Un fantasma recorre el planeta: el fantasma del datacentrisme

El títol semblaria agosarat o apocalíptic, si més no per algú que no hagi tingut la oportunitat de visitar la magnífica exposició que el CCCB ens ofereix a la seva seu de Montalegre, 5.

Però si hom té el valor d’apropar-s’hi, patirà una sotragada interior amb efectes similars als del títol de la mateixa. I és que Big Bang Data esventra la xarxa, els seus usos i abusos i ens ensenya tot allò que l’smartphone, el portàtil o el semàfor de la cantonada no ens ensenya directament.

Surts de l’exposició amb el convenciment que ens vigilen, que som en la distòpia de George Orwell, però que, justament les mateixes eines que actualment conformen aquesta distòpia poden ser emprades per a construir utopies o, si s’és més proper, per a encertar-la del tot a l’hora d’ubicar un punt de venda a Barcelona o preveure els imprevisibles embats de la natura.

Si us fa por escapolir-los sota el llençol del fantasma, podeu fer un tast força complert del datacentrisme des del seu projecte on-line. Endinseu-vos a bigbangdata.cccb.org i conegueu les oportunitats i les amenaces d’un món que ja ha emmagatzemat 700 terabytes en un gram d’ADN, el nostre codi genètic.

En paral·lel a l’exposició el llibre Opportunity Valley d’en Hugo Pardo aprofundeix en aquest món i intenta mostrar com aprofitar tot aquest valor per a posar-lo al servei de l’economia col•laborativa i el bé comú.

Abran juego señores!… que Matrix ja és entre nosaltres i la teva entitat finacera hi té accés.

Anuncis

Si ets una persona emprenedora, apropa’t al #BizBarcelona

Encara falten 15 dies, però el volum d’activitats i esdeveniments que s’apleguen a Fira de Barcelona durant els dos dies del BizBarcelona, bé valen un avançament de la noticia. Oi més quan un servidor ha participat com a peó durant força edicions d’un dels pares de la cosa: El dia de l’emprenedor.

BizBarcelona és un aplec al servei de la gent amb idees, projectes o empreses – com més petites i dinàmiques, millor – que vulguin accelerar els seus negocis, tot coneixent possibles vies de finançament, proveïdors, clients, consellers i molt més.

En la seva segona edició, després d’una desena de dies de l’emprenedor, el BizBarcelona torna a la Fira per a omplir dues intenses jornades de treball i construcció de la musculatura emprenedora del país.

Dues jornades que formen part d’una intensa setmana emprenedora on Barcelona, la Barcelona més menestral i creativa, aplega un congrés de màrqueting digital, un esdeveniment d’oportunitats digitals, una plataforma per a visualitzar, experimentar i conèixer les principals novetats del sector de la tecnologia aplicada a la creació, un mercat de finançament, un mercat d’innovació oberta, una competició global d’emprenedors i un servei de sessions de vídeo presentació.

Tot un món per descobrir on val la pena acreditar-s’hi amb un full de ruta ben definit per a que no se’ns enganxin les activitats de corbata.

La vida al núvol és qüestió de confiança

Aquesta setmana he rellegit un apunt que tenia guardat al meu nuvolet particular i m’ha semblat que podia ser un bon lloc on ancorar aquest #desdelnuvol d’avui.

De fet, la ullada li he fet arran d’una conversa virtual entre dos lectors del meu bloc personal al voltant de l’ús de les eines informàtiques per a millorar la participació ciutadana. L’un, que signava cop a #Op20n, confiava plenament en les virtuts d’Internet per a millorar la nostra democràcia, mentre que l’altre, que signava com a JRRiudoms, en desconfiava plenament:

“no’m fio de les màquines, ni d’una suposada “democràcia on-line”

Qui dels dos tenia raó, si és que algun dels dos en tenia?

Avui no parlarem pas de política, sinó de confiança, de confiança i de cloud living. I, per fer-ho, m’he buscat un bon punt de partida: l’esmentat apunt d’en  Jesús Revuelta, director creatiu de DobleYou, una agència de comunicació integrada que s’ha fet un bon lloc en l’starsystem dels qui fan llaminers els productes de cara al seu possible consumidor.

