema dels magatzems de lloguer -i amb accés des de qualsevol indret amb connexió a Internet-, jo us recomanaria una primera visita a  l’escriptori dels nois d’Olesa. Diuen que és el més antic del sector. I és que, els xicots de casa, que estan de moda, tenen una molt bona eina. I, com tota bona eina, han rebut forçá crítiques. Unes crítiques que asseguren que el seu producte no ha evolucionat en tres anys. Però… per què hauria d’haver evolucionat, si els competidors tot just arriben ara al mercat i ells ja hi són ben posicionats?