Col·laborem, col·laborem …

… que el món s’acaba!

Poc abans del Nadal – carai si en fa de temps, quan es parla d’Internet! -, el CESCA va acollir una conferència sobre nous models de negoci en entorns digitals. L’objectiu d’aquell aplec, emprenedor i digital, era el d’animar el mercat de les telecomunicacions i de l’accés a la Xarxa. De fet, no calia desplaçar-s’hi per a seguir la conferència, ja que, coses dels tecnòlegs, la transmetien directament per Internet.

Com a moderador hi havia una d’aquestes bèsties catalanes que s’atipen de TIC, l’Andreu Veà que, entre d’altres feines, presideix la Secció espanyola de la Internet Society, organisme que vetlla perquè els beneficis d’Internet arribin a totes les persones del món mundial. I, com a convidat, un dels cervellets més ben dotats del sector, el d’en Ramon Roca, tecnòleg infatigable i una de les ments prodigioses que hi ha darrere de Guifi.net. Guifi.net, per cert, és una iniciativa ciutadana que està creant xarxes de telecomunicacions obertes i que, hores d’ara, és un dels majors referents mundials en aquest sector amb més de 10.000 nodes operatius a Europa, Amèrica i l’Àfrica. I tot això, havent nascut al municipi sense poble, és a dir, al remenut, però potent, Gurb de la Plana.

L’aposta de Guifi.net rau en habilitar l’usuari, que és qui posa els diners, per decidir en què i com inverteix el seu capital, gaudint així del nivell de servei que necessita. Per a fer-ho possible, la gent de Guifi.net, proposa noves maneres d’operar la xarxa, més obertes, més plurals i farcides de noves idees. Asseguren que els avenços tecnològics i les xarxes de nova generació ofereixen oportunitats molt interessants per a fer-ho possible. L’experiència de Guifi.net en aquest camp és força dilatada, així com les possibilitats de negoci que s’han anat gestant dins de la comunitat d’usuaris d’aquest servei.

En el rerefons de tot plegat, hi ha la necessitat d’assolir els objectius de l’Agenda Digital Europea 2020, uns objectius impossibles d’abastar amb l’actual model d’accés a Internet, dominat per empreses que ataquen la neutralitat en la circulació de les dades, tot posant barreres al mercat, per tal de limitar l’accés de nous agents. Uns agents que tenen una dimensió més humana, com ara els autònoms i les petites i mitjanes empreses, la base de teixit empresarial de la majoria de mercats del món. Les mateixes que potser poden donar un millor servei al client, que, al final, és qui posa els diners en dansa.

I, si el cas de Guifi.net en el camp de l’accés a la xarxa no és suficient, aquest passat dissabte les ciutats de Barcelona, Madrid i Donosti acollien el I Festival Crowdfunding o, per dir-ho en paraules més locals, el I Festival que presenta experiències i projectes de “finançament en massa”. Caldrà seguir-ne el rastre en un proper apunt.

Emprèn des del núvol!

Aquest any que tot just ara comença, arriba farcit de sucoses novetats per a la gent emprenedora de qualsevol classe i pelatge. Si el 2010 va ser l’any de l’esclat de les plataformes ciutadanes, liderades per emprenedors amb ganes de fer bullir l’olla, com ara, Gild, El Iniciador o Barcelona Enterpreneurship City, per posar tres casos força notaBles; el 2011 serà l’any de les xarxes socials que, nascudes en clau catalana, volen esdevenir mercadal nostrat de l’intercanvi global.

Glocalització és la parauleta que farà fortuna enguany. El mot no és nou. Car és nascut en la ruralia japonesa de la dècada dels 80. És glocal aquell que té la capacitat de crear ponts entre allò local i allò global. És a dir, que pot parlar en català de política internacional o, en anglès, dels problemes de Vilatova de Baix. De fet, el terme ‘glocal’ es fa servir en referència a aquelles persones que són capaces de menjar-se un pa amb tomàquet a Catalunya, o una brotxeta de saltamartins a Laos, és a dir, que no tenen massa problemes per adaptar-se a les realitats locals d’un món globalitzat i on les fronteres es desdibuixen si hom obre la ment i surt de casa.

I què te a veure tot aixó amb la gent emprenedora?

Doncs bàsicament que, l’any passat, va veure l’adaptació local d’eines globals que acceleren les capacitats de l’empresa catalana per trobar gent amb qui fer negoci i esdevenir més glocals.

La primera de les apostes és la de la Nova Anella, el testament que el Govern d’Entesa llega als seus substituts al capdavant d’ACC1Ó. Es tracta d’una xarxa de networking empresarial que té l’objectiu d’internacionalitzar l’empresa catalana. L’Anella no és una novetat. De fet, era un taud dificil de fer rutllar. Un mort en vida que, com l’Au Fènix, ha renascut de les seves cendres, i ara sí, ara sembla que és molt més usable i funcional. Tota una aposta per l’empresa que vol posicionar-se en aquest mercat global on som tots enredats.

La segona de les apostes, esdeve el punt de trobada de les empreses que tenen Barcelona com a referent, objectiu i imatge. Biznetarcelona, encara en fase de proves, és el regal de l’Ajuntament de Barcelona a les empreses de la ciutat. Un punt de trobada de part dificil, per llur magnitud i l’aplegament d’interessos que hi ha hagut a la rebotiga del projecte, però que està donant un resultat espectacular pel que fa a la generació d’espais de trobada i col·laboració a disposició dels usuaris que, en ell, hi fan estada. Obertura total per qui vulgui viure la Barcelona emprenedora i empresarial.

La tercera és l’aposta del rerepaís: Grèra neix d’un dels emprenedors amb més futur i visió emprenedora de casa nostra. En Josep Albertí és un manresà capaç de vendre estufes al desert del Sàhara. La tecnologia que hi ha darrera de la seva escombra aranesa és d’arrel vigatana. I, per postres – l’olfacte sempre mana -, el seu soci financer viu al rovell de l’ou de la ciutat de Barcelona, el punt que atrau més capitals d’aquest país que ens agermana.

Tres eines, tres estratègies, tres apostes que, complementades, esdevenen un nou mercat de contactes i relacions al servei de l’emprenedoria catalana. Ja sigui la dels estevets de botiga i manguitos, o la dels Verdaguers, Bonvies, Lees i d’altres “glocals” de nau ferrenya i mires àmplies.