Tot plegat, doncs, ve de la capacitat que tinguem tots plegats de compartir i fer-nos confiança per a viure al núvol. Concepte que en Jesús defineix en els següents termes:

Cloudliving és una vida P2P, una xarxa persona a persona, i no només ordinador a ordinador. Una vida on es té tot el què es necessita i, si no es necessita, es puja al núvol per a què un altre ho aprofiti, optimitzant així l’ús dels recursos existents.”

Partint d’aquesta definició, el director creatiu presenta un collage de recursos que ens permeten viure al núvol, des del ja clàssic  couchsurfing per viatjar al preu més ajustat possible, fins al més actual préstec P2P o entre particulars on es deixen diners entre desconeguts.

Deixaries la teva casa, el teu cotxe o diners a un desconegut?
Com ens donen confiança els que ens ho proposen?

Com diu en Jesús, tota relació de confiança està basada en l’afecte o en el coneixement. I jo hi afegiria, que també s’aconsegueix amb totes dues alhora. Per això, els intermediaris de la vida al núvol juguen a construir una malla d’afectes i coneixements tan sòlida que els dona una imatge gairebé física del negoci i, de rebot, de la gent que s’hi enxarxa.

Saber que, en una comunitat, hi ha un bon gruix de gent interaccionant sense problemes, que el servei que es dóna el recomanen els seus usuaris- sobre tot si són amics teus – o trobar algun sistema que asseguri de manera fidedigna algun possible imprevist – tot i que l’acceptació d’imprevistos pot lesionar la confiança –  són algunes de les vies utilitzades per generar models de confiança suficientment sòlids com per a utilitzar aquests serveis i treure’n profit. Oi més quan, molt sovint, aquests intermediaris cerquen bons arbres (inversors, diaris, agències de promoció econòmica, etc.) que els facin confiança. Però… ara que hi penso…

… Això no és el mateix que fem en la vida presencial?

Les Translator Brigades: Un cas de treball col·laboratiu que rutlla

Dijous de la setmana passada es complien dos mesos de l’eclosió del moviment #OccupyWallStreet. Una proposta que va començar a gestar-se a les pàgines d’una de les revistes més conegudes en el submón de l’agitació cultural des del 1989.

AdBusters, la referida publicació, havia llançat la crida pels volts de l’estiu i, en poc temps, la cosa va anar prenent volada, fins a construir un espai de comunicació propi dins del núvol.

Quan el 17 de setembre de 2011, els activistes nord-americans sortien al carrer i acabaven ocupant el Zucotti Park, tot rebatejant-lo com a Parc de la Lliberat, les pàgines de la revista començaven a llançar missatges en d’altres idiomes, en d’altres llengües. Havien après idiomes de cop?

No. Si hom parava atenció als escrits en altres llengües, s’hi trobava la nota “traduït per les Translator Brigades: translatorbrigades@gmail.com”.

I justament aquest apunt s’endinsa en aquest col·lectiu. Un col·lectiu format per gent d’arreu del món sota la voluntat de l’entesa en la diferència, i la difusió d’una consciència global que s’aplega sota l’objectiu de trencar barreres lingüístiques a l’hora de difondre missatges que puguin ser d’utilitat per a tots els moviments que s’estan gestant i sortint als carrers i places d’arreu del món (madrid, Barcelona, El Caire, Sevilla, París, Niça, Londres, Nova York, Homs, Kampala, …).

Darrera el projecte, una idea: recuperar l’esperit de les Brigades Internacionals del 36-39 amb armes modernes i no-violentes, com són la paraula i les xarxes de comunicacions.

El lloc on s’apleguen: Un compte compartit de Google – amb el gmail per a comunicar-se amb els gestors dels textos que tradueixen; i el Google Docs per a organitzar-se el treball i adquirir compromisos -. Una pàgina de Facebook oberta per a donar-se a conèixer i llançar missatges a l’exterior -bàsicament les traduccions que fan, per tal que tinguin més repercussió -. I un Quarter General en una xarxa social on es presenten els brigadistes, es proposen traduccions, donen idees per a noves traduccions, es distribueixen la feina i col·laboren de manera autònoma i autoorganitzada.

Una manera de treballar que els ha portat ja a un tou de traduccions en més de 20 llengües diferents i que, com es pot veure, mostra la facilitat que qualsevol emprenedor té d’utilitzar les eines gratuïtes que el Núvol ens dóna, fins i tot per a coordinar-se amb d’altres emprenedors i donar sortida internacional a projectes que, com AdBusters, no tindrien “mercat” més enllà de la comunitat angloparlant.

#EmprenedoriaSocial – Un telèfon virtual? El núvol al servei de la base de la piràmide

La meva intenció d’aquesta setmana era reflexionar o bé sobre una eina que converteix en xifra la repercussió d’un hom a les xarxes socials, o bé sobre el futur del cloud computing pel 2012. Però el Fora d’Òrbita de Vilaweb em va distreure l’atenció cap a una de les informacions presentades.

I és que, els que m’heu pres el número, ja deveu saber que tinc debilitat per l’economia social i aquelles iniciatives que volen apropar tots els món per a generar consciència global o, si més no, per a oferir una millor vida als que la tenen pitjor, encara que sigui millorant les comunicacions i fent-les més abastables.

El nom que fa la cosa es cloud phone, un telèfon al núvol en la llengua d’en Pla, i sembla que comença a fer fortuna si més no a Madagascar, una illa de l’est de l’Àfrica.

El sistema, explicat en un article del The Christian Science Monitor, consisteix en oferir números de telèfon i no telèfons a la gent que, amb aquests números, pot accedir al seu compte emmagatzemat al núvol des de qualsevol terminal operatiu de telèfon. No cal disposar d’un aparell, no és necessari preocupar-se pel desgast de la targeta SIM, ni tan sols cal explotar les mines de coltan del Congo per trucar i rebre trucades.

Possiblement es perd immediatesa, però es guanya comunicació. Una comunicació que ara està testejant l’empresa d’en Nigell Waller entre les comunitats més pobres de l’est insular de l’Àfrica.

El núvol és un fracàs?

Aquesta setmana, i recorda que la setmana #desdelnúvol comença dijous i acaba dimecres,  la poma més activa del màrqueting digital presentava l’iCloud i, com passa sempre que Apple mossega el mercat, semblava el redescobriment de la roda per enèsima vegada.

Però, segons fonts ben informades, el cloud fa figa. Potser resulta un xic agosarat arribar a aquestes conclusions ha partir dels problemes de la mora canadenca, els sonny boys japonesos i la poma de Cupertino. Oi més quan els malnomenats indignats són capaços d’organitzar-se globalment justament gràcies al núvol (el cloud en la llengua d’Ausias March) i segueixen treballant (o feinejant) per a la generació de consciència global justament des d’aquest ambit difús i compartit.

eyeOS, els nois d’Olesa que van mantenir en escac l’equip del MIT a través del núvol, reten homenatge als seus rivals amb una cita d’un dels seus professors,  John McCarthy, qui va dir:

“Potser algun dia la computació s’organitzi com un servei, igual que el sistema telefònic. Cada abonat haurà de pagar només per la capacitat que realment utilitzi, encara que tingui accés a totes les característiques dels llenguatges de programació en un sistema de grans dimensions … Determinats abonats podrien oferir servei a altres abonats … La computació com a servei podria convertir-se en la base d’una indústria nova i important “.

La curiositat d’aquestes paraules rau en el moment de pronunciar-les. Ja que són força anteriors als escriptoris digitals, a les xarxes socials i a l’aposta d’IBM pel SaaS. Són de l’any 1961, un temps en què els ordinadors eren unes maquinotes immenses i un portàtil cosa de ciència-ficció.

eyeOS doncs respon d’una manera fina  i educada al suposat fracàs del cloud privatiu de les pomes, les mores i els nois d’avantguarda. I ho fa amb un replegament intel·lectual de les forces que treballen al núvol des d’abans de la popularització d’un concepte que beu directament de les fonts d’Internet.

Deixo l’apunt amb la cita com un brindis pel futur del cloud computing i regalo tres imperdibles articles sobre el passat, el present i el futur d’aquesta manera de treball distribuit, més enllà de la consciència global dels eixelebrats emprenedors que, de tant en tant, surten a places i carrers per canviar un món massa privatiu i egoista.

– La nube es el futuro al blog d’eyeOS

– Business Impact: la nube se hace fundamental a la Technology Review del MIT

De la cadena de montaje a la nube al blog d’eyeOS