Lliçons castelleres per a persones emprenedores i empreses?

El passat cap de setmana, Tarragona va acollir la vint-i-cinquena edició d’una biennal festa castellera que deixa bocabadat a mig món i part de l’estranger.

Enguany, com fa dos anys, em va tocar viure-la #desdelnúvol i la xarxa de televisions locals, dos realitats paral·leles que considero exemples notables de coopetició, tot i la seva aparent divergència.

Els castells són un cas paradigmàtic de gestió d’equips en una caòtica realitat.

En una colla castellera s’hi apleguen una diversitat immensa de persones en peu d’igualtat. Les ganes, la constància i els mèrits són la base sobre les que es basteix el lideratge del cap de colla i del pinyol que ‘gestiona’ el dia a dia de la organització.

Una organització dedicada a gestionar el caos de les estructures efímeres i la fluidesa en l’entrada i la sortida dels recursos necessaris per a fer la seva feina.

Any rere any, una colla pateix canvis notables a tots nivells. El principal, potser, és el creixement de la canalla més menuda: aquella anxaneta fineta i valenta que va creixent i cal suplir per causes tan naturals com el fet de fer-se gran.

Els equips castellers, a més a més, treballen sota pressió. El punt màxim de tensió és en el moment d’alçar una construcció a plaça. Un moment que s’allarga des que s’anuncia el castell fins que aquest acaba, ja sia amb la caiguda o la deconstrucció.

Els castellers minimitzen la pressió amb una constància malaltissa: entre dos i tres assajos per setmana que, més enllà de preparar físicament a les persones implicades, les forma mentalment per a la màgia col·lectiva que oferiran en públic.

A nivell ccopetitiu, les colles assoleixen superar els seus límits col·laborant amb d’altres colles, ja sia amb assajos conjunts o oferint-se ha col·laborar a plaça. Un exemple paradigmàtic d’aquesta coopetició és la que mantenen Castellers de Barcelona i Castellers de la Vila de Gràcia, que, amb un nivell similar de construccions, no s’estan de col·laborar entre elles generant un cercle virtuós que els ha permès assolir els seus màxims històrics en la present temporada.

L’objectiu de tot plegat, al nivell emprenedor que ens ocupa, és l’autosuperació col·lectiva de l’organització a través de l’autosuperació decadascun dels seus components.

Un exemple de gestió que, a través de les seves colles més competitives, s’ofereix a grans empreses d’arreu del món.

Vine al mercat, reina!

Espero que el títol no tingui drets d’autoria ni pugui portar a malentesos, però és que en pensar l’apunt d’aquesta setmana #desdelnuvol, se m’ha fet evident l’encert d’aquest eslògan. I tot plegat per un d’aquests serveis que han arrancat sota el paraigua de Barcelona Activa, i que pretén obrir les portes del mercat públic a les empreses més petites del mercat privat.

Tot i que el mercat públic és un dels mercats més potents que hi ha, moltes petites i mitjanes empreses el defugen en considerar-lo un terreny d’ús exclusiu de les grans empreses o de paperassa massa complicada per a ells. Les administracions públiques, en canvi, tenen interès en contractar menuts i Barcelona Activa s’ha proposat facilitar la feina a aquestes empreses.

Per tant, vine al mercat, reina!

Vine al servei de mercat públic i aprofita l’assessorament i l’acompanyament en la tramitació dels concursos que obren les diverses administracions públiques existents, tant locals, com nacionals, estatals o europees.

De fet, el servei identifica oportunitats en les licitacions públiques de les administracions suara esmentades, orienta i dóna suport especialitzat en tot el procés de tramitació, fomenta la cooperació empresarial i la coordinació d’espais d’interrelació per a la creació de projectes consorciats – una necessitat bàsica per a participar en projectes que un de sol no podria abastar – i dóna eines per a adquirir el coneixement i les habilitats necessàries per a millorar les capacitats i les probabilitats d’èxit.

T’interessa?

Doncs, au, inscriu-te al programa o a la jornada del 24 de novembre on t’ensenyen a presentar una bona oferta per a una licitació. Que no és gens fàcil!

Nota afegida:
Un cop escrit l”apunt de la setmana, conec la defunció d’en John McCarthy precursor del cloud computing. Bé , val recordar-lo doncs amb l’apunt de la passada setmana.