El cau de l'economia social i solidària

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer dos projectes solidaris diferents. L’un, més incipient, serà objecte de tractament en el proper #desdelnúvol; l’altre, ja rodadet, em va portar al carrer Casp, 43 de Barcelona aquest passat dilluns.

El carrer Casp, 43 és el cau col·laboratiu d’un bon grapat d’organitzacions que es mouen en aquesta alternativa que va prenent el nom d’economia solidària i que s’agrupen, ja sia associant-s’hi o utilitzant l’espai comú, en ECOS grup cooperatiu.

Aquest grup va néixer a la Comissió d’Intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (la XES) i es va formalitzar com a cooperativa de segon grau l’any 2011.

Actualment agrupa una quinzena d’organitzacions, entre cooperatives, associacions i empreses d’altra format jurídic, que donen feina a un centenar de persones i serveixen a més de 7.000 sòcies de consum d’arreu de Catalunya.

El seu volum de negoci ronda els 7 milions d’euros i, entre d’altres projectes, són darrera de la Fira d’Economia Solidària, un esdeveniment nascut al 2012 i que el 2013 va aconseguir un notable creixement.

Des de la visió d’un “emprenedorista” com jo, un dels projectes més engrescadors d’aquest col·lectiu és LabCoop, una promotora d’emprenedoria social cooperativa que desplega quatre línies de treball complementàries: la gestió d’un espai de treball obert a projectes d’emprenedoria social, l’acompanyament i orientació d’aquests projectes, l’impuls de l’aprenentatge cooperatiu i, finalment, la promoció de l’economia social i solidària de base local.

En definitiva, una ferma aposta per un món que, amb valors ben alçats, toca de peus a terra per a generar sinèrgies i compartir recursos per a construir un present més solidari i col·laboratiu.

Una altra economia és possible, en vols formar part?

Aquest cap de setmana, Barcelona ha viscut alguns brots verds d’aquells que, en paraules d’un ex-president de club de futbol, ens permeten dir allò de “no estamos tan mal”.

Parlo d’una inauguració, d’una fira i d’una festa d’aniversari.

De la inauguració de Nollegiu, un espai al Poblenou on s’ensumarà cultura i que, inaugurat aquest cap de setmana, va començar a caminar ahir mateix amb un tarannà col•laboratiu que cada cop és més necessari.

De la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, un esdeveniment que es va consolidant a Barcelona i que, tal i com indiquen en el web de l’esdeveniment, ha comptat amb 184 empreses i entitats inscrites, 12.000 visitants, 124 conferenciants i talleristes en 70 xerrades, 123 voluntàries, 15 activitats lúdiques, 2.000 menjars i entrepans servits, 50.000 piulades, 15 mitjans de comunicació i 32.000 ecosols circulant. Afegint-hi jo, amb un molt bon seguiment per part de LaTele.cat.

I, finalment, del primer aniversari de la renascuda Flor de Maig que, utilitzant el llenguatge econòmicament correcte, esdevé un hub que acull un cluster de l’economia social barcelonina.

Les tres iniciatives s’ubiquen, al meu modest parer, dins la definició d’economia solidària que difon la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. A saber:

“Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.”

Si tu ets emprenedor o tens una empresa atrapada en la idea del benefici pel benefici, potser trobes l’espurna per ser una empresa de futur en una de les tres activitats que, des del Convent de sant Agustí, posen al teu abast. A saber:

Com ser una empresa verda?
Ecoproductes i ecoserveis.
Com ser una empresa socialment responsable?

Una altra economia fou possible… o encara ho és

Arran de la recuperació d’un dels espais més emblemàtics del barri del Poblenou, em capbusso digitalment en els pioners del cooperativisme i l’economia solidària a casa nostra.

I és que, la Flor de Maig (document .pdf), fou això: una gran cooperativa que va néixer al servei de la comunitat local, però que va esdevenir un veritable gegant de serveis per a la ciutat de Barcelona. Del seu extrem creixement però en vingueren les desavinences i, tot i l’ “expropiació” del concepte cooperatiu i dels seus bens per part del nou Estat nascut de la Guerra Civil, la cooperativa ja era ferida de mort en plena República. Podríem assegurar que va morir d’èxit extrem en un temps il·lusionants per a les classes populars.

Aquest passat cap de setmana es va escenificar la obertura de l’espai de La Flor de Maig al barri. Jo no hi vaig poder anar i vaig seguir-la #desdelnuvol, però el fet fa la cosa: El Poblenou està recuperant un espai comunitari i social arrelat en les fondalades del segle XIX, però amb la capçada al segle XXI i més enllà.

Les cooperatives – de producció, de crèdit o de consum, que en són les principals – són una digna alternativa per a organitzar, ordenar i humanitzar un sistema de producció i consum, tot millorant-ne els principis i utilitzant l’intercanvi i l’ajuda mútua com a manera d’aprofitar els recursos disponibles sense perdre qualitat de vida.

Iniciatives com la que ha obert aquest apunt –l’Ateneu Flor de Maig-, la de les Mamas graciosas, un sistema autogestionat de compartició de talents de mames i papes al barri de Gràcia, o la de l’Ateneu Popular de Vallcarca, un espai que acull un bon grapat d’iniciatives cooperatives i solidàries, ajuden a veure que, més enllà dels principis macroeconòmics dominants, hi ha un món de petites accions quotidianes que rutllen amb pocs diners i molta humanitat.

Et crida el sector de l’ajuda mútua?
En coneixes algun altre cas?
Les aportacions, a risc de no rebre resposta, són benvingudes.