Una xarxa d’empreses sense moneda

Avui fa deu dies que en Roger Cassany escrivia una noticia a Vilaweb.cat sobre les eleccions a Sardenya. Poc m’interessen, des del punt de vista d’aquest bloc el tema principal de l’anunci, però si la referència a la ocupació laboral del cap d’un dels partits polítics en dansa.

En l’article ens deia que Franco Contu, promotor de la candidatura independentista Sardegna Possible, era el fundador de Sardex.net, una xarxa d’empreses que intercanvien serveis sense fer ús de moneda. Eps! Al tantu! Economia col·laborativa d’intercanvi entre empreses!

Entro doncs a Sardex.net i, esperit comercial al darrera, hi trobo un bonic i didàtic vídeo amb el funcionament de la iniciativa sarda:

Feta la visualització penso ràpidament en els mercats d’intercanvi del meu voltant i, per l’ús de les xarxes socials que fan els sardexnesos, penso en l’Alvaro, la Teresa i el seu Comunitats.org, una iniciativa d’intercanvi de coneixements i temps que pivota entre Lleó i La Llagosta des de fa poc més de tres anys.

Do it yourself: Del punk a l’ateneu

Per seguir l’apunt d’aquesta setmana s’ha d’haver viscut amb pocs recursos i moltes ganes de fer. O, si més no, haver-hi estat a prop, quan tot va començar. Però, ara que hi penso, no és aquest l’estat on som la majoria de mortals a data d’avui.

Posem l’inici de tot plegat en el moviment punk, aquell crit de ràbia nascut als suburbis de les principals ciutats d’Occident a remolc de la crisi del petroli dels anys 70 i llurs efectes en l’electrificat món occidental.

El posem aquí, però possiblement el podríem posar en qualsevol dels moments on ha aflorat l’anomenada contracultura, aquella expressió que, generació rere generació, trenca els motlles de la cultura dels pares per a crear-ne una de nova que acaba esdevenint cultura per una nova contracultura naixent.

I ara, quan la societat de consum ha esdevingut cultura dominant, la digitalitat obra una nova contracultura que comença a mutar en un nou paradigma productiu, el paradigma dels makers que es manifesten a través dels seus productes compartits i que aterren a Barcelona a través del mob del carrer Bailén i dels ateneus de fabricació que promou l’Ajuntament de Barcelona.

Del fes-t’ho tu contracultural al imprimeix-t’ho tu amb suport municipal que, a Barcelona Activa, començar a caminar per oferir aquesta filosofia cocreativa a les empreses de la ciutat.

El cau de l'economia social i solidària

Aquesta setmana he tingut la sort de conèixer dos projectes solidaris diferents. L’un, més incipient, serà objecte de tractament en el proper #desdelnúvol; l’altre, ja rodadet, em va portar al carrer Casp, 43 de Barcelona aquest passat dilluns.

El carrer Casp, 43 és el cau col·laboratiu d’un bon grapat d’organitzacions que es mouen en aquesta alternativa que va prenent el nom d’economia solidària i que s’agrupen, ja sia associant-s’hi o utilitzant l’espai comú, en ECOS grup cooperatiu.

Aquest grup va néixer a la Comissió d’Intercooperació de la Xarxa d’Economia Solidària (la XES) i es va formalitzar com a cooperativa de segon grau l’any 2011.

Actualment agrupa una quinzena d’organitzacions, entre cooperatives, associacions i empreses d’altra format jurídic, que donen feina a un centenar de persones i serveixen a més de 7.000 sòcies de consum d’arreu de Catalunya.

El seu volum de negoci ronda els 7 milions d’euros i, entre d’altres projectes, són darrera de la Fira d’Economia Solidària, un esdeveniment nascut al 2012 i que el 2013 va aconseguir un notable creixement.

Des de la visió d’un “emprenedorista” com jo, un dels projectes més engrescadors d’aquest col·lectiu és LabCoop, una promotora d’emprenedoria social cooperativa que desplega quatre línies de treball complementàries: la gestió d’un espai de treball obert a projectes d’emprenedoria social, l’acompanyament i orientació d’aquests projectes, l’impuls de l’aprenentatge cooperatiu i, finalment, la promoció de l’economia social i solidària de base local.

En definitiva, una ferma aposta per un món que, amb valors ben alçats, toca de peus a terra per a generar sinèrgies i compartir recursos per a construir un present més solidari i col·laboratiu.

Cada cop més a prop… o no?

Escric l’apunt de la setmana encara horroritzat per una evidència d’aquelles que no poden deixar indiferent a cap persona humana: “Veinte españoles tienen la misma riqueza que los 9 millones más pobres”.

Es fa difícil centrar-se en una temàtica emprenedora quan hom apropa un xic a casa allò que globalment és conegut. I és ara quan, #desdelnúvol, em pregunto si Internet i les seves eines ens apropen o ens allunyen als uns dels altres.

Si atenem a les informacions que ens arriben des dels integrats, Internet facilita el treball en equip i la coordinació entre persones que són a molts quilòmetres de distància.

Aplicacions que, com es veu en aquest article, són a l’abast de tothom que tingui un ordinador a l’abast i la ment desperta.

Aplicacions que, com es veu en aquest altre, poden arribar a facilitar molt les tasques més rutinàries i minimitzar al màxim les incidències més humanes.

Ara bé, aquesta visió emprenedora, com es marida amb els 9 milions de pobres que afloren de nou en un Informe com el d’Intermón?

De la resposta a aquesta pregunta, en surten projectes emprenedors de debò, d’aquells que fan un món millor.

Els Reis més cooperatius i emprenedors

Comencem l’any i reprenem el bloc amb la dèria de l’empenta emprenedora que l’ha caracteritzat des dels seus inicis. Aquella que s’allunya un xic de la moda mediàtica i que s’endinsa en el moll de l’os de l’emprenedoria de debò.

Aquella que, més enllà de la creació d’empreses (start-up) o del lideratge de nous projectes en una empresa existent (intraemprenedoria), construeix alternatives i esdeve llavor d’un món més cooperatiu i solidari.
I això és el que faig a través de Verdures Roges, la cooperativa de consum ecològic que, des de l’Ateneu Roig de Gràcia , col•labora amb un pagés d’Alella i llur mode de vida. Una cooperativa que el proper 16 de gener arribarà albseu tercer any de vida.

I, gràcies a Ses Majestats els Reis d’Orient, amb SomEnergia, la cooperativa d’energies renovables nascuda a Girona i que aprofundeix en un model energètic més just i sostenible per a nosaltres i per a les genercions que vindran.

Dos projectes cooperatius que em fan emprenedor i, si es vol, empresari o, si més ni, soci de dues empreses que malden per assolir la dolça utopia d’un món feliç, divers i lliure com l’aire que respirem al cim de qualsevol muntanya.

I és que l’emprenedoria va més enllà de l’ampolusitat dels grans projectes i les empreses gasela per ser també un cumul d’alliberadores i assenyades engrunes que construint l’avui ens fan més agraït el demà.

Els Ateneus de Fabricació: Convertint la informació en matèria

“La crisi es produeix quan lo vell no acaba de morir i quan lo nou no acaba de néixer” – Bertolt Brecht (via @ateneu_roig)

Recuperem una temàtica que ja va ser objecte de tractament #desdelnúvol al febrer del 2012. El #fabbing o la nova revolució dels mitjans de producció.

En aquella ocasió el detonant de la noticia fou el llançament del physibles de The Pirate Bay i aquest cop l’origen de tot plegat és la visita al primer dels Ateneus de Fabricació que, sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, estan naixent a la ciutat comtal.

L’Ateneu de Fabricació de les Corts ocupa una part d’una antiga nau industrial ubicada al cor d’aquest barri barceloní i, en un parell llarg d’anys, estarà integrat a la nova i flamant biblioteca central d’aquest districte.

Ara com ara, l’Ateneu comença a obrir-se a la ciutat a través de les escoles i va fent xarxa per a obrir-se al major nombre d’agents socials i ciutadans possible.

Les impressores 3D, les fresadores, els talladors làser, els escàners 3D i la filosofia col·laborativa que impregna aquests centres, poden materialitzar qualsevol idea que una persona amb esperit emprenedor es pugui enginyar.

D’aquí el seu potencial per a democratitzar la producció, per apropar el què es necessita al conjunt de la ciutadania. Sobretot quan la filosofia del fes-t’ho tu impregna l’aposta municipal per aquests espais de producció on, ara les escoles, i després tothom, podrà fer-se allò que pensa i necessita.

Podrà fer-s’ho i, si és prou espavilat, fer-s’ho a mida. En la reunió d’avui han sortit joguines per a les escoles bressol, peces per armaris, elements de merchadising i, fins i tot, una cadira.

Som als inicis, però com LaTele en el panorama audiovisual o l’Ateneu Roig en l’associatiu, els Ateneus de Fabricació són part d’aquest nou món que va naixent, mentre el vell món agonitza.

Una altra economia és possible, en vols formar part?

Aquest cap de setmana, Barcelona ha viscut alguns brots verds d’aquells que, en paraules d’un ex-president de club de futbol, ens permeten dir allò de “no estamos tan mal”.

Parlo d’una inauguració, d’una fira i d’una festa d’aniversari.

De la inauguració de Nollegiu, un espai al Poblenou on s’ensumarà cultura i que, inaugurat aquest cap de setmana, va començar a caminar ahir mateix amb un tarannà col•laboratiu que cada cop és més necessari.

De la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, un esdeveniment que es va consolidant a Barcelona i que, tal i com indiquen en el web de l’esdeveniment, ha comptat amb 184 empreses i entitats inscrites, 12.000 visitants, 124 conferenciants i talleristes en 70 xerrades, 123 voluntàries, 15 activitats lúdiques, 2.000 menjars i entrepans servits, 50.000 piulades, 15 mitjans de comunicació i 32.000 ecosols circulant. Afegint-hi jo, amb un molt bon seguiment per part de LaTele.cat.

I, finalment, del primer aniversari de la renascuda Flor de Maig que, utilitzant el llenguatge econòmicament correcte, esdevé un hub que acull un cluster de l’economia social barcelonina.

Les tres iniciatives s’ubiquen, al meu modest parer, dins la definició d’economia solidària que difon la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. A saber:

“Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.”

Si tu ets emprenedor o tens una empresa atrapada en la idea del benefici pel benefici, potser trobes l’espurna per ser una empresa de futur en una de les tres activitats que, des del Convent de sant Agustí, posen al teu abast. A saber:

Com ser una empresa verda?
Ecoproductes i ecoserveis.
Com ser una empresa socialment responsable?