Els antisistema es financen sistèmicament?

Ja fa un bon grapat de dies que volia fer una reflexió sobre el finançament de les causes perdudes. Batalles quimèriques d’activistes emprenedors i inconformistes que lluiten amb armes minses contra gegants ben peixats.

En la setmana que la Generalitat ha optat, com fa uns dies el Govern de l’Estat, ha enfrontar-se al futur que ja és present de l’economia col·laborativa, jo em faig un xic ençà i em fixo en la manera com s’estan finançant les utopies veïnals i autogestionades.

I, com a mostra, prenc un cas que encara cueja en el silenci dels mitjans, tot i la guerra mediàtica que es va generar tot just fa unes setmanes.

El desallotjament i enrunament de Can Vies, el Centre Social Autogestionant del barri de Sants, va portar una revolta als carrers que, bevent del tarannà de la història de la desobediència civil, va portar a una setmana tràgica que, amb el temps, s’ha vist que només va servir per destarotar la ciutat, inculpar innocents, posar el govern municipal en una situació crítica i, en positiu, servir de base per una revolta social i pacífica, de la qual, aquest apunt, en dóna una mostra.

I és que la campanya de micromecentatge, a través d’una plataforma legal, que, vulgues no vulgues ja ha recollit la meitat dels diners necessaris per a iniciar la primera fase de recuperació de l’espai en qüestió – així com la defensa legal de les persones inculpades pels fets de Sants -, no és més que una platja de suport mutu que compta amb un bon grapat de socis arreu dels Països Catalans. Socis que aporten suculentes recompenses.

I és que els antisistema potser són més sistèmics del què ens pensem.

Quan la cultura fa nosa

David Fernández, diputat de les CUP, defensant la seu de La Directa
Imatge extreta de twitter

Escric , com la majoria de periodistes, amb les cartes marcades. Desconec les negociacions entre els gestors de Can Vies i l’Ajuntament que avui apareixen als mitjans de comunicació, ARA inclòs, com a disculpa o atenuant del desallotjament de Can Vies, el centre santsenc autogestionat que, des de fa 17 anys, cobreix moltes de les mancances socials i culturals de l’històric barri barceloní.

El cas de Can Vies té més delicte, fins i tot, que d’altres desallotjaments, ja que l’edifici és propietat de Transports Metropolitans de Barcelona –empresa pública, cal recordar-ho- i, per les informacions que m’arriben, no hi ha cap projecte d’ús de l’espai.

No hi havia en el cas Can Vies una possible solució a l’estil de l’Ateneu La Flor de Maig? Quins motius hi ha darrera d’un desallotjament que arriba després d’una campanya de desprestigi del centre iniciada per uns fets, encara per esclarir, ocorreguts el proppassat 12 d’octubre?

Més enllà de Can Vies, caldrà una investigació a fons dels fets santsencs: Qui va cremar la Unitat Mòbil de TV3? I, el més luctuós – perquè se’n coneixen els culpables i els paguem entre tots – : Per què es va atacar la seu de les cooperatives La Directa i La Ciutat Invisible? Per què, amb els meus impostos, trenquen un vidre que haurà de pagar la meva aportació per a la consolidació d’un mitjà de comunicació cooperatiu com La Directa?

Esperem que la bretolada dels integrants de la Unitat 0071 dels Mossos rebi les mesures disciplinàries que calgui. Ja que no és de rebut atacar periodistes de manera gratuïta i sembla que, en el moll de l’ós de l’actuació policial contra aquesta seu, hi ha la ràbia contra els periodistes d’un mitjà que ha destapat alguns dels casos més nocius de la nostra policia nacional: Cas Quintana, apallissaments a la comissaria del Raval, etc.

Tot el meu suport als gestors de Can Vies, als veïns de Sants, als periodistes afectats per les estossinades – inclosos els de la Unitat Mòbil de TV3 i el de la Cadena Ser que, segons diuen fonts ben informades, va rebre dels Mossos – i, si us plau, que la investigació de les actuacions i els fets de Sants no restin en el bucle etern del calaix dels expedients sense esclarir.