RebeldeMule, una emprenedoria que desvetlla consciències

Un dels companys de viatge #desdelnuvol que segueixo amb interès, alhora que m’ajuda a desenvolupar el meu judici crític sobre les opinions apostòliques que m’envolten, és RebeldeMule.

Rebeldemule és una comunitat d’internautes que dóna una alternativa a la industria cultural i de l’entreteniment. Ho fa amb una proposta que respon, com assenyalen al seu manifest, a la segona definició que el diccionari de la RAE dóna a la paraula cultura. A saber:

Conjunt de coneixements que permet a algú de desenvolupar el seu judici crític.

RebeldeMule és una comunitat creada per cinc emprenedors amb inquietuds polítiques i socials que es van fer el sà propòsit de rescatar tots aquells documents que crien malves en hemeroteques públiques o particulars, i que puguin respondre al repte definit per la Real Academia Española de la Lengua.

RebeldeMule, ara com ara, és finançat per les cinc persones que la gestionen i, en una mini – enquesta twittaire, m’han assegurat no tenir previst de cercar finançaments alternatius:

 Crowfounding parece complicar la cosa, es para otro tipo de proyectos, ¿no?

I és que, el cost de la plataforma és prou baix – un servidor estàndard de nodo50 -, i, els materials que s’hi distribueixen, són treballats i proporcionats per la comunitat de persones lliures que l’utilitzen.

Acabarem aquest apunt presentant el proveïdor de serveis d’Internet suara esmentat: nodo50.org lidera, frec a frec amb pangea.org, el sector de serveis als moviments socials i solidaris a Internet.

Creat l’any 1994, nodo50.org proporciona formació, continguts, i serveis comunicatius a centenars de grups i organitzacions de l’ampli espectre de l’esquerra política i social de l’estat espanyol i l’Amèrica llatina.

Valgui doncs aquest apunt com a mostra que hi ha altres maneres d’emprendre i per a recolzar l’alliberament de l’Isma i el Dani, els dos estudiants de l’Associació d’Estudiants Progressistes empresonats el 29M.

Anuncis

Amazon contra els emprenedors?

No era pas aquest el tema que volia tractar aquesta setmana. I és que, qui em coneix, ja deu saber que la meva obsessió actual són les oportunitats emprenedores al cor de l’Àfrica negre. Aquestes i la manera com, els africans que m’he trobat, encaren la vida amb empenta i il·lusió. Una imatge ben allunyada de la que ens ensenyen per aquestes terres. Però, dilluns d’aquesta mateixa setmana, un article del @CiberPaís em treia un xic de polleguera.

I és que, una cosa és que una multinacional obri negoci a Espanya, i una altre de molt diferent, és fer d’aquest esdeveniment, un Fukushima cultural de dimensions extraordinàries. I, certament, avui Amazon.es ha obert les seves portes digitals amb llibres físics i convencionals.

L’article esmentat parla de terratrèmol en el comerç electrònic i aquí, crec, és on l’erra de totes, totes. Possiblement, Amazon, millori la visibilitat dels llibres de les editorials amb les que arribi a acords de distribució (caldrà veure la seva permeabilitat amb projectes d’autoedició, com fa en d’altres mercats). Però, a risc d’equivocar-me, crec que actuarà com una gran llibreria convencional. És a dir, vendrà llibres de mercat, a preu de mercat. Ja que cal tenir en compte que no es pot jugar a la reducció de costos que Internet ofereix, perquè el preu del llibre, a Espanya, és taxat i, per tant, el gegant de la cultura, haurà de guanyar a les llibreries tradicionals, per la banda dels serveis. I això, crec jo, l’inhabilita en les obres de més actualitat, aquelles que són als prestatges de les llibreries i que, anant a la botiga, hom compra al moment: Vas a la botiga, pagues i t’emportes el llibre. Per la resta, la seva competència seran les botigues electròniques dels comerços tradicionals, que es dediquen a la literatura de mercat.

¿Com afectarà, l’aterratge d’Amazon a les botigues especialitzades, a les llibreries de vell, a les editorials “alternatives”, a… ? El terratrèmol en el comerç electrònic restarà en l’aristocràcia cultural, tot just esmentada en el paràgraf anterior, però no sortirà de la cleda de les societats de drets d’autor i les grans fortunes culturals del país. I, aquí, hi ha camp per córrer a plaer i fer negoci: Els mercats culturals alternatius, el llibre professional, les necessitats dels “pirates” espanyols – que tot ho copien per manca d’una oferta digna i a preus competitius – són prou atractius per aquell que estimi la cultura.

Com deia un xic més amunt, doncs, qualsevol emprenedor que vulgui entrar al mercat de bens culturals, té molt de camp per córrer més enllà dels grans projectes empresarials. I, si d’alguna cosa li serveix l’arribada d’aquest gegant, és per tenir un player suficientment potent com per enviar-li tots aquells clients que, errats en la seva cerca, busquin cultura de masses en negocis especialitzats.

Eps! I aquí si que falta oferta, que jo ja porto més d’un més cercant “El rodaje de La reina de África. Cómo fui a África con Bogart, Bacall y Huston y casi pierdo la razón” de la Katherine Hepmburn, i no hi ha manera de trobar-lo!

Algú s’anima a muntar una bona botiga de cinema, amb descatalogats com aquest, o hauré de piratajer l’exemplar d’una biblioteca a risc d’esdevenir un perillós delinqüent